Tres Junqueras diferents a les portades de Madrid
L’ambigüitat calculada d’ERC enmig de la tempesta post 27-S té la premsa de Madrid descol·locada. Només cal veure com una única compareixença d’Oriol Junqueras ha estat interpretada en tres sentits oposats, de manera que el lector, davant el quiosc, no acaba de saber si el d’Esquerra puja l’escala, la baixa o totes dues coses alhora. “ERC reclama a Mas i a la CUP que negociïn per evitar eleccions”, diu El País en portada. Semblaria que el líder dels republicans accepta mantenir-se en un discret segon pla. A El Mundo la cosa ja se serveix més escalfadeta: “Junqueras demana a Mas que s’aparti per salvar el procés”. És a dir, qui ha de seguir negociant amb la CUP és Convergència, no pas Mas, que per tant rep una estocada del seu company de llista. L’Abc encara va un pas més enllà: “Junqueras es dóna impuls sobre les ruïnes de Mas i la CUP”: aquí ja el presenten en ple assalt a la presidència de la Generalitat. També La Razón el perfila amb aquesta idèntica ambició, tot i que en aquest cas eviten enterrar prematurament Mas: “Junqueras es postula com el líder sobiranista mentre Mas prepara la seva candidatura per al març”. Tanco aquest article mentre a la redacció se sent la veu de Mas —inequívocament cansada, envellida fins i tot— des d’un dels televisors: no tira la tovallola, diu. La premsa de Madrid, però, apressa perquè es passi de pantalla.
Àlbum de titulars
“Semblen les prostitutes d’un ‘western’ però són les reines magues de València” (Periodista Digital, en una nova fita del mal gust)
