L'individualisme exacerbat del president dels EUA no deixa de ser una excrescència romàntica, una contrafigura a mig camí entre l'inadaptat, el satànic i l'home de geni, duta a una autocaricatura involuntària i grotesca. Si sabés qui era Caspar David Friedrich, Trump s'imaginaria a ell mateix com el caminant damunt el mar de boira, el quadre amb un home d'esquena al cim d'una muntanya davant d'un cel ennigulat que per a molts és la icona de l'individu romàntic. Tot i que en realitat, i si sabés qui era Goya, ell i el seu executiu demencial (Elon Musk, J.D. Vance, Marco Rubio, Pete Hegseth, Kristi Noem) s'assemblen més a un gravat de l'artista espanyol titulat Están calientes, de la sèrie dels Caprichos: s'hi veuen uns frares golafres, amb caps cadavèrics i boques esdentegades i molt obertes, que engoleixen obscenament, estúpidament, els seus plats de sopa. Aplicada a les polítiques trumpistes, aquesta imatgeria es tradueix així: si Trump perd les eleccions, instiga un assalt al Capitoli –un cop d'estat– i després aconsegueix sortir-ne judicialment indemne. Si les guanya, en fer els cent dies de mandat deixa anar un discurs en què torna a desafiar el món sencer, després d'haver afirmat que els governs de tots els estats li llepen el cul. Amb la seva grolleria de nen malcriat d'ego insegur, Trump representa el fracàs del romanticisme, de la mateixa manera que el seu capitalisme de gola profunda representa el fracàs de la política i de la democràcia liberal.
En lògica consonància, els trumpistes de per aquí representen fracassos menors però palpables: Vox és la conseqüència del fracàs del PP per erigir-se en la casa gran de la dreta espanyola (ho va aconseguir fugaçment, durant l'apogeu de l'aznarisme), mentre que Aliança Catalana representa l'extrem agònic del fracàs del Procés independentista. Agònic i ridícul, tot i que amb una expectativa electoral important a curt i a mitjà termini, si aconsegueix fer forat –i sembla que sí, segons les enquestes– entre els desencantats de Junts. Els intel·lectuals que intenten marcar perfil de dolents exercint de trumpistes locals personifiquen el fracàs d'un parell de plans d'estudis i d'una certa expectativa generacional, però això ja venia d'enrere.
Tenen també els tics avars i cobdiciosos del seu referent, la golafreria dels frarots goyescos: el Tribunal de Comptes acaba d'imposar una sanció de quasi nou-cents mil euros a Vox per finançament irregular, i va detectar també, en un primer examen a Aliança Catalana, donacions i moviments bancaris que no complien els requisits legals o n'eren sospitosos, així com una despesa electoral, durant les municipals que van dur Sílvia Orriols a ser alcaldessa de Ripoll, que superava el límit permès. Trumpisme a la menuda, trumpisme del senyor Esteve o trumpisme de mesón castellà de capvespre de diumenge d'hivern, abans o després de visitar el bordell. Són les alternatives de govern que es preparen a Espanya i a Catalunya, i tenen –també com el seu inspirador– oportunitats de prosperar.
