Trump, russos i parrussos
1. L’endemà de la Diada, excursió a Perpinyà. Hi hem anat per veure les exposicions del Visa pour l’Image, que esquitxen diferents sales del centre de la ciutat. En aquesta mostra del millor fotoperiodisme internacional hi ha un grapat d’imatges colpidores del darrer any. Lògicament, les destrosses a Gaza, en el blanc i negre de les cendres, i les imatges en color de la devastació d’Ucraïna posen la pell de gallina. A la sortida, al mateix Convent dels Mínims, entrem a la botiga de l’exposició. Em cau a les mans un llibre, en francès, de Régis Genté, periodista expert en les antigues repúbliques soviètiques. La coberta és el dibuix d’una tofa de cabells rossos del tot identificable al damunt d’una corbata amb la bandera russa. El títol ens deixa clar de qui parla: Notre homme à Washington. I el subtítol ens enfoca en el tema més actual: “Trump dins del món dels russos”.
2. El vincle entre el president dels Estats Units i Rússia fa molt mala olor. D’ençà que Trump va posar-li a Putin la catifa vermella a la cimera d’Alaska, fa just un mes, els atacs russos a Ucraïna han anat a més. Per primera vegada s’ha atemptat contra una seu governamental a Kíiv, s’han intensificat les ofensives al front, s’han carregat el GPS de l’avió de Von der Leyen en ple vol i, en el súmmum de la provocació, la setmana passada una vintena de drons russos van violar l’espai aeri polonès. I Trump? Res del que havia anunciat després de blanquejar Putin a Alaska no s’ha acomplert. Ni una segona cimera de pau, ni cap mena d’alto el foc, ni una trobada Putin-Zelenski, ni res que s'hi assembli. Donald Trump es postula per al premi Nobel de la pau, però, de moment, Putin se’l rifa com vol. És més, aquest cap de setmana Trump ha sortit a minimitzar els drons sobre Polònia i ha renyat Zelenski per “haver començat una guerra” sense estar prou preparat ni tenir prou munició. De debò, Trump vol reescriure, ara, com va començar tot?
3. Però quins són els vincles de Trump amb Rússia que el tenen lligat de mans i peus? Régis Genté ho explica des de diferents aspectes. El primer contacte històric de Trump amb els serveis secrets russos/soviètics el té ja als anys 70. En els seus inicis com a promotor immobiliari a Nova York, el KGB el rep a Moscou perquè té la intenció de construir-hi una Trump Tower. Allà, més que una operació de reclutament de l’empresari nord-americà, s’estableix un contacte d’afinitat. Fruit d’aquella relació, Genté explica com en diferents ocasions que Trump s’ha enganxat els dits amb negocis immobiliaris, sempre hi ha hagut algun inversor rus –digues-li mafiós, digues-li oligarca– que l’ha rescatat comprant-li lots d’apartaments o entrant a participar en els projectes que semblaven ruïnosos. El llibre, farcit de dades, anècdotes i exemples, intenta demostrar també la coherència ideològica de Trump amb les línies geopolítiques del Kremlin. Qüestiona l’OTAN, menysté els aliats occidentals, devalua les democràcies liberals i, sobretot, elogia els governs autoritaris. També explica episodis més coneguts, com la interferència de l’espionatge rus per rebentar la campanya de Hillary Clinton el 2016 gràcies a la pirateria informàtica que va permetre publicar els seus correus electrònics. I, finalment, tanta tebior per acabar amb la invasió d’Ucraïna assenyala Trump com “un home de Rússia”.
4. Trump predica sal i ven vinagre. Ho veiem a Ucraïna, a Gaza i també als Estats Units, on la seva popularitat està baixant, també entre els republicans, per totes les informacions que es van publicant del cas Epstein i de la relació que mantenien. Què es pot esperar d’un home que fa servir la seva signatura per dibuixar un parrús en una felicitació d’aniversari a un pedòfil amic seu? ¿L’assassinat de Charlie Kirk, un bon col·laborador, serà prou cortina de fum per al cal·ligrama de la vergonya?
