TV3, la perenne obsessió
En diuen “una reordenació de l’espectre radioelèctric”, que és una expressió que fins i tot podria fer gràcia, perquè és tan estantissa que remet als temps de Tesla i Edison. Una reordenació de l’espectre radiolèctric remet a aparells fabulosos que emeten rajos i guspires, i fa pensar en una era iniciàtica de l’ús de l’electricitat, abans que el doctor Frankenstein aprofités l’energia dels llamps del cel per donar vida al seu monstre.
Però el monstre que es persegueix i es vol abatre aquí és un altre, i no té altre nom que TV3. Bé, potser per ser precisos hauríem de parlar de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), però el vaixell insígnia és la televisió pública de Catalunya. La idea seria llevar a TV3 un múltiplex, de manera que hauria de renunciar a alguns dels canals que manté vigents actualment, a més d’oblidar-se de la reciprocitat amb la televisió pública de les Balears.
És una vella obsessió del nacionalisme espanyol, l’acorralament i eventual desaparició de TV3. No tan sols una obsessió, sinó un obscur objecte de desig: al PP, i a una bona part del PSOE, els hauria encantat que TV3 fos un fracàs, o una televisió més o menys folklòrica i anecdòtica com ho és IB3 a les Illes Balears, o Canal 9 al País Valencià (tan folklòrica i anecdòtica que ja se l’han carregada). Però no ha estat així. En els seus trenta anys i escaig d’existència, TV3 s’ha consolidat com una televisió pública d’alta qualitat, equiparable o superior a moltes de les que es poden veure arreu d’Europa. I, el que és pitjor, s’ha mostrat sempre com una televisió nacionalment i inequívocament catalana. El millor exemple el tenim ara mateix: si algú vol tenir alguna informació sobre el procés català que vagi una mica més enllà de l’abominació i del catastrofisme gratuïts, i sovint insultants, que se senten i es veuen cada dia a la resta de televisions espanyoles, no li queda més remei que sintonitzar qualsevol dels canals de TV3. El nacionalisme espanyol, d’això, en diu partidisme i adoctrinament, però qualsevol persona normal en diria, senzillament, pluralitat. Si algú vol degustar el gust amarg de l’adoctrinament i del partidisme, que faci el favor de dedicar ni que sigui una estona als telenotícies de Telecinco, Antena 3 o Telemadrid, entre moltes d’altres (o, el que és més greu, els de TVE).
Ho han intentat per terra, mar i aire, i ara ho tornen a intentar. Volen carregar-se TV3, tant sí com no, perquè els fa nosa, com els fa nosa qualsevol cosa que tingui a veure amb Catalunya i amb la seva llengua i cultura. Casualment, no tancaran els canals de tarot ni els de teletienda : van directes a la jugular de l’única televisió nacionalment catalana que es coneix. Desconeixen, com ho desconeixen gairebé tot, que vivim a l’època d’internet i de les xarxes socials, i que avui en dia intentar tancar canals de televisió és tan absurd i fútil com intentar buidar la mar a poalades. La llibertat d’expressió, afortunadament, ja no coneix portes forjades a cops de decret.
