26/04/2022

Twitter, amb Elon Musk, serà esgarrifós

4 min
El voltor és un animal que sovint s'associa amb allò esgarrifós.

Twitter mai no ha estat un espai per al discurs racional i matisat. I podem esperar que es posi molt pitjor. La decisió del consell d'administració de Twitter d'acceptar l'oferta de compra d'Elon Musk significa que la companyia considera que estaria millor en mans d'un home que utilitza la xarxa social per atacar els seus crítics, avergonyir persones pels seus cossos, desafiar les lleis borsàries i promoure criptomonedes sense parar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Musk va dir que la seva visió per a la plataforma és que sigui un "camp inclusiu per a la llibertat d'expressió", però els usuaris han d'entendre que això vol dir llibertat d'expressió per a persones com Musk, multimilionari i l'home més ric del món. Fins i tot mentre el consell d'administració de Twitter discutia la seva oferta de 54,20 dòlars per acció, que va acabar acceptant, Musk donava senyals del seu tipus de lideratge tuitejant que els funcionaris de la Comissió de Borsa i Valors dels EUA eren uns “titelles desvergonyits”.

Musk no ha cuidat responsablement les empreses que supervisa: Tesla, SpaceX, Neuralink i The Boring Company. En els primers mesos de la pandèmia, Musk va menystenir els funcionaris sanitaris –va qualificar les seves ordres de resguardar-se a casa de “feixistes”– obligant els treballadors de Tesla a tornar a la feina, una violació de les normes sanitàries locals. I Tesla ha estat perseguida durant anys per denúncies d'abusos racistes, discriminació i assetjament sexual a la seva fàbrica a Fremont, Califòrnia, on sis dones diuen haver estat objecte d'assetjament i de tocaments i insinuacions no desitjats. L'empresa va dir que no tolera aquest tipus de comportaments. Diverses dones que van treballar com a becàries a SpaceX també van alçar la veu contra l'actitud relaxada, pel que fa a l'assetjament sexual, de supervisors i companys, segons va informar The New York Times. L'empresa ha dit que està investigant les acusacions. Mentrestant, una agència reguladora de Califòrnia va demandar fa poc la companyia per discriminació racial contra centenars d'empleats, com per exemple per manca d'oportunitats de promoció interna i ús d'insults racials per part dels supervisors. Segons una demanda civil presentada pel departament d'Igualtat a l'Ocupació i l'Habitatge al Tribunal Superior de Califòrnia del comtat d'Alameda, Musk va dir als seus treballadors que tinguessin la “pell gruixuda” en cas de patir assetjament racial a la feina. Tesla ha negat les acusacions.

No sorprèn que molts empleats de Twitter estiguin horroritzats davant la idea que Musk dirigeixi l'empresa.

Sens dubte, Twitter podria millorar el servei que ofereix. Les seves regles s'hi apliquen de manera desigual; és ple de troleig racista, assetjament i desinformació. Els polítics i famosos també semblen gaudir d'una aplicació menys estricta de les polítiques de Twitter contra la desinformació, tot i haver quedat acreditat que la gent se'ls creu més a ells que als usuaris corrents. La manera que té Twitter de moderar continguts sol ser afegir notes d'advertència a les piulades, que són fàcils d'ignorar i no mitiguen el dany causat per la informació errònia. Abans i després de l'atac al Capitoli, Donald Trump va fer servir Twitter per enardir els seus seguidors. L'empresa, amb raó, va eliminar el compte de Trump, però havia fet els ulls grossos davant d'un comportament similar durant anys.

Musk se suma a aquest brou tòxic. Va anomenar “pedo guy” a algú amb qui no estava d'acord, va fer bromes sobre l'anatomia de les dones i va haver d'esborrar un missatge antisindical dirigit als treballadors de la seva fàbrica. Tot a la plataforma que ara serà seva.

Fer més laxa la moderació del contingut, cosa que Musk sembla determinat a aconseguir, no farà de Twitter un lloc millor: el farà molt més tòxic. Amb l'argument que més discurs és el millor antídot contra el discurs nociu, és probable que els usuaris seriosos rebin atacs més freqüents de trols i bots. (Espero que Musk parlés de debò quan deia que derrotarà els bots de spam o morirà en l'intent.)

Les usuàries de Twitter, sobretot, haurien de preocupar-se per si Musk porta el seu aparent desdeny per les dones a l'empresa que ha adquirit. Twitter ja és un espai tòxic per a les dones que utilitzen la plataforma, particularment per a les de color.

I tothom hauria d'inquietar-se per la possibilitat que Musk readmeti Trump, que ha utilitzat amb destresa les xarxes socials per difondre informació errònia i perillosa sobre el covid, per mofar-se dels seus enemics i per posar en dubte la integritat d'unes eleccions lliures i justes. Dilluns, Trump va dir que no tornaria a Twitter encara que se li permetés, pensant en la seva nova xarxa social, Truth Social; però ja sabem que l'expresident ha incomplert moltes promeses.

Musk té raó: Twitter s'ha convertit en una plaça pública de facto. Però vegem el cas d'una altra plaça pública dirigida per un multimilionari sense límits reals al seu poder: Facebook. Les filtracions de l'últim any han mostrat que Meta, sota el lideratge de Mark Zuckerberg, ha ignorat les proves que demostraven que els comentaris feridors a les plataformes de la companyia van causar un dany emocional als adolescents i van augmentar l'ansietat i la ira dels seus usuaris. L'empresa sap que els seus algorismes són molt defectuosos, però, com que Zuckerberg té la majoria dels vots al consell d'administració, la pressió externa i interna perquè l'empresa modifiqui la manera com estan dissenyats i implementats ha resultat inútil.

Potser Jack Dorsey, un dels cofundadors de Twitter i membre del consell d'administració, hauria d'haver confiat en el seu instint quan va tuitejar que no creu que cap individu o institució hagi de ser propietari d'una xarxa social o d'una empresa de mitjans en general.

Musk ha dit que l'aspecte econòmic del seu acord amb Twitter no li importa. És possible que aquesta actitud li faci falta si, com creuen alguns, la plataforma es converteix en una batalla campal i els anunciants l'abandonen.

¿On anirà la gent si no els agrada el Twitter de Musk? Fins ara, les noves xarxes socials que prometen una alternativa a Twitter amb llibertat d'expressió no han aconseguit guanyar terreny. Especialment Truth Social.

El que empeny Musk a prendre el control de Twitter, igual que la raó de ser dels seus competidors, no té a veure amb la llibertat d'expressió: es tracta de controlar un megàfon. Amb la seva legió de seguidors, Musk comandarà un megàfon gegantí i no tindrà límits per promoure les seves pròpies inversions, menysprear les normes sanitàries assenyades i fer callar els seus crítics.

Amb llibertat d'expressió: sembla un lloc millor?

Copyright The New York Times

Greg Bensinger és membre del consell editorial de 'The New York Times'
stats