ara.cat

Escòcia està immersa en un procés semblant al de Catalunya: consultar els seus ciutadans sobre si volen formar un estat independent l'any 2014. No obstant això, les situacions d'aquestes dues nacions són diferents, tant per les seves característiques demogràfiques i econòmiques com pel context polític en què es troben. La nació catalana compta amb 7,5 milions d'habitants (16,1% del total estatal) i la seva contribució al PIB de l'Estat té un pes del 18,7%. Així mateix, el PIB per càpita català se situa un 16% per sobre de la mitjana estatal. A més, fa una contribució molt alta a l'estat espanyol en termes fiscals, la qual cosa genera una balança fiscal negativa al voltant del 8% del PIB català. En canvi, Escòcia té menys rellevància dintre el Regne Unit, tant pel seu pes demogràfic com per l'econòmic. Compta amb 5,3 milions d'habitants, cosa que representa només el 8,4% del total de la població de l'Estat, i genera el 8% del PIB total estatal. En termes de PIB per càpita se situa un 4% per sota de la mitjana estatal i té una balança fiscal positiva amb el Regne Unit (aproximadament del 6% del PIB escocès). Ara bé, la seva situació econòmica canvia si es comptabilitza el petroli del mar del Nord. Llavors, la seva contribució al PIB s'eleva al 9,7%, el seu PIB per habitant està un 15% per sobre la mitjana estatal, i la seva balança fiscal passa a ser negativa, de l'ordre del 2% del PIB escocès. Una altra diferència important entre els processos de Catalunya i Escòcia és l'actitud del govern britànic, que ha pactat amb l'escocès la celebració d'un referèndum perquè els ciutadans escocesos es manifestin a favor o en contra de la independència. Aquesta és una diferència substancial, ja que el govern d'Escòcia no ha de gastar energies en l'assumpte de com fer la consulta, com sí que ha de fer el govern de Catalunya. L'actitud democràtica del govern de Cameron no té res a veure amb la de Rajoy, que diu que està convençut que la majoria de catalans volen seguir a Espanya, però es nega a preguntar-los-ho adduint que la Constitució ho prohibeix, si bé tampoc vol canviar-la. ¿De què té por si està convençut que els catalans no volem la independència? ¿Li fa por la democràcia? Coneixent, doncs, les diferències entre les nacions escocesa i catalana, la qüestió és saber si el procés escocès pot ajudar el català, si podem aprendre alguna cosa de com Escòcia ho està enfocant o si ens pot perjudicar. Fa pocs dies que el govern escocès ha fet públic un informe elaborat per cinc economistes, entre els quals dos premis Nobel, que destaca la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent i estableix les polítiques macroeconòmiques per aplicar l'endemà de la independència, pensant no només en Escòcia, sinó també en el Regne Unit i la mateixa UE, actors claus en el procés d'independència. És a dir, dissenyen un conjunt de polítiques que també siguin atractives per al Regne Unit i la UE. Aquesta estratègia em sembla intel·ligent i, per tant, podria ser una qüestió per imitar. El govern català hauria de fer un estudi oficial, avalat per economistes de prestigi que li donessin solvència a escala internacional, que demostrés la viabilitat econòmica no només d'una Catalunya-estat, sinó també de l'estat espanyol sense la nació catalana. Un estudi que establís les polítiques econòmiques que haurien de seguir els estats català i espanyol, una vegada separats. S'hauria de fer pensant principalment en la UE, per demostrar que Espanya sense Catalunya també té sortida, ja que aquesta pot ser una qüestió que preocupi la UE. D'altra banda, una victòria dels partidaris de la independència en el referèndum escocès podria tenir un efecte positiu a Catalunya per assegurar també la victòria dels partidaris de l'estat propi. Ara bé, la probabilitat que a Escòcia guanyin els independentistes no és gaire alta. Actualment estan en minoria. Escòcia, amb una balança fiscal molt diferent de la catalana, no està fiscalment tan mal tractada com Catalunya i en aquest context és més fàcil que el govern britànic pugui convèncer la majoria d'escocesos de seguir al Regne Unit. Per tant, si els independentistes escocesos perden el referèndum, això pot provocar un efecte negatiu sobre els catalans que estiguin indecisos pel que fa a votar a favor de la independència i, segurament, també el govern espanyol en trauria avantatge. En aquest cas, seria millor que la consulta catalana tingués lloc abans de l'escocesa. En definitiva, Escòcia i Catalunya són dos casos diferents i per això els catalans hem de fer el nostre camí, però no estaria de més fer-lo amb un ull posat a Escòcia.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Amb un ull posat a Escòcia

Madrid, la ciutat d'Europa amb més morts pel fum dels cotxes, i Barcelona la sisena

La Segarra i la Reconquesta (1932)

"El TSJC suspèn l'estratègia electoral del secessionisme", portada de l''Abc'

Un trencaclosques de restriccions: l’estat d’alarma es queda petit

Conte se salva al Parlament però governarà en minoria