Universitaris davant la vida adulta
Aquests dies s'han celebrat dues taules rodones sobre oportunitats laborals per als joves, organitzades per l’ARA amb la col·laboració de l’Oficina a Barcelona de la Comissió Europea, a les facultats de Comunicació de l’Autònoma i de la Ramon Llull.
Entre les idees que surten a totes dues, en destaco una de clàssica: que l’actitud és més important que l’aptitud. Que els estudiants catalans que surten a l’estranger se subestimen, sobretot quan arriben a països com els Estats Units, on els joves tenen una habilitat comunicativa treballada des de la primària, “però si els escoltes bé, no són tan genials com semblen”, assegura el professor Albert Quintana.
L’Elisenda Bonet, que, perquè es facin càrrec de la seva actitud transversal i creativa, és una enginyera de telecomunicacions que fa recerca a l’Hospital de Sant Joan de Déu i al Clínic, va de cara a barraca: als universitaris els falta contacte amb el món real (treballar a l’estiu és una gran escola), aguantar el primer no, insistir quan s’ha enviat un correu i no hi ha resposta, aprendre a resoldre problemes i, en general, sortir d’aquest enquadrament per edat del sistema educatiu que fa que l’estudiant tingui la percepció que falta molt per a la vida adulta, quan en realitat no hi ha un dia que et gradues a la universitat i ja ets gran perquè t’han donat un diploma: et vas fent gran, que vol dir que et vas fent responsable.
