La indústria de Hollywood i la de Capellades
Diria que no hi ha cap escriptor que no vulgui ser “molt llegit”. Diria que no hi ha cap escriptor que vulgui ser “una mica llegit, però no massa”. Si pot ser, tots volem ser ben llegits. No volem ser “comprats”, volem ser “comprats per ser gaudits”. Per ser “entesos”? Per damunt de qui som i malgrat qui som, que no és gens important, de la mateixa manera que no és important si el guionista d’El padrí té gos o alguna intolerància. Volem que comprin la novel·la, no que ens comprin a nosaltres. He dit “escriptors”, potser per distingir d’autors, per a mi del tot respectables i necessaris, que fan, o els fan, un llibre “de consum ràpid” associat a qui són. Les prediccions d’una bruixa televisiva, el diari d’un youtuber, les experiències sobre la viudetat en primera persona d’una presentadora viuda o els racons preferits de la Costa Brava d’un cantant, que, qui sap, poden resultar ser llibres boníssims. L’escriptor vol que allò que ha escrit, amb tota l’ànima i la consciència, no es mori l’endemà de Sant Jordi. Vol ser un long seller, més que un best seller.
Celebro que el dia de Sant Jordi sigui una indústria preparada per vendre i vendre llibres. I tant. ¿Que diu que és lleig fer llistes dels més venuts? Ho diuen a la ràdio, que fan llistes de més escoltats, de la mateixa manera que es fan llistes de les obres de teatre i les pel·lícules més taquilleres. Per què els llibres no? Perquè són “una altra cosa”? Doncs, no, que no ho siguin. Que siguin part de la indústria cultural, sisplau, que siguin un bon negoci! I això no impedeix que sigui una passada que es venguin llibres. Sí, perquè el format llibre competeix amb altres formats igualment generadors de ficció, però més fàcils de ser consumits, com les pantalles. Sisplau, no cal recomanar i advertir als compradors de llibres que “ara el que toca és que se’ls llegeixin”. Que els diuen res, quan es fan de Netflix?
