03/06/2022

El veredicte d’Amber Heard és una farsa i n’hi haurà més

5 min
Amber Heard moments abans de conèixer el veredicte del jurat.

Resulta difícil explicar des d’un punt de vista lògic el veredicte sobre la demanda per difamació de Johnny Depp contra la seva exdona Amber Heard.

El que porta a confusió no és el fet que el jurat s’hagi posat al costat d’ell i no d’ella; al cap i a la fi, és el país que va elegir Donald Trump; el país on Chris Brown, condemnat per maltractaments, encara és una gran estrella del pop, i on fa poc ha guanyat unes primàries locals republicanes un pres d’Indiana que està esperant que el jutgin, acusat de matar la seva dona. L’explosió d’energia feminista desafiant i desesperada que va ser el Me Too s’ha vist ara ofegada per una reacció encara més ferotge. El Me Too era un moviment de dones que explicaven les seves històries. Ara que Heard ha acabat destruïda per haver-se identificat com una supervivent, altres dones s’ho pensaran dues vegades.

El més desconcertant és que el jurat hagi emès aquest veredicte malgrat que, com a mínim en un cas, sembla que es va creure la versió d’Amber Heard. Pel que fa a un dels incidents que han sortit a la llum durant el judici, un amic de Heard, iO Tillett Wright, va declarar que l’actriu li havia trucat perquè respongués a una acusació indignada de Depp sobre un llit brut d’excrements. Mentre parlaven per telèfon, a Wright li va semblar sentir que Depp atacava violentament Heard i va trucar al 911. Heard va dir més tard que l’actor li va tirar el telèfon al cap i un altre amic li va fotografiar un hematoma a la galta.

Quan va arribar la policia, Heard es va negar a col·laborar-hi –va dir que volia protegir Depp–, però poc després va rebre una ordre d’allunyament per violència domèstica. L’exadvocat de Depp va dir que la trucada policial havia sigut ‘“una emboscada, un engany”. El jurat ha dictaminat que això és una difamació, per la qual Heard ha de rebre una indemnització de dos milions de dòlars.

Tot i així, el mateix jurat ha dictaminat que Heard va difamar Depp quan, en un article d’opinió publicat al Washington Post, s’identificava com un “personatge públic que representa les víctimes de la violència domèstica” i, per tant, l’obliga a indemnitzar Depp amb més de 10 milions de dòlars.

Si ens basem en la Primera Esmena, aquest veredicte és una farsa. Quan Heard va escriure l’article, l’ordre d’allunyament que li havien imposat ja havia aparegut a tots els mitjans, i a la portada de la revista People havien publicat una foto seva amb blaus a la cara i un llavi partit. Encara que Heard no hagués parat de mentir durant tot el judici –encara que mai hagi sigut víctima de violència domèstica–, tot i així ha representat aquesta violència. A més, si la trucada a la policia no va ser un engany, costa entendre com és que Heard no va patir els maltractaments que al·lega.

Potser aquest veredicte contradictori és el resultat del regateig a la sala del jurat; aquesta conclusió favorable a Heard podria ser una concessió per convèncer uns quants membres reticents perquè s’afegissin a la majoria per arribar així a una decisió unànime. Però el seu significat salta la vista: encara que sigui impossible descartar totes les proves contra Depp, com a personatge resulta més simpàtic.

Aquesta conclusió reflecteix l’opinió generalitzada a internet, on molts consideren Depp com un home sensible presa d’una caçafortunes despietada i intrigant, i també mostra el punt de vista de bona part del moviment conservador, que ha aclamat Depp –que una vegada va fer broma sobre la possibilitat d’assassinar Trump– per haver matat la Gorgona del Me Too. Quan es va fer públic el veredicte, al compte oficial a Twitter dels republicans de la Comissió Judicial de la Cambra de Representants hi van publicar un gif de Depp caracteritzat com el pirata Jack Sparrow, amb aspecte atractiu i decidit. Si hi ha una cosa que els conservadors odien més que les elits decadents de Hollywood són les dones que no es mosseguen la llengua.

Durant el judici, el jurat ha sentit una gravació en què Depp es burla de Heard proferint una obscenitat: “Et vaig donar un cop de cap al front. Així no es trenca el nas”. (Ha dit que va ser un accident.) Han sentit un maquillador que, segons ha declarat, li va tapar els blaus a Heard. Han sentit un text escrit per Depp en què deia, amb una obscenitat, que esperava que el “cadàver putrefacte de Heard s’estigués descomponent al maleter d’un Honda Civic”, i un altre en què fantasiejava amb la possibilitat de tenir sexe amb el seu cadàver cremat. Han vist un vídeo en què se’l veu destrossant armaris com un boig per la cuina mentre ella intenta calmar-lo. Han sentit una gravació en què ell li crida perquè s’atreveix a parlar-li d’una manera “autoritària”, i una altra en què amenaça amb tallar-se ell mateix mentre Heard li suplica que deixi el ganivet.

Però també han sentit Heard admetent que havia pegat a Depp i l’havia provocat dient-li que ningú es prendria seriosament les seves afirmacions en què es declarava víctima de la violència domèstica. (Diu que només li va pegar en defensa pròpia.) Han sentit l’advocat de Depp interrogant Heard sobre unes notes en què demana perdó efusivament per “haver fet mal” a Depp, tot i que aquest comportament difícilment es pot considerar anòmal en una víctima de maltractaments. Han sentit com Depp afirmava que havia perdut un paper cinematogràfic important després de la publicació de l’article de Heard. I han posat preu al respectius perjudicis que han patit.

Les repercussions d’aquest cas aniran molt més enllà de Heard. Totes les víctimes de violència domèstica o assetjament sexual han d’afrontar ara la possibilitat d’acabar en bancarrota a causa dels seus agressors, si es decideixen a explicar públicament la seva història. Un amic de Depp, Marilyn Manson, ja ha demandat l’actriu Evan Rachel Wood, una de les nombroses dones que l’acusen de conductes sàdiques. No serà l’últim.

Com assenyala el Daily Beast, són pocs els personatges de Hollywood que van alçar la veu durant el moment àlgid del Me Too que hagin mostrat solidaritat amb Heard, una posició que requeriria un cert coratge atesa la força del moviment de reacció contra el Me Too i l’evident popularitat de Depp. És molt probable que la seva vida hagi quedat arruïnada per sempre. Vet aquí una de les afirmacions del seu article al Washington Post que el jurat ha considerat difamatòria: “Vaig tenir l’infreqüent avantatge de veure, en temps real, com les institucions protegeixen els homes acusats de maltractaments”. El judici que ha perdut ha demostrat que tenia raó.

Heard no és un geni insubstituïble com Roman Polanski, que es va declarar culpable de tenir relacions sexuals il·legals amb una noia de 13 anys, ni és una fàbrica de diners com Mel Gibson, que no va refutar els càrrecs en el judici per haver colpejat la seva exparella Oksana Grigorieva, a qui, tal com se sent en una gravació, va amenaçar amb enterrar-la en un “jardí de roses”. Segons la contrademanda de Heard contra Depp, a més de dir-li “porca”, “bandarra”, “puta drogoaddicta” i molts altres insults, l’actor va afirmar que era “d’un sol ús”. Potser resultarà que en això, si més no, té raó.

Copyright The New York Times

Michelle Goldberg és periodista i escriptora