DIETARI VV

10/12: Cafè per a uns quants

El debat ja no és sobre quant cafè et regalen, sinó sobre qui té la cafetera

Miquel Iceta diu que ha comptat les nacions que hi ha a Espanya i n'hi surten vuit. I com carai les ha comptat? Molt senzill, mirant quantes comunitats autònomes proclamen en el seu Estatut que són una nacionalitat. Sembla un acudit, però no crec que ho sigui. La resposta és insòlita. La idea que les nacions es creen per reial decret des del BOE sembla una derivada de considerar la Constitució el llibre sagrat d’una mena de secta religiosa. Les suposades vuit nacions no crec que comparteixin ni el concepte de nació ni el grau de consciència nacional. Però la frase no em sembla innocent. Iceta fa sovint de llançador de globus sonda, per indicar cap on podrien anar les coses. I diria que darrere de la frase hi ha la verbalització de fins on estaria disposat a anar el PSOE, com a molt: passar del cafè per a tothom al cafè per a uns quants. Aprofitant la distinció constitucional entre nacionalitats i regions, crear una mena d’autonomia per a nacionalitats, amb una mica més de cafè. Però si el cafè per a tothom va ser un intent inútil de desactivar les reivindicacions nacionals, no crec que el cafè per a uns quants resulti gaire més útil. Perquè el debat ja no és sobre quant cafè et regalen, sinó sobre qui té la cafetera.