DIETARIVV

2/2: Control del territori

En política, una cosa és com creiem que haurien de ser les coses i una altra com són en realitat

El que hem vist fins ara de la crisi veneçolana ens recorda que, en política, una cosa és com creiem que haurien de ser les coses i una altra com són en realitat. En la confrontació entre Maduro i Guaidó es poden posar damunt la taula consideracions polítiques, morals i jurídiques diverses, dir qui és més demòcrata, qui té més suport popular, qui compleix més fidelment els preceptes constitucionals. Però al final qui guanya dels dos és qui té el control efectiu del territori. El reconeixement internacional és importantíssim, però el món acaba reconeixent de fet com a govern legítim el que pot certificar que controla efectivament el territori. I si des de l’exterior es vol apostar per un canvi, el que importa no és la solidesa dels arguments morals, polítics i jurídics que avalen la decisió, sinó la voluntat i la capacitat de pressionar políticament, econòmicament o fins i tot, arribat el cas, militarment. Si més no de moment, sobre Veneçuela es fan discursos molt sofisticats, però en el fons qui guanya és qui té el suport de l’exèrcit i, per tant, qui pot imposar les seves decisions. Diria que, per tant, va guanyant Maduro. Perquè ningú no li ha pres el control del territori. Resulta més decisiu el que és que el que hauria de ser.

Més continguts de