20/10: El delicte de dinamitar Espanya
LA QUERELLA de la Fiscalia contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament, diu que amb la seva actuació volia “dinamitar” el model d’organització de l’Estat. L’expressió sobta, i per això l’han recollida tant els diaris. Alguns l’han trobat molt dura, a mi em sobta més aviat per poc pertinent. És una expressió que, pel seu tremendisme metafòric, no ens hauria estranyat trobar en un míting o en un editorial de diari, però que sorprèn de trobar en un document de naturalesa jurídica. No és una expressió que pertanyi al llenguatge jurídic. Ve del polític o del periodístic. Cada àmbit té el seu registre lingüístic, i el que grinyola en una sentència ens pot semblar bé en un article d’opinió, i el que seria perfectament adequat per a una conferència acadèmica no funciona en un míting. Quan algú s’equivoca de registre lingüístic sol ser senyal que no entén ben bé quin és el seu paper, que s’equivoca també en el seu rol. I diria que aquesta relliscada de registre en la querella de la Fiscalia és un reflex d’un dels principals problemes de la vida pública espanyola, agreujat per l’esperit de l’operació Catalunya: que de tant en tant els periodistes volen fer de jutges, els jutges de polítics i els polítics de periodistes.
