31/01/2018

1/2: Desconfiança

1 min

EscriptorLA BENZINA que mou el moviment sobiranista és la confiança mútua. La confiança entre la gent i la confiança en els líders i en les institucions pròpies (policia inclosa). El dia 1 d’octubre la confiança estava en el seu punt més alt: ningú no preguntava a ningú de quin partit era o a quin votava. El 30 de gener la confiança va arribar a un punt molt baix, i va ser un mal dia per al sobiranisme. Paradoxalment, només un parell de dies després d’haver aconseguit descol·locar l’Estat i provocar-hi les primeres esquerdes notables, gràcies a la gestió de la seva victòria electoral. El sobiranisme pot suportar les més sobtades dutxes escoceses, aquelles que alternen en pocs segons l’aigua freda i la calenta, si té confiança en qui pren les decisions. Pot perdonar, des de la confiança, els errors i els silencis. Pot entendre les discrepàncies i la diversitat d’estratègies. Però perd la confiança quan té la sensació que no se li expliquen les coses com són o que se li expliquen coses que no són, quan el discurs i l’acció no van alhora i no es fa l’esforç per aclarir-ho. Ara el sobiranisme necessita amb urgència carregar el dipòsit de confiança, per no quedar-se aturat. I si el vehicle s’atura, quedaran aturats tots els que hi van a dins. Tots.

stats