31/7: Dues tradicions

Potser Rivera busca contraposar un cert laïcisme moral amb el catolicisme clàssic de Casado

Aplicant el joc de les set diferències als perfils polítics de Casado i Rivera (aquell joc on es tracta de trobar les diferències gairebé invisibles entre dues imatges aparentment idèntiques), alguns observadors han comentat que Rivera, reunint-se amb una miss transsexual, buscava contraposar un cert laïcisme moral amb el catolicisme clàssic de Casado. Està ben vist. A la dreta espanyola sempre han existit aquestes dues tradicions. Als anys trenta, abans de la guerra, salvant totes les distàncies, ja es podia distingir entre un conservadorisme clàssic, monàrquic i basat en l’integrisme catòlic (posem-hi Pemán) i una nova dreta més laica i avantguardista, més moderna (posem-hi Giménez Caballero). Les dues tradicions eren prou diferents, tot i que hi havia espais d’intersecció (posem-hi Agustín de Foxá), però a l’hora de la veritat van acabar convergint en el mateix bàndol, potser perquè tenien un comú un nacionalisme espanyol molt militant. I totes dues van optar per la radicalitat i per renunciar al centre. El centrisme d’aquell temps (posem-hi Azaña, que no era d’esquerres i sí que era un nacionalista espanyol, tot i que va ser qui va promoure l’Estatut del 32) va anar a parar a l’altre bàndol. Suposo que ara Azaña votaria PSOE.