29/11: Empestats
“SI ETS INDEPENDENTISTA ets un empestat”. Ho deia Pilar Rahola l’altre dia, comentant la seva exclusió del patronat d’una fundació benèfica -els objectius de la qual no tenen res a veure amb la política- pel seu compromís personal amb la causa de la independència. El mateix dia, Albiol i un mitjà de comunicació s’escandalitzaven perquè el director de TV3 és un independentista confés. És a dir, per allò que pensa. Com si no tingués dret a pensar (però només escandalitza si pensa en independentista). I així cada dia. Tot plegat és el mateix: una pluja fina per establir en l’opinió pública espanyola (i si poden, en la catalana) que l’independentisme és un delicte. En ell mateix. Un delicte d’opinió, de consciència. Previ fins i tot a qualsevol acció. Com que la independència és il·legal, venen a dir, voler-la també és il·legal. I qui la vol, pel fet de voler-la, delinqueix. O peca, si ens ho mirem des de la perspectiva del bisbe Cañizares. Se’ls ha de fer fora de tot arreu. Pot ser director de la televisió un catòlic, un budista, un socialista, un unionista, però no un independentista, perquè aquesta opinió -a diferència de les altres-és intrínsecament perversa. ¿Un estat pot perseguir opinions i continuar considerant-se una democràcia?
