¡Visca la llibertat! (dels ocells)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús, catedràtic emèrit de la UPF i membre de l’IEC
De l’article de Manuel Folch i Torres (Barcelona, 1877-1928) signat amb el pseudònim Abecé a la revista infantil En Patufet (12-XI-1921), la de més difusió a Catalunya fins al final de la guerra, el 1939. Ara fa cent anys de la publicació d’aquest text representatiu del tarannà del setmanari que dirigia Josep Maria Folch i Torres, germà de l’autor.
No fa gaires dies que una comissió de dames, pertanyents a la Societat Protectora dels Animals i de les Plantes de Catalunya, va presentar-se a la Rambla a l’hora de més concurrència i, amb agradosa sorpresa dels vianants, va decomissar bon nombre dels ocells del tradicional mercat que ha donat nom a aquell lloc, obrint les gàbies en que estaven empresonats i deslliurant-los de llur captiveri. Eren tots els alliberats, ocells de les espècies beneficioses a l’agricultura, i, per tant, protegits per la llei i mereixedors de la llibertat que els concedien aquelles senyores, les quals, a l’obrar en semblant forma, no feren sinó exercir un dret, car ho és de tot ciutadà el que les lleis justes i beneficioses tinguin degut compliment. El públic que va ésser testimoni d’un acte tan meritori i simpàtic, aplaudí de bon grat les gentils alliberadores, tant com va tenir mots de reprovació contra els ocellaires que al caçar les aus insectívores per fer-ne objecte de guany privat, perjudiquen els interessos generals més respectables sempre que els d’ordre individual i particular. Fent retret d’aquest bell gest de les dames de la Protectora, un distingit publicista versat en matèries agrícoles, tenia des d’un diari uns ensopegats comentaris que no ens sabem estar de reproduir: «Ens queixem sempre els agricultors -deia-de les migrades collites que fem i de les moltes plagues que consumen bon nombre de jornals i gran quantitat d’insecticides. [...] Si imitéssim el procediment de les senyores de la Protectora desapareixerien del camp tot seguit moltes de les malalties que ara ens perjudiquen. Ara mateix, tinc entès que vàries societats agrícoles i algun diputat provincial s’han adreçat als Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, interessant que s’estudiï la forma de recriar els ocells que gairebé han desaparegut d’aquells pobles de la “província” de Tarragona que sofriren els aiguats del mes d’agost, però abans que interessar la recria, jo aconsellaria a aquelles corporacions que imitessin a les sòcies de la Protectora, perseguint a aquells negociants i caçadors egoistes que tenen escampats per varis pobles d’aquell litoral, abans d’arribar a Tarragona, una munió de teles, trampes i demés aparells per a caçar aquelles febles bestioles. I cal que així mateix ho facin, car d’altra manera res aconseguirien amb fomentar la recria com no fos proporcionar més primera matèria a aquells que, amb oblit de tot sentiment de noblesa i amb befa de les lleis i de les autoritats, es dediquen a la innoble ocupació que tants cops hem denunciat. Segueixin aquestes digníssimes senyores, segueixi la Societat Protectora dels Animals i de les Plantes tan meritòria tasca, segures de que no els ha de mancar la simpatia del poble i l’agraïment d’aquells agricultors que saben el treball que fan i la valor que semblant actuació suposa». [...]
