Puc entendre i fins i tot compartir la frustració que sentim els independentistes pels pocs avenços o successius endarreriments en molts assumptes formalment acordats, com l’aplicació de l’amnistia, la reforma del sistema de finançament autonòmic –pendent des de fa una pila d’anys– i el traspàs de Rodalies, i els incompliments sistemàtics de les inversions que l’Estat es compromet a fer any rere any a Catalunya i no executa.
Tanmateix, tot això no em condueix a prendre una decisió de trencament dels acords amb el govern espanyol i el PSOE assolits en la negociació duta a terme a Brussel·les i Suïssa, amb la participació d'un mediador internacional, per les raons que intentaré exposar a continuació.
El context català, espanyol i europeu en aquests moments requereix estabilitat. La inestabilitat governamental hem vist com a França i a Alemanya ha portat a uns escenaris no volguts que només afavoreixen el creixement de les opcions populistes i d’ultradreta, i les enquestes tant a Espanya com a Catalunya mostren tendències similars. Així, unes eventuals eleccions anticipades no beneficien els interessos de Catalunya, de les forces independentistes, ni dels que defensem posicions de moderació i necessària negociació sobre tota mena de qüestions.
L’aritmètica electoral ha donat a les forces independentistes una posició única al Congrés de Diputats que molt difícilment es tornarà a repetir; per tant, cal aprofitar-la i no menystenir-la.
Per part de Junts, l’elecció d'assumptes que requereixen canvis no ha estat la més encertada, puix que alguns, com el català a Europa o les competències en immigració, no depenen exclusivament del govern espanyol o del PSOE, tot i que sense cap dubte podrien fer més del que han fet fins ara.
Finalment, les consultes a la militància, tot i que són un mecanisme de participació democràtica d’indubtable valor, també han demostrat aquests darrers anys a Catalunya que deixar una decisió transcendent a unes dues mil persones, que són les que al cap d’avall inclinen la balança en un sentit o un altre, no necessàriament representa el que voldria l’electorat del partit que efectua la consulta entre les seves bases. Per part de la direcció del partit, que ha estat triada precisament per prendre decisions que escapen al dia a dia dels afiliats, és una deixadesa de responsabilitats, perquè ella és qui té tota la informació, qui du a terme les negociacions amb el govern i el PSOE i qui tria els temes i ritmes de la negociació. Traspassar la decisió als afiliats, que votaran basant-se en sensacions i informació indirecta, és una opció que permet espolsar-se responsabilitats i un motiu més que explicaria la desafecció política que sent la ciutadania envers els seus representants polítics.
Per tots aquests motius, i creient que Junts per Catalunya ha de mantenir la seva vocació de partit de govern, amb qui es poden pactar acords en benefici de la societat de la qual forma part, votaré que no a la consulta per trencar l’acord de Brussel·les.
