Com a membre de la Societat Barcelonesa d’Amics del País vaig assistir fa uns dies a una xerrada a la qual vam convidar Pere Navarro, actual delegat de la Zona Franca de Barcelona, que va explicar l’important procés de modernització i d’atracció d’empreses tecnològiques que està en curs en aquesta àrea i que l’estan potenciant com un dels centres europeus més importants de la indústria coneguda com a 4.0, és a dir relacionada amb la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la robòtica i la ciberseguretat, així com la seva utilització en temes de salut, de mobilitat i alguns altres. És bo tenir consciència del que està passant. Penso que pot ser molt important per al futur del país, sobretot ara que vivim uns moments de grans canvis i de fortes incerteses en l’economia i en la política global. Per això escric aquest article amb ganes de donar-ho a conèixer.
No puc amagar que ho faig també perquè, mentre anava escoltant les explicacions sobre els objectius i les dificultats actuals, anava recordant experiències personals similars que vaig viure ara fa uns 25 anys, quan vaig ser president dels inicis del 22@BCN, on estàvem prenent decisions per orientar el seu futur. Barcelona disposa ara de dos “districtes” (22@ i DFactory 4.0) un de ja ben consolidat i un altre en construcció, que hem de valorar, potenciar, i ajudar que d’alguna manera actuïn coordinadament. Comento ara quatre aspectes que han tingut sempre importància per millorar la qualitat i la productivitat de les indústries i que veig que segueixen sent objectius actuals. Els conec molt bé perquè ja formaven part dels que teníem quan vam crear el 22@.
1. Traspassar coneixements a eines tecnològiques i a innovació. La creació i el descobriment de nous coneixements estan a la base de tot el progrés humà, tant de tipus econòmic com, sobretot, del benestar. Per això és necessari que hi hagi un apropament de molts tipus entre els llocs on es creen els coneixements i els llocs on es converteixen en progrés; dit d’una manera més clara, entre els centres de recerca i les empreses. Moltes de les grans empreses industrials tenen recerca interna i amb això el traspàs està facilitat. Però no és el cas en les empreses mitjanes i petites, i cal, per tant, substituir-ho per una recerca conjunta i compartida, o establint acords empresarials amb centres de recerca universitaris. La proximitat que suposen els districtes industrials facilita molt aquest traspàs, que es pot fer creant algun centre de recerca intern o a base d’acords del districte amb centres universitaris externs i pròxims.
2. Coneixements, capacitats i experiència. Cada vegada es parla més de la necessitat d’atreure “talent” perquè és una de les necessitats per augmentar la productivitat i la qualitat de la feina feta. Ara bé, hi ha diversos tipus de talent i cal tenir en compte que tots són necessaris. Un d’ells està relacionat amb les altes qualificacions universitàries i sens dubte és molt necessari. També és imprescindible el que bategem com a “capacitat professional”, que també té qualificacions, però que encara que es puguin qualificar equivocadament de “nivell mitjà”, és igualment imprescindible. Actualment, aquest tipus és escàs perquè ha estat considerat de menys importància i retribució. I, en tercer lloc, cal valorar molt positivament l’experiència adquirida no a través de l’estudi sinó de l’aprenentatge en feines anteriors. Totes aquestes variables han de ser tingudes en compte a l’hora de determinar els continguts i disponibilitats en un districte.
3. Polígons o districtes urbans. Estàvem acostumats a parlar de “polígons industrials”, concepte que suposava una separació física entre empreses i habitatges, és a dir en una concentració de fàbriques fora de les ciutats i la necessitat de molts sistemes de mobilitat. Segurament això seguirà sent així per a grans empreses, però amb el tipus d’empresa moderna això no caldrà i podrà coexistir perfectament amb habitatges en districtes urbans. Cal que a l’hora de planejar zones de gran qualitat industrial es tingui en compte.
4. Atracció i concentració empresarial. Tenir espais comuns en els quals es puguin situar empreses diverses, i que puguin compartir molts tipus de serveis ajuda molt a la creació d’oportunitats de col·laboració entre elles o fins i tot en processos de fusió.
Barcelona té un entorn universitari, meteorològic, cultural i turístic molt atractiu. Si es fan atractius els espais on es poden situar les noves empreses i els nous habitacles per als que hi treballen, podem esperar un bon futur. Crec que és molt competent la gent que dirigeix ara el 22@, i veig que està molt encertada la que empeny el D4.0. Tots han demostrat voluntat i capacitat d’atracció d’empreses de moltes parts del món. Barcelona té davant seu una gran oportunitat per augmentar el seu paper dins d’Europa. Endavant!
