Creix l'aprenentatge del català a les comarques monolingües del País Valencià

Els alumnes que sol·liciten l'exempció de l'estudi de l'assignatura de valencià passen del 34% al 23%

Creix l'interès per l'aprenentatge del català al País Valencià i ho fa en un moment clau, quan queda menys d'un any perquè en el curs 2020-2021 el model d'ensenyament plurilingüe comenci a implantar-se en l'educació secundària. La llei, que reduirà la docència del valencià a les poblacions on s'aplica el model d'immersió, l'augmentarà en les grans àrees urbanes i en comarques com el Baix Segura, on el català és residual. Això és almenys el previst, perquè l'oposició de formacions com el Partit Popular, Ciutadans i Vox, i d'entitats com l'associació Hablamos Español o la delegació comarcal de la Federació Provincial d'Associacions de Pares i Mares Gabriel Miró ha provocat que el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, hagi obert la porta a flexibilitzar l'aplicació d'una norma que fixa que,  com a mínim, el 25% de les matèries s'han de cursar amb el valencià, castellà i anglès com a llengua vehicular.

Tot i les resistències de certs sectors a la normalització del català, que es pretén visibilitzar en una gran manifestació a Oriola el pròxim 18 de gener, segons dades de la conselleria d'Educació, entre els cursos 2014-2015 i 2018-2019 el percentatge d'alumnes d'educació secundària i batxillerat que van sol·licitar l'exempció de l'estudi de l'assignatura de valencià ha passat  del 34% al 23%. Es tracta d'una opció que la llei d'educació de l'any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament la llengua no hi ha estat present. Es tracta del  Baix Segura a la província d’Alacant; de la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València, i de l'Alt Palància a la de Castelló.

Des de l'administració valenciana destaquen que a secundària i batxillerat la baixada "comença a ser significativa" i  que encara seria més gran si en  l'etapa del batxillerat l'estudiant que la sol·licita no quedés exempt de realitzar l'examen de valencià en les proves d'accés a la universitat. També subratllen que a primària el percentatge de l'alumnat que demana l'exempció és residual: el 2,3%  en el curs 2014-2015 i el 2,1% en el 2018-2019.  Finalment, emfatitzen que l'alumnat a qui afecta l'exempció suposa una part mínima del col·lectiu d'estudiants –el 0,26% en primària i el 2,8% en secundària i batxillerat–,  ja que a excepció del Baix Segura, les comarques on s'aplica són algunes de les menys poblades del País Valencià.

Eliminació de l'exempció

Per a Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), tot i que la disminució d'alumnes que sol·liciten l'exempció és una "notícia positiva", el que hauria de fer el govern valencià és "eliminar" aquesta possibilitat.  Candela destaca "la contradicció" que es viurà el curs vinent quan "una part de l'alumnat podrà quedar exempt d'estudiar l'assignatura de valencià i, alhora, haurà de cursar el 25% de les matèries amb el valencià com a llengua vehicular".

El portaveu del STEPV també ha criticat la disponibilitat del govern valencià a relaxar l'aplicació de la llei. "El que es planteja és flexibilitzar la norma en els centres on s'incrementen les hores de docència en valencià, però no en els que s'augmenten les de castellà", ha lamentat. Per a Candela, l'origen del conflicte que es viu a comarques com el Baix Segura és "la inacció durant molts anys" sumada a la "falta de planificació" de l'actual govern. "Nosaltres estem d'acord en incrementar les hores de valencià de manera progressiva, però sempre que s'elimine l'exempció i, alhora, es tinga clar que l'objectiu és que el valencià siga la llengua central del sistema educatiu", resumeix.