Ximo Puig demana "unitat" als valencians per "defensar la causa justa de la millora del finançament"

El president de la Generalitat Valenciana destaca en la diada del Nou d'Octubre que ara el terme 'valencianitzar' és sinònim d'entesa i reparació de drets

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha tornat a fer de la reclamació d'un finançament just el leitmotiv del seu discurs institucional de la diada del Nou d'Octubre. Després del lliurament de les distincions de la Generalitat, que enguany han guardonat el pintor Juan Genovés, l'artista Manolo Boix i l'escriptor Joan Francesc Mira, entre d'altres, Puig ha fet un breu discurs en què ha destacat la capacitat dels valencians d'unir-se per " defensar la causa justa del finançament".

El president valencià ha destacat el canvi de paradigma aconseguit després de més d'any i mig de govern del PSPV i Compromís, en què s'han pogut "netejar del fang del camí" –en una clara al·lusió a la corrupció dels governs del PP– i capgirar el significat del terme 'valencianitzar'. Així, el president Puig ha afirmat que abans quan "no s'entenia i no es tenia solució es deia que s'estava valencianitzant", mentre que ara 'valencianitzar' significa "capacitat d'entesa, reparació de drets, reconstrucció econòmica, força i unitat per defensar la causa justa del finançament".

Puig, que ha recordat que els valencians pateixen un doble problema per la falta de finançament i per la invisibilitat, ha assegurat que la unitat permetrà al País Valencià "tornar a ser presents en els grans debats de futur". El president ha afirmat que la voluntat del seu govern no és caure en el lament de la falta de finançament sinó trobar arguments per reivindicar una millora que faci " viable l'autogovern i d'aquesta forma fer sostenible la convivència en un projecte comú i plural".

"Com farem front a l'atur, a l'exclusió social i a l'esgotament del model productiu amb infrafinançament i manca d'inversió?", s'ha preguntat Puig, que lluny del to bel·ligerant d'altres actes ha dit que els valencians " som gent de pau, d'afectes i de diàleg", però ha advertir que no per això "abaixarem els braços".

"Ara tots a una veu aconseguirem que el problema valencià es converteixi en part de la solució d'Espanya. Eixe és el sentit del Nou d'Octubre", ha assenyalat Ximo Puig, que ha proposat una "via valenciana, un projecte de prosperitat" que faci de la valenciana "una societat que sigui model de convivència, de cohesió, de benestar social i de progrés econòmic".

Distincions Nou d'Octubre

Abans del discurs de Ximo Puig, que ha estat la cloenda de l'acte institucional del Nou d'Octubre, el president ha lliurat les distincions de la Generalitat Valenciana del 2016. Les Altes Distincions han premiat la trajectòria del pintor Juan Genovés i de l'atleta i mestra Alejandra Soler.

El pintor Juan Genovés és conegut per ser l'autor d'obres tan icòniques com 'El abrazo' –que s'exposa al Congrés de Diputats– i per ser el "referent de l'art valencià i espanyol del segle XX". La veterana mestra Alejandra Soler, de 103 anys, va ser una de les primeres atletes valencianes i una de les primeres dones universitàries d'Espanya. Soler és la primera dona que rep una Alta Distinció de la Generalitat.

Les distincions de la Generalitat Valenciana són per a Celia Amorós, catedràtica de la UNED i filòsofa referent del feminisme de la igualtat; per a Patricia Campos, la primera dona pilot de reactors d'Espanya; i per a la Unió Nacional d'Entitats Festeres (Undef) de moros i cristians, per vetllar per la defensa d'aquesta tradició.

En la categoria del mèrit cultural, els triats són l'artista  Manolo Boix, un dels introductors del nou realisme a la Península; Carmen Calvo, creadora i membre de l'Acadèmica de Belles Arts de Sant Carles; el Teatre Olympia, la sala privada centenària "més important" de València"; i la iberista Carmen Aranegui, directora de diverses excavacions.

Pel que fa als distingits al mèrit científic, els guardonats són el professor de la Universitat d'Alacant Fernando Mójica, que s'ha quedat a les portes del Nobel per les seves recerques sobre l'ADN, i el catedràtic d'economia i exrector de la Universitat d'Alacant Andrés Pedreño.

A més, per a la distinció d'ambaixador de la Comunitat Valenciana s'ha triat Josep Almudéver, un dels últims supervivents de les Brigades Internacionals, que ha rebut el guardó de mans del president Puig amb el puny enlaire després que els serveis de protocol no li hagin deixat desplegar una bandera republicana que portava.

L'erudit Joan Francesc Mira, "el pare de l'antropologia valenciana", ha rebut el reconeixement de les lletres valencianes.

Noves distincions

Pel que fa a les noves distincions creades aquest any per la Generalitat Valenciana, l'atorgada al mèrit empresarial i social ha estat concedida a diversos guardonats, com és el cas de l'empresa Chocolates Valor i els històrics sindicalistes Rafael Recuenco, d'UGT, i Antonio Montalbán, de CCOO. Per la seva banda, José Antonio Bargues, del Casal de la Pau, que atén reclusos i exreclusos, i el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals Lambda, que celebra el seu trentè aniversari lluitant per la diversitat sexual, reben el reconeixement al mèrit per accions a favor de la igualtat i per una societat inclusiva.

Finalment, els premis del mèrit esportiu són els més nombrosos i han anat a parar a Orlando Ortega, medalla de plata en 110 metres barres a Rio 2016; Kim López González, or en pes en els Jocs Paralímpics; Ait Khamouch Abderraman, plata en marató en els Jocs Paralímpics; Ariadna Edo, bronze en 400 metres lliure en els Jocs Paralímpics; Sara Marín Fernández, nou vegades campiona d'Espanya de gimnàstica rítmica per a persones amb discapacitat intel·lectual; Mercedes Pérez Minguet, campiona d'Europa 2012 de natació en 50 metres esquena; Álvaro López Cremades, jugador internacional de pilota valenciana, i el Club Esportiu Herca, en el seu cinquantè aniversari.

Una manifestació alineada amb el govern

El canvi de govern del 25 de maig del 2015 ha suposat un canvi fins i tot per a la manifestació convocada per partits d'esquerres i nacionalistes que cada Nou d'Octubre recorre els carrers del centre de València. Sense perdre el caràcter reivindicatiu i de defensa dels drets socials i nacionals, per primera vegada aquest diumenge l'objecte de la manifestació ha coincidit amb el plantejament fet al matí pel president de la Generalitat Valenciana en el seu discurs.

En aquest sentit, s'han manifestat aproximadament un miler de persones amb el pretext de fer costat al govern de la Generalitat i exigir un finançament just que permeti "fer i construir un nou país", després de 20 anys de "desfeta" del Partit Popular, basat en l'estat del benestar, la reversió de les retallades i el treball de qualitat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat