País Valencià 21/06/2018

L'Audiència notificarà avui la sentència del judici pel suposat desviament de 23,5 milions a la depuradora de València

En sis anys, el tractament del fang va passar de costar 18 euros per tona a valer-ne 43

Efe
2 min
Esteban Cuesta, exgerent d’Emarsa,  arribant al jutjat

ValènciaL'Audiència Provincial de València notificarà demà divendres la sentència del judici per la peça principal del cas Emarsa, en què s'han assegut al banc dels acusats vint exdirigents de l'entitat i empresaris, acusats d'haver desviat presumptament 23,5 milions d'euros de l'empresa pública que va gestionar la depuradora de València, situada a la pedania de Pinedo.

El judici per la peça principal del cas Emarsa va quedar vist per a sentència el 14 de desembre passat després de prop d'un centenar de sessions celebrades al llarg de vuit mesos. Entre els acusats hi ha exdirectius de l'empresa pública municipal Emarsa, d'Emshi (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics) i d'Epsar, l'empresa pública de sanejaments residuals, així com diversos empresaris, processats per delictes de malversació de cabals públics, suborn, blanqueig de capitals, prevaricació i falsedat documental.

20 anys per a Crespo i 24 per a Cuesta

La fiscalia demana penes de 20 anys de presó per a l'expresident d'Emarsa i exvicepresident de la Diputació de València Enrique Crespo, i de 24 anys per a l'exgerent d'Emarsa Esteban Cuesta. També reclama 10 anys per a Juan José Morenilla i 3,5 per a Ignacio Bernácer, ex alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, en tots els casos per falsedat documental, prevaricació i malversació, a més de suborn en el cas de Cuesta.

Indemnització de 23,5 milions

El ministeri públic sol·licita que els principals acusats facin front de manera solidària i conjunta a una indemnització de 23,5 milions per a les empreses matrius d'Emarsa: Epsar i Emshi, a més de les despeses del procés de liquidació d'Emarsa, que ascendeixen de moment a 8,2 milions, més 3,2 milions en concepte de sancions tributàries.

El negoci del fang

Entre els mètodes d’obtenció de fons emprats per la trama destaquen la falsificació de factures per obres no realitzades i l’encariment artificial dels serveis. Així ho va explicar durant el judici Esteban Cuesta, que va passar de ser director d’infermeria i alcalde del PP de Benimàmet-Beniferri a gerent d’Emarsa. Cuesta va reconèixer que els encausats rebien comissions pels contractes de manteniment, subministrament informàtic, cursos de formació, plans de comunicació o certificats de qualitat, entre d’altres.

Un dels negocis més rendibles dels dirigents d’Emarsa i Epsar va ser l’encariment del preu del tractament del llot, el fang tou, que es duia a terme a la depuradora, i que entre els anys 2004 i 2010 va passar de costar 18 euros per tona a valer-ne 43. Aquest increment, tal com va explicar Cuesta, va permetre als dirigents de la trama quedar-se “12 euros per tona de fang”. Uns diners que es repartien en quatre parts: la del mateix Cuesta; la de l’exvicepresident d’Emarsa i de la Diputació de València Enrique Crespo; la de l’exgerent d’Epsar Juan José Morenilla, i la de l’excap d’explotacions d’aquesta entitat Ignacio Bernácer. En total, els fons desviats per aquest concepte s’estima que podrien arribar als 11 milions d’euros.

Igual d’aclaridor que el testimoni d’Esteban Cuesta va ser el de l’excap informàtic d’Emarsa Sebastián García, que va explicar que els quatre dirigents “es repartien al voltant de 180.000 euros mensuals”. En total, García hauria lliurat a l’exgerent 1,8 milions d’euros. “Jo treia els diners i els donava a Cuesta automàticament”, va reconèixer García.

stats