Lliuren al Consell Jurídic Consultiu nous documents que avalen la denominació 'català' per al valencià
La Generalitat Valenciana espera el dictamen de l'òrgan consultiu per saber si la definició que fa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua del valencià és legal
ValènciaL'advocat Moisès Vizcaíno, el filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València Francesc Esteve i el secretari d'Acció Cultural (ACPV), Toni Gisbert, han sol·licitat aquest dimarts al Consell Jurídic Consultiu (CJC) que prengui en consideració un document amb nous arguments acadèmics i jurídics que avalen l'equiparació de la denominació 'valencià' i 'català' a l'hora d'elaborar el dictamen sobre la legalitat de la definició de 'valencià' que fa el diccionari normatiu valencià publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
La Generalitat Valenciana ha encarregat al CJC que dictamini si aquesta definició s'ajusta a l'Estatut en equiparar 'valencià' i 'català. La setmana passada l'advocat Moisès Vizcaino ja va lliurar al CJC un recull de les 46 sentències fermes que avalen la denominació de 'català' per a la llengua pròpia del País Valencià des de diverses instàncies que van del Tribunal Superior de Justícia valencià al Tribunal Constitucional, passant pel Tribunal Superior.
En declaracions a l'ACN, Moisès Vizcaino ha assenyalat aquest dimarts a les portes de la seu del CJC la importància d'aquesta nova documentació, perquè dóna valor jurídic a totes les acadèmies oficials que reconeixen la denominació de valencià i català com la mateixa llengua.
"No només des del punt de vista filològic, sinó amb la força jurídica que tenen aquestes institucions públiques, que ratifiquen una vegada més que la definició de valencià que dóna el diccionari normatiu valencià és correcta i d'acord amb el dret i amb la llei i el Consell Jurídic Consultiu ha de tenir aquest material perquè consti", ha remarcat Vizcaíno.
El secretari general d'ACPV, Toni Gisbert, ha assenyalat que "ni el CJC ni la Generalitat Valenciana ni el president Fabra poden obviar el diccionari que avala la unitat de la llengua ni tota la jurisprudència que existeix sobre aquest tema" perquè amb aquesta nova documentació es refermen "els fonaments filològics que avalen la unitat de la llengua i la denominació de català per a la llengua del País Valencià".
El filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve, ha manifestat de la seva banda les "contradiccions" de la Generalitat Valenciana, atès que al seu diccionari de l'any 1995, primer any de govern del PP, "definia el valencià de manera més contundent que no ho fa ara, com una varietat de la llengua catalana". Esteve ha afegit que el govern de Fabra "no pot ara estranyar-se ni contradir-se quan argumentava precisament el que ara vol combatre".
Entre la documentació aportada al Consell Jurídic Consultiu aquest dimarts s'hi inclouen dues edicions del 'Diccionari valencià' (1995 i 1996) avalades per la Generalitat Valenciana que defineixen el 'valencià' com a "varietat de la llengua catalana". Igualment s'aporta una prova que mostra que l'any 2006 la mateixa Generalitat Valenciana va defensar davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana.
Els sol·licitants manifesten que si finalment modifica la definició de 'valencià' s'haurà de restringir del diccionari de l'AVL el terme 'espanyol' com a sinònim de 'castellà' i a adaptar en el mateix sentit les definicions de castellà i espanyol a la legalitat estatutària i constitucional.
Així mateix, el plec d'arguments sol·licita al CJC prendre en consideració les definicions que fan altres entitats de referència com la Reial Acadèmia Espanyola que de la Llengua en relació al valencià ("varietat de la llengua catalana") així com altres entitats normatives de l'Estat com l'Institut d'Estudis Catalans, l'Euskaltzaindia, entitat consultiva oficial de l'idioma basc, o la Real Academia Galega.
En un mateix sentit, s'inclouen també els estatuts de les universitats públiques del País Valencià, confirmats per sentències del Constitucional que avalen l'equiparació de les dues denominacions.