Cas Oltra
País Valencià 02/09/2022

Les maniobres de l'extrema dreta per fer caure Mónica Oltra

La víctima dels abusos denuncia que li haurien fet falses promeses de casa i feina

3 min
La vicepresidenta i consellera del govern valencià, Mónica Oltra, aquest divendres.

València“Sent que m'han utilitzat i que després m'han deixat tirada” . Són paraules de la jove que va ser abusada quan era una menor per l'exmarit de l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i van dirigides a dues de les persones que més la van animar a denunciar el cas. D'una banda, a l'exmembre de Vox Cristina Seguí i, de l'altra, a l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra Espanya 2000 –tots dos encapçalen les acusacions contra la conselleria d’Igualtat que comandava Oltra–. Per això, des de l'entrevista a Levante que han revifat les denúncies de “guerra jurídica” i “cacera política” fetes per Compromís just quan s'acosta la declaració davant del jutge de la líder de la coalició aquest 19 de setembre.

La víctima, la ultradreta i una concessionària de salut

Com va arribar la víctima, Teresa T., a posar-se en contacte amb aquests dos dirigents ultres? El seu passat –i present– ajuda a entendre-ho. A la seva condició de persona tutelada des dels quatre anys s'hi afegeix la circumstància que, amb només 20 anys, ja té dos fills –un de poc més d'un any i un altre de pocs mesos–; també el fet de no comptar amb un habitatge ni tampoc feina. Sobreviu gràcies a les donacions que rep arran de la difusió del seu cas i, segons ha explicat ella mateixa, malviu en cases ocupades o dorm en cotxes. La seva situació és tan precària que els serveis socials podrien intervenir per protegir els menors. A més, està acusada d'estafa perquè hauria participat juntament amb altres persones en un engany a una usuària de Wallapop venent-li un sofà de què no disposaven. El botí: només 80 euros.

És en aquest context en què es produeix l'aparició de Seguí –que exerceix l'acusació popular a través de l'organització Gobiérna-te i de Vox– i de José Luis Roberto –que representa la jove–. Teresa ha explicat que ells dos li haurien promès casa i treball però que, després d'aconseguir la dimissió de l'exvicepresidenta valenciana, l'haurien "deixada tirada". Unes acusacions que els dirigents ultres han rebutjat, afirmant que l'han ajudat reiteradament donant-li "milers d’euros" però també defensen que no la poden mantenir per sempre.

Un altre actor clau de "la cacera política" a Oltra, segons denuncia Compromís, és Alberto de Rosa, director executiu de Ribera Salud –companyia concessionària de quatre hospitals durant els anys de govern del PP, dos dels quals ja recuperats per a la gestió pública per l'actual Consell–. L’empresari és germà de Fernando de Rosa, expresident de l'Audiència Provincial de València i exconseller de Justícia amb Francisco Camps. A més, hi ha el lletrat Pablo Delgado, que és l'advocat de l'expresident valencià i que dirigeix l'acusació de Gobiérna-te. La participació d'Alberto de Rosa hauria sigut clau per prometre treball a la jove. En concret, per fer-li dos oferiments, un a l'Hospital de Torrevella, poques setmanes abans de la seva reversió a la xarxa pública, i un segon en un centre sanitari a Madrid, que la jove hauria rebutjat.

¿Les declaracions tenen algun impacte jurídic?

Tot i la transcendència política o mediàtica de les declaracions de la jove, el que és més difícil de preveure és si tindran algun efecte judicial, atès especialment que en la causa –que no investiga l'abús, sinó si l'administració va ser prou diligent per investigar el cas– la víctima no ha declarat. Els que sí que han ofert el seu testimoni han sigut els 13 alts càrrecs, funcionaris i treballadors imputats, que han negat que Oltra donés cap ordre per tapar la investigació o desacreditar la menor.

No ho veu tan clar Vicente Ríos, un magistrat considerat molt "escrupolós" en l'àmbit judicial i que va dirigir causes com la que va destapar la corrupció en l’empresa que depurava les aigües de la ciutat de València durant els anys de govern del PP . En el seu últim escrit va retreure a la conselleria que obrís una "investigació paral·lela a la judicial" que semblaria concebuda per "desacreditar la menor i interferir en un procediment penal en curs", a més d'afegir que hi havia “indicis racionals i sòlids” de la participació d'Oltra en la investigació.

Guerra mediàtica?

L'últim argument de Compromís i d'Oltra en la seva defensa és la crítica als mitjans de comunicació que li exigien la dimissió adduint que en la seva etapa a l'oposició l'exvicepresidenta va reclamar als dirigents del PP que deixessin el càrrec només pel fet de ser imputats. Acusacions que la líder de la coalició ha negat reiteradament, insistint que aquelles peticions les feia per les proves que s'anaven coneixent i no per la situació processal dels polítics conservadors.

stats