Mazón reclama un "finançament just" i respecte "a la identitat valenciana" en un Nou d'Octubre marcat per la pluja i la dana

ValènciaReivindicació de la fi del greuge financer, exigència de més recursos per a la reconstrucció després de la dana i defensa d'una identitat valenciana singular que suposadament està en perill. El discurs del cap del Consell, Carlos Mazón, amb motiu de la celebració del Nou d'Octubre s'ha sustentat en els pilars que suporten des de fa mesos l'argumentari del PP per intentar superar la desafecció ciutadana originada per la gestió de la tragèdia del 29 d'octubre passat i que ha catapultat demoscòpicament Vox.

El polític conservador ha basat el seu relat d'aquesta diada —molt especial atès que té lloc pocs dies abans del primer aniversari de la catàstrofe— en els següents punts: ha reclamat un "sistema de finançament autonòmic just" i, mentre no arribi, "un fons transitori d'anivellament"; ha denunciat que el repte "colossal" de la reconstrucció s'està duent a terme "amb recursos propis" i obligant la Generalitat a "recórrer a l'endeutament"; i, finalment, també ha dit que "patrimonis com la llengua valenciana" no necessiten "afegits, cometes, barres ni guions [en referència a la denominació català-valencià]". L'excepcionalitat d'aquest Nou d'Octubre s'ha vist potenciada per l'alerta de pluges fortes (avís taronja al centre del País Valencià per aquest dijous, però roig al sud demà divendres), que ha obligat a suspendre la manifestació del valencianisme, l'acte institucional de la Generalitat —la primera ocasió que ocorre— - i la processó cívica. La cancel·lació de la tradicional desfilada de la senyera ha esdevingut, però, tot un baló d'oxigen per al cap del Consell, que ha evitat el tràngol de ser increpat per la ciutadania que acudeix a la històrica processó.

"Ningú ens va avisar"

A més del discurs de Mazón, aquest dijous també han estat notícia les tres primeres entrevistes concedides pel dirigent conservador des de la dana. Els mitjans triats pel cap del Consell han estat el periòdic Las Provincias –el rotatiu conservador més antic del País Valencià– i el digital d'extrema dreta espanyol OKdiario. A aquestes s'ha sumat a la nit una altra a la radiotelevisió pública valenciana À Punt.

En les tres entrevistes, el president ha reiterat l'argument que ha exposat els últims mesos, segons el qual no va donar "cap indicació" a l'exconsellera Salomé Pradas sobre l'hora i el contingut de l'avís a la població –que es va difondre a les 20.11 h, quan la majoria dels morts ja s'havien produït–, però sí que va estar pendent del que passava en tot moment. També ha tornat a acusar d'una pretesa apagada informativa de l'Agència Espanyola de Meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tot i que la jutgessa instructora de la causa l'ha descartat en diverses ocasions. "Ningú ens va avisar", ha reiterat el cap del Consell obviant que la conselleria era l'òrgan competent i disposava de dades de cabals dels rius barrancs i de pluges -que podia consultar en tot moment i sobre la qual també va rebre correus- i que l'alerta roja estava decretada des de primera hora del matí. Sobre el futur polític, Mazón ha descartat la seva dimissió i un avançament electoral. "Necessitem estabilitat institucional", ha adduït sense tampoc aclarir si es presentarà a la reelecció.

Vox és l'opció preferida pels joves

Malgrat les contundents resolucions de la magistrada, els principals beneficiats electorals de la gestió de la tragèdia no són les formacions progressistes, sinó Vox. La formació d'extrema dreta recolliria gran part del suport que perdria el Partit Popular, de manera que la dreta i els ultres mantindrien el govern valencià amb 51 dels 99 diputats de les Corts. Es tracta de la principal conclusió de l'enquesta feta pública aquest dijous pel grup Prensa Ibérica. Segons el sondatge, el PP cauria dels 40 diputats actuals a 34. Els sis escons que perdria no anirien principalment als socialistes, que únicament en sumarien un, fins als 32, sinó a Vox, que acumularia 17 diputats (ara en té 13). Amb aquest resultat, la dreta i la ultradreta podrien continuar governant –ja sigui amb el partit d'Abascal a l'executiu o donant suport parlamentari des de fora–. Per contra, Compromís només en sumaria un, i passaria de 15 a 16.

La davallada més forta del PP es concentra a la demarcació de València, la més afectada per la dana, on perdria quatre escons. Vox hi guanyaria dos diputats. Són els mateixos que el partit ultra augmentaria a la demarcació de Castelló. A la d'Alacant, la variació és més petita: el PSPV pren un escó al PP i la resta no varia. En la mateixa línia, i si analitzem la transferència de sufragis, la més rellevant és la del 5,2% d’electors que abandonen el PP i passen a Vox, en comparació amb les eleccions del 2023.

La distribució dels sufragis per franges d’edat també ofereix dades rellevants. Entre els 18 i els 30 anys, Vox és el partit més votat, amb un 23,2% dels suports —gairebé un de cada quatre joves—, mentre que el PSPV és el que té menys suports. En aquest sentit, cal destacar que el 8,3% dels enquestats es declara d’extrema dreta, el percentatge més alt registrat fins ara en aquests baròmetres.

El PP obtindria millor resultat sense Mazón

L'enquesta també ha preguntat si els resultats canviarien si els populars decidiren prescindir del cap del Consell, Carlos Mazón. Segons el sondeig, l'estimació d'escons del PP passaria de 34 a 36 si assumís el cap del cartell electoral l'alcaldessa de València, María José Catalá. També sumaria més que Mazón el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que n'aconseguiria 35.

Igual que el grup Prensa Ibérica, el diari El País i la SER han fet públic aquest dijous una enquesta de 40db que xifra en un 71% els partidaris de la dimissió de Mazón. De fet, el 56% dels votants del PP també creuen que hauria de plegar. Cal destacar que ara fa uns dies una altra enquesta ja apuntava en la mateixa direcció, i, fins i tot, n'elevava el percentatge. Es tracta del sondeig avançat pel grup Prensa Ibérica que xifrava en un 82% els ciutadans del País Valencià que aposten per la dimissió de Mazón. A més, el 90,2% afirmen que, si no deixa el càrrec, no hauria de ser el candidat del PP en les pròximes eleccions.