Patrimoni

Casa Batlló: probablement, la façana més icònica de Gaudí

L’arquitecte va rehabilitar aquesta casa del passeig de Gràcia per convertir-la en una oda a l’estètica i la funcionalitat

6 min
La Casa Batlló és Patrimoni Mundial de la UNESCO i un dels atractius culturals i turístics de Barcelona, amb un milió de visitants a l’any.

Una de les cases més emblemàtiques de les construïdes per Antoni Gaudí és, sens dubte, la Casa Batlló, situada al número 43 del passeig de Gràcia, la via que antigament unia la ciutat amb la Vila de Gràcia i que era molt cobejada per les famílies més il·lustres per construir-hi la seva residència. I tot i que diem construïdes, hauríem de ser més precisos perquè, en aquest cas, parlem d’una reforma integral d’una casa ja existent. Originalment, l’edifici va ser construït el 1877 per Emili Sala i Cortés, un dels professors d’arquitectura de Gaudí, i l’any 1903 el va adquirir Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil. Va ser ell qui va fer l’encàrrec a Gaudí perquè li fes la casa. La primera intenció era enderrocar l’edifici, però l’arquitecte va optar finalment per una rehabilitació integral que es va dur a terme entre 1904 i 1906.

Amilcar Vargas, responsable de Patrimoni Mundial de la Casa Batlló i doctor en societat i cultura, explica: "Des del nostre punt de vista, la Casa Batlló és un cim en la seva carrera creativa i una obra que va ser pionera per la reutilització d’una casa existent. Ell fa una reforma i, de fet, és l’única obra d’aquesta magnitud que fa i que no és una obra nova". Això condiciona la seva feina de manera important, perquè "s’ha d’adaptar a la forma de l’edifici preexistent, ja té fixades les alçades dels pisos i ha de treballar a partir de l’estructura d’un edifici que no coneixia". Però això no va representar cap impediment per fer, un cop més, una feina única i irrepetible, on tornem a comprovar el seu enginy, que explota al màxim "quan decideix afegir dues plantes a l’immoble existent, però sense sobrepassar-ne la capacitat estructural", precisa Vargas. 

Gaudí va dotar la Casa Batlló d’una façana original i plena d’imaginació que té múltiples lectures.
Des del vestíbul comunitari de la planta baixa s’accedeix al vestíbul privat de la família Batlló.

Així, l’arquitecte va canviar del tot la façana, va redistribuir els envans interiors, va ampliar el celobert i va convertir l’interior en una autèntica obra d’art. Amilcar Vargas apunta: "La rehabilitació de la Casa Batlló està a l’equador de la vida productiva de Gaudí. Quan fa la casa té 52 anys i ja en feia vint que havia construït la Casa Vicens. Ha après moltes coses, però continua experimentant; hi hem identificat molts elements vinculats a obres passades que aquí desenvolupa molt, però també en desplega d’altres que farà servir per a obres posteriors com la Pedrera i la Sagrada Família".

Art i funcionalitat

A més del valor artístic, com en tota obra gaudiniana l’actuació revesteix una funcionalitat enorme. El responsable de Patrimoni Mundial de la Casa Batlló en destaca el "valor artístic eclèctic, que arriba a un punt d’abstracció que en el modernisme no era habitual": "És la natura convertida en arquitectura, sobrepassant la feina dels altres arquitectes modernistes, que es limitaven a copiar-la. Ell fa un pas més i crea una arquitectura abstracta a partir de l’entorn natural amb uns missatges simbòlics que són universals". Un valor estètic que es complementa amb la funcionalitat: en l’obra de Gaudí hem de veure "forma i funció com un tot, perquè poques coses són estèticament i funcionalment tan perfectes com les obres de Gaudí". Tot té una raó de ser i tot parteix de la inspiració en la natura, on qualsevol part d’un animal o planta, a més de ser bella, té una raó de ser.

Sabies que...

La Casa Batlló va deixar de pertànyer a la família Batlló a la dècada dels 50. Després d’acollir diferents empreses i particulars, des de la dècada dels 90 l’edifici està en mans dels actuals propietaris, la família Bernat, que l'ha restaurat íntegrament.

De la Casa Batlló, se n’ha dit que és una apologia de la felicitat, un món oníric que evoca la natura i la fantasia. I la seva façana, potser la més icònica de les obres de Gaudí, és l’entrada perfecta a aquest univers simbòlic i d’imaginació desbordada. En destaca l’efecte d’una superfície ondulada on la pedra, el vidre i la ceràmica són els protagonistes. Com explica Amilcar Vargas, "dins les transformacions radicals que Gaudí fa de l’edifici existent, la de la façana és la més radical perquè només hi deixa els porticons d’algunes de les finestres. No sabem exactament quina era la seva voluntat, perquè no va deixar res per escrit, però la podem llegir de moltes i diverses maneres, tant des del punt de vista funcional –una oda a la funcionalitat de l’evacuació de l’aigua– com del simbolisme, perquè hi ha diferents teories que apunten que evocava la llegenda de Sant Jordi, el cicle de la vida i la mort o interpretacions populars que l’han convertida en la casa dels badalls, la casa de les màscares o la casa dels ossos".

Els espais

Un altre dels elements més representatius de la Casa Batlló és l’espectacular teulada formada per grans escates que simulen el llom d’un animal (alguns diuen que seria el drac de Sant Jordi), on també destaca una torre de la qual sobresurt una creu de quatre braços que apunten als punts cardinals i que alguns asseguren que representaria l’empunyadura d’una espasa. "La teulada és un espai que envia un missatge vinculat amb el drac de la llegenda de Sant Jordi, però també és un espai més on crea contradiccions. Fa dialogar diferents elements i aquí, al cim de la casa, hi trobem el drac, amb el foc com a element característic, però que serveix per acollir els dipòsits d’aigua", exemplifica Vargas. Al terrat també són protagonistes els quatre conjunts de xemeneies de formes sinuoses i policromades, dissenyades per impedir que l’aire rebufi cap a l’interior de l’edifici.

Pel que fa l’interior, és un prodigi del disseny. Un cop més, Gaudí va col·laborar amb els millors artesans de l’època treballant el ferro forjat, la fusta, vidrieres, taulells de ceràmica, ornaments de pedra, etcètera. "El més extraordinari –diu Amilcar Vargas– és la utilització dels estucs a les parets i els arrambadors de fusta, que hi donen caliu. La part de la façana del saló principal, amb aquesta llum circular al mig d’una espiral de vuit ones, ajuda a crear un moviment dins l’espai, que es reduït. O com dissenya les finestres, que són enormes a la planta noble i molt més petites a la quarta planta, l’última habitable, per regular l’entrada de llum". És una obra d’art total, on l’artista intervé en tot: disseny, color, forma, espai i llum.

Al saló principal és protagonista un finestral de grans dimensions que forma una tribuna al passeig de Gràcia.
El celobert és una part fonamental de la casa perquè distribueix l’aire i la llum que entren per la claraboia principal.
Al terrat, destaca el que popularment es coneix com el llom del drac i els quatre conjunts de xemeneies.

Una altra part fonamental de la casa és el celobert perquè, a través seu, es distribueix l’aire i la llum que entren per la claraboia principal. Com explica el responsable de Patrimoni Mundial de la Casa Batlló, en aquest espai es destaca el sistema de petites portes pensades per afavorir la ventilació, juntament amb el fet que les finestres superiors són més petites i, a mesura que anem baixant, es van fent més grans perquè hi entri més llum. De la mateixa manera, "amb una eina molt senzilla, el canvi de la coloració de les rajoles –més clares a baix i més fosques a dalt–, aconsegueix reflectir i absorbir les fonts de llum". Finalment, des del menjador privat, situat a la part interior de la planta noble, s’accedeix a un exclusiu pati posterior, un petit oasi enmig de la ciutat pensat per gaudir-lo a la tarda. Aquest espai destaca pel seu paviment i per les jardineres recobertes de ceràmica i vidre com a gran element decoratiu.

La Casa Batlló i la llegenda de Sant Jordi

Que la Casa Batlló engalani amb roses els balcons cada 23 d’abril no és casualitat. Té a veure amb l’estret lligam que la casa tindria amb la llegenda de Sant Jordi, que Gaudí hauria reproduït a través de la façana i els espais de l'interior. A la teulada podem veure com el llom del drac cobra vida amb les teules ceràmiques en forma d’escates i, a la vegada, com és travessat per la creu de quatre braços que evoca la llança vencedora de Sant Jordi. A l’últim pis trobem un balcó en forma de flor que fa al·lusió al balcó de la princesa. Als pisos inferiors de la façana se situen les restes de les víctimes del drac en forma de calaveres als balcons i a la tribuna en forma d’ossos. A més, al vestíbul privat d’accés a l’habitatge de la família Batlló hi ha una escala la fusta de la qual està treballada per recordar les vèrtebres d’un animal que, segons la cultura popular, podria ser l’espinada de la cua del drac. Finalment, a les golfes, la sala principal d’arcs catenaris evoca la caixa toràcica d’un animal de grans dimensions.

stats