Violència masclista a l'Alt Pirineu i Aran

Quantes dones devem tenir a casa seva vivint aquestes situacions en silenci?

S'acosta el 25 de Novembre, el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Any rere any veiem com s'enfilen grans xifres de dones assassinades i també aquelles que han passat per períodes de maltractament. De fet, segons informes produïts per Mossos d'Esquadra, podem veure que a escala catalana l'any 2019 en l'àmbit de la parella o exparella s'han atès 13.069 víctimes i en àmbit familiar 3.412. Però, quan veiem aquests números, sembla com si el tema ens fos llunyà i passi en grans ciutats o en ambients marginals. Però, coneixem la realitat de l'Alt Pirineu i Aran?

Si acotem la recerca i ens fixem en la regió policial Pirineu Occidental, la qual cobreix les comarques de la vegueria, veiem que l'any passat s'havien atès fins a 108 dones que patien violència masclista a mans de parelles o exparelles i 34 en l'àmbit familiar. Si busquem informació en un altre document, trobem l'informe produït pels Serveis d'Informació i Atenció a les dones (SIAD). Aquí ens concreta que en els centres pirinencs el 2019 s'han realitzat 158 atencions a 36 dones que patien violència masclista: 21 la patien física i psicològica, 13 psicològica i 2 sexual.

Aquestes dades són només la punta de l'iceberg perquè no totes les dones que estan en situacions de violència decideixen informar-se, aconsegueixen demanar ajuda o decideixen denunciar. Tampoc som ningú per jutjar-ho, ja que només aquelles persones que ho viuen poden decidir com afrontar-ho. Però sí que ens podríem plantejar si en un entorn rural envellit i poc poblat com és el pirinenc no ho complica el fet del què diran, de conèixer tot el veïnat, de tenir lluny alguns recursos o la por a quedar-se aïllades. Quantes dones devem tenir a casa seva vivint aquestes situacions en silenci?

Quan arribi aquest 25-N pensem en tot això. Manifestem-nos i reflexionem sobre les violències. Sobre aquests inferns enumerats aquí al damunt, però també amb altres tipus de violències, micromasclismes i aquelles que estan tan incrustades que gairebé passen inadvertides. I pensem-hi sempre. Que no quedi únicament el 25 de novembre, el 8 de març o qualsevol altra data assenyalada que se us pugui acudir. Pensem-hi cada dia, estiguem alerta per donar un cop de mà a qui ho necessiti, pensem en com educar els fills lluny del masclisme i no els hi ensenyem a elles a tenir por, i sobretot, pensem com fer-ho perquè aquests números no es repeteixin ni a l'Alt Pirineu ni arreu.

El + vist

El + comentat