Pirineus 03/02/2021

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu recull més de 3.000 topònims aneuencs

L'entitat ha editat 'Pagus Anabiensis', amb 1.400 entrades i 435 pàgines

ARA PIRINEUS
3 min
Portada del llibre 'Pagus Anabiensis'. / CCVA

Esterri d'ÀneuEl Consell Cultural de les Valls d'Àneu ha editat el llibre 'Pagus Anabiensis', un recull de més de 3.000 topònims de la zona. Amb 1.400 entrades i 435 pàgines, la publicació té el subtítol d''Origen i significat dels noms de lloc de les Valls d'Àneu'. Obra del professor de la Universitat de Lleida (UdL), Albert Turull, la publicació està dirigida per Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, i forma part de la col·lecció Quaderns del Consell. En el seu pròleg, compta amb la col·laboració del professor de la Vanderbilt University (Nashville,Tennessee) Philip Rasico, també del professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, i de Joan Blanco amb l'edició il·lustrada de les fotografies. L'obra es pot adquirir a través de la web del Consell Cultura de les Valls d'Àneu o trucant a la seu del Consell (973 626 316).

Ferran Rella destaca que l'obra "acostarà les Valls d'Àneu als estudis de toponímia amb un doble vessant: la gent del Pallars disposarà d'una obra que expliqui el significat originari dels seus propis noms de lloc i en contrapartida els estudiosos de la toponímia veuran incorporades les Valls d'Àneu als territoris dels Països Catalans –i del Pirineu– que compten amb un estudi específic i ben complet".

La singularitat del llibre

'Pagus Anabiensis' és un estudi que no només vol ser exhaustiu pel que fa a l'inventari de topònims, sinó que alhora té l'objectiu principal d'esbrinar l'etimologia d'un territori ampli com les Valls d'Àneu, que, sense arribar a ser una comarca (es troba sens dubte en el marc del Pallars Sobirà), sí que té una història i unes característiques geogràfiques ben diferenciades.

L'obra s'estructura en dues parts: El Diccionari toponímic, on s'estudien un per un els noms de lloc aneuencs, i l'Assaig onomàstic, on es presenta un estudi integrat que explica globalment la toponímia aneuenca en el marc pirinenc i en el català. El llibre recull alguns topònims representatius d'indrets aneuencs com Sorpe, Espot, València d'Àneu, Escalarre, Tèsol, el riu Escrita, el coll de Fogueruix, Àneu o la mateixa Valls d'Àneu.

L'obra s'ha realitzat amb el suport de la delegació a Lleida de l'Institut d'Estudis Catalans, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran. Aquesta iniciativa del Consell Cultural de les Valls d'Àneu representa la segona fase del projecte onomàstic de les Valls d'Àneu, iniciat el 1995 arran del conveni signat amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida (UdL) i de la publicació 'De Marimanya al Cargol. Inventari toponímic de les Valls d'Àneu', volum cinquè d'aquesta mateixa col·lecció, editat el 2004.

Sobre el Consell Cultural de les Valls d'Àneu

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu va néixer l'any 1983 amb la voluntat de crear i gestionar projectes culturals entorn del patrimoni documental, natural, etnològic, arquitectònic, arqueològic i popular. La seva tasca de dinamització s'ha vist reconeguda amb la concessió del Premi Nacional de Cultura Popular, el 1991 per al Consell Cultural i el 1994 per a l'Ecomuseu. Entre les diverses fites culturals, ha propiciat la creació de l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu (1985), l'Escola de Natura de les Valls d'Àneu (1987), L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (1988), Dansàneu (1991), Les Trobades d'Escriptors (1994).

Les actuacions del Consell s'han adreçat també a altres àmbits culturals: patrimoni popular com la festa dels Veïnats d'Esterri o la de les Falles d'Isil, per les quals va aconseguir el reconeixement com a Festa d'Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, l'única de les Terres de Ponent; patrimoni arquitectònic, recuperació de l'espadanya de Sant Joan d'Isil o l'adequació interior i exterior de santa Maria d'Àneu; patrimoni artístic i mobiliari: la recuperació dels retaules de Son, Jou, Sorpe i les talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d'Àrreu i de Sant Pere de Sorpe; patrimoni arqueològic: la descoberta de la necròpolis d'Alós i, especialment, els treballs de recuperació del Conjunt arqueològic de València d'Àneu.

stats