La Diputació de Lleida s'adhereix al Manifest envers el futur de les concessions hidroelèctriques a l'Estat
El Ple aprova el protocol de la institució de prevenció, detecció i actuació davant situacions d'assetjament
LleidaEl Ple de la Diputació de Lleida s'ha adherit al Manifest envers el futur de les concessions hidroelèctriques a l'Estat. Aquest, proposa compaginar els interessos de la generació d'energia hidroelèctrica, fent efectives les seves oportunitats i dissenyant una política general d'àmbit territorial sobre els beneficis que genera un bé de domini públic com és l'aigua, en relació amb els aprofitaments hidroelèctrics.
El manifest recorda que les inversions realitzades en aprofitaments hidroelèctrics durant el segle passat responen, salvant algunes particularitats, al model inversió-concessió d'aigües, de tal manera que, a canvi de les inversions necessàries per a la construcció dels diferents salts hidroelèctrics, s'atorgava als promotors una concessió d'aigües amb una durada mínima de 75 anys, subjecta a la condició que, en finalitzar el termini, les instal·lacions revertirien en l'Estat.
Aquesta particularitat de la producció de l'energia hidroelèctrica li confereix un doble caràcter essencialment públic quan s'hagi extingit la concessió, ja que l'origen de l'energia està en l'aigua, que és un bé de domini públic i en el fet que les instal·lacions tenen com a fi últim la reversió al patrimoni públic de l'Administració. Mentre segueix vigent la concessió, llevat dels aprofitaments de peu de presa o en canals de l'Estat, l'aprofitament és una instal·lació o unitat de producció privada, encara que el seu titular, quant a concessionari per a l'ús privatiu i ocupació de béns de domini públic, respongui davant l'Administració del compliment d'un conjunt de condicions.
El manifest també fa una especial incidència en les energies renovables, com a baules del futur i fa referència al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030. En aquest sentit, defensa la necessitat d'identificar els reptes i vectors clau per a la consecució dels objectius en matèria d'energia i clima, així com aprofitar les oportunitats de generació d'activitat econòmica, ocupació i desenvolupament industrial competitiu que pot suposar la transició energètica. També es refereix al projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que, entre altres propostes, aposta perquè el sistema elèctric estatal sigui 100% renovable, abans de mig segle.
Protocol de prevenció, detecció i actuació en situacions d'assetjament
D'altra banda, la sessió també ha aprovat el protocol per a la prevenció, detecció, actuació i resolució de situacions d'assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual i/o identitat de gènere de la Diputació de Lleida. El protocol assumeix el compromís de tolerància zero davant d'aquests tipus d'assetjaments. En aquest sentit, es marca diferents objectius com ara els d'informar, formar i sensibilitzar tot el personal en matèria d'assetjament sexual i per raó de sexe; disposar del procediment d'intervenció i d'acompanyament per tal d'atendre i resoldre aquestes situacions amb la màxima celeritat i dins dels terminis que estableix el protocol; vetllar per un entorn laboral on les dones i els homes respectin mútuament la seva integritat i dignitat; establir les mesures preventives necessàries per evitar que es produeixin situacions d'assetjament i vies efectives de protecció i resposta en el marc de la institució, i garantir els drets de tracte just i confidencialitat de les persones afectades.
En el document es descriuen les diferents tipologies d'assetjament, com ara el sexual, que constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic (encara que no s'hagi produït de manera reiterada o sistemàtica), no desitjat, d'índole sexual, que tingui com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest o que produeixi aquest efecte. Es pot produir entre companys o companyes (assetjament horitzontal) o entre comandament i subordinat (assetjament vertical). El protocol també defineix l'assetjament per raó de sexe o per identitat de gènere.
