Política 13/06/2022

100 euros de dieta i borsa de voluntaris per la consulta dels Jocs que penja d'un fil

Els càrrecs de titulars i suplents no són obligatoris i el Govern intentaria incentivar així que s'hi presentin

4 min
El president d'una mesa electoral introdueix un vot en una urna en una imatge d'arxiu

BarcelonaL'última vegada que el Govern va posar les urnes, a les eleccions catalanes del 14 de febrer del 2021, 35.600 persones van presentar objeccions per no seure a les meses electorals. Tot i tractar-se d'un mandat obligatori sota el risc de conseqüències penals, milers de ciutadans a qui els havia tocat per sorteig van decidir fer al·legacions per intentar no haver de passar el dia als col·legis. El context sanitari és ara molt diferent, però en la consulta que la Generalitat preveu celebrar aquesta tardor al Pirineu sobre els Jocs d'Hivern del 2030, sempre que el projecte no mori abans, hi ha un problema afegit a les meses: els seleccionats per integrar-les mitjançant sorteig no estarien obligats a anar-hi. Per fer front al possible abstencionisme, segons ha pogut saber l'ARA, el Govern tindria preparada una doble acció: pagar 100 euros –una mica menys del doble de diners que en unes eleccions normals– a les persones que integressin les meses i crear una borsa de voluntaris per si els titulars fallessin. Ara bé, la candidatura pels Jocs del 2030 està contra les cordes i, segons ha pogut saber l'ARA, aquesta mateixa setmana el Comitè Olímpic Espanyol podria acabar renunciant al projecte.

Fins ara, la subsecretaria de Processos Electorals, que depèn del departament d'Afers Exteriors, va reunir virtualment tots els secretaris dels consistoris del Pirineu entre el 9 i el 13 de maig i va explicar-los aquests detalls. El 9 de maig van convocar –en dues hores diferents– els secretaris del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, i de l'11 al 13 els de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. Ho van fer abans que l'executiu posposés la consulta –inicialment prevista per al 24 de juliol– fins a la tardor, tot i que no s'espera que l'organització canviï a grans trets en cas que finalment la votació acabi tenint lloc després de l'estiu. Fonts d'Exteriors exposen que amb l'ajornament de la consulta , fruit de les incerteses sobre el futur de la candidatura, tota la part logística que comporta també es va aturar i, de moment, els ajuntaments encara no han engegat cap d'aquestes mesures. Diversos càrrecs locals, de fet, expliquen que aquelles reunions van ser una "primera presa de contacte".

Sobre el paper, els dos vocals i el president de cada mesa cobrarien 100 euros cadascun, segons va informar el Govern als consistoris. En algunes reunions l'executiu va dir que la xifra seria més alta que la d'unes eleccions normals, i en d'altres va precisar que serien uns 100 euros. Tot això comptant que en unes eleccions normals els vocals perceben una dieta de 62 euros i els presidents, de 70 –la xifra s'eleva en el cas de Barcelona–. Segons fonts presents en aquestes reunions, l'objectiu és clar: fomentar que els membres de les meses sortejats es presentin.

Si ni així fessin acte de presència, el Govern va comentar als ajuntaments que tinguessin preparada una llista de voluntaris per ocupar les meses en cas d'urgència. En algunes reunions l'executiu va parlar de borsa de voluntaris, i en d'altres va recomanar al consistori que tingués certes persones controlades per si a última hora les necessitaven. De fet, en una guia que la Generalitat va enviar als ajuntaments, a la qual ha tingut accés l'ARA, es diu clarament que uns membres de la mesa es triaran "per sorteig", però que caldrà "un llistat de suplents". És a dir: "Persones que es comprometin a fer de membres de la mesa i preparades per assistir-hi en cas que no es presentin els membres sortejats". Aquests voluntaris, si finalment acabessin fent de substituts, també cobrarien 100 euros. I encara que formessin part de meses del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, on se celebraria una segona consulta diferent i no vinculant, també rebrien la mateixa dieta.

Les conselleres de Presidència, Laura Vilagrà, i Exteriors, Victòria Alsina, en roda de premsa al Palau de la Generalitat

En aquesta guia del Govern també es concreta que, tal com havia anunciat l'executiu, en la consulta hi podrien votar els majors de 16 anys empadronats a la vegueria en l'últim any. El mateix que passaria amb els catalans que viuen en països de la Unió Europea, mentre que els de països extracomunitaris haurien d'acreditar que tenen "la residència legal a la vegueria els darrers tres anys". A més, la guia preveu fer un simulacre, que bàsicament és un test informàtic per comprovar l'emmagatzematge i el traspàs de dades, dues setmanes abans de la votació definitiva.

Les experiències del 9-N i l'1-O

La consulta dels Jocs es faria amb la llei que el Govern Mas va crear per donar una base legal al 9-N. Llavors, tampoc era obligatori ser a les meses, però la Generalitat no va crear ni una borsa de voluntaris ni va pagar més, sinó que es va cenyir al preu de les altres eleccions: 62 euros. En canvi, la llei del referèndum que va donar paraigua legal a l'1-O definia com a obligatori l'encàrrec de seure en una mesa, però el Govern va assegurar que no sancionaria ningú que no s'hi presentés. La dieta, calcada a la d'uns comicis normals: 62 euros. El moment que les meses han estat més a prop d'estar constituïdes per voluntaris va ser l'any passat, quan per al 14-F algunes juntes electorals de zona i també alguns municipis van impulsar-ne per iniciativa pròpia. Finalment, la Junta Electoral Central va unificar criteris i les borses de voluntaris no van estar permeses.

stats