7.500 cendrers portàtils a Valladolid, l'última mesura polèmica dels governs de PP i Vox

BarcelonaEls governs de PP i Vox en municipis i autonomies estan protagonitzant escàndols amb mesures sorprenents. L'últim, els 7.500 cendrers portàtils distribuïts per l'Ajuntament de Valladolid aprofitant les festes de la ciutat i en col·laboració amb la patronal tabaquera, la Mesa del Tabaco, que els hi va subministrar. L'objectiu era "facilitar l'adequada gestió dels residus", però les crítiques no s'han fet esperar amb acusacions de fomentar el tabaquisme. Ara bé, la llista d'altres iniciatives estrambòtiques és llarga: quins episodis més sonats ha protagonitzat la coalició dretana?

1. Sous disparats

El municipi de Nàquera, l'únic del País Valencià amb alcalde de Vox, va impulsar un augment de sous disparat mentre posava en marxa la seva croada contra el feminisme, el catalanisme i el moviment LGTBI. Però els salaris disparats també els va duplicar en altres indrets amb consistori de PP i Vox com Torrelodones (Madrid) com a primera mesura del mandat, cosa que va causar malestar: en aquest cas el gruix salarial va passar de 484.509,37 euros anuals a 1.155.239,43 d'euros.

2. Relaxació de mesures de seguretat alimentària contra "l'esclavitud"

Un altre estirabot el va protagonitzar el govern de Castella i Lleó, que va voler relaxar les mesures de seguretat alimentària contra la tuberculosi bovina, si bé el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat va tombar aquesta iniciativa. Llavors, el vicepresident del govern castellanolleonès, Juan García-Gallardo, va refermar que calia flexibilitzar els controls sanitaris a l'agricultura i va fer una comparació amb "la lluita contra l'esclavitud".

3. Pel·lícules i obres de teatre censurades

Les referències al feminisme, l'homosexualitat i el moviment republicà van fer cancel·lar diverses obres de teatre i pel·lícules en ajuntaments del PP i Vox: Orlando, de Virginia Wolf, va ser cancel·lada a Valdemorillo (Madrid), i Lightyear, a Bezana (Cantàbria); La Villana de Getafe, de Lope de Vega, també va caure de la programació; a Briviesca (Burgos) van censurar un film de temàtica de la Segona República, El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca.

4. Separació Església-Estat

El jurament del càrrec de regidors a l'Ajuntament de Sant Josep, a Eivissa, va tornar a tenir el crucifix i la Bíblia al costat de la Constitució. L'aparició del component religiós va originar una controvèrsia sobre la separació entre l'Església i l'Estat en un país aconfessional, després de recuperar una vella fórmula.

5. Moros i cristians, amb fervor antiislàmic

El regidor de Festes de Caudete (Albacete), Paco Medina (Vox), va defensar que calia tornar a "l'essència" de la festa de moros i cristians i protegir-la de la "competència" que "altres cultures" exerceixen sobre el seu poble. Aquest discurs va aixecar polseguera davant les acusacions de xenofòbia i antiislamisme.

6. Contra el català arreu

L'Ajuntament de Borriana va impulsar la censura de revistes en català, cosa que va generar molt d'enrenou, però el govern valencià va anunciar una bateria de mesures com la fi de l'obligació de la llengua en el sistema educatiu de vuit comarques, l'eliminació del requisit i l'impuls de la "llibertat d'elecció", cosa que també s'ha engegat a l'executiu de les Illes Balears, en una onada de pactes contra el català. També l'Ajuntament de Palma s'ha compromès a posar fi a la preeminència de l'idioma propi. Però la darrera polèmica l'han protagonitzada les conselleries valencianes liderades per Vox, fent servir un català inventat i jugant amb el secessionisme lingüístic: "El valencià no és català".