ANÀLISI

'Afinar' el delicte de sedició per portar Joan Coma a l'Audiència Nacional

La Fiscalia ha hagut de dictar una instrucció per intentar generar una continuïtat inexplorada entre la legalitat franquista i la democràtica arran de la declaració del Parlament del 9-N de l'any passat. I s'ha aplicat ja en el cas del regidor de Vic 

El cas del regidor de Vic Joan Coma ha estat el primer en què s'ha aplicat la lectura que fa la Fiscalia de la suposada connexió entre la legislació actual i la legalitat franquista per poder portar a l'Audiència Nacional una causa per sedició.

La maniobra va quedar evidenciada ahir perquè el jutge que instrueix el cas, Ismael Moreno, va utilitzar una nomenclatura que ja no està vigent, "delicte contra la forma de govern", en la interlocutòria que deixa Coma en llibertat provisional i sense passaport. Tot i que aquest tipus de delicte no apareix enlloc al Codi Penal actual, el magistrat s'hi refereix emparat en la menció que se'n fa a la llei orgànica del poder judicial i en una instrucció del fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, redactada a corre-cuita el novembre de l'any passat per defensar que tot el que fos vinculable a la declaració rupturista del Parlament del 9-N del 2015 es podia tractar com a delicte de sedició i que l'Audiència Nacional era competent per encarregar-se'n.

El pecat original de tot plegat és en el fet que el Codi Penal que va deixar Franco, el del 1973 –que sí que recollia els delictes contra la forma de govern, a l'article 163– va estar vigent, amb alguns retocs, fins que el 1995, 20 anys després de la mort del dictador, se'n va redactar i aprovar un altre de nova planta. Mentrestant, però, el 1985 s'havia aprovat la llei orgànica del poder judicial, que, a l'article 65, establia la competència de l' Audiència Nacional en els delictes "contra la forma de govern".

En una de les moltes paradoxes jurídiques generades per una transició política que no va trencar amb la legalitat anterior, ara hi ha un curiós xoc de legislacions, perquè "aquesta denominació no està incorporada al Codi Penal actual", segons reconeix el mateix fiscal. Però per a ell resulta "obvi" que seria equiparable a l'actual delicte de sedició. I per aquesta raó –i malgrat que el delicte de sedició és dins del títol XXII del Codi Penal sobre els delictes contra l'ordre públic, que corresponen als jutjats ordinaris– el fiscal Zaragoza ha deixat escrit que l'Audiència Nacional se n'ha d'ocupar.

Ho diu el fiscal Zaragoza i ningú més, perquè fins ara mai havia calgut utilitzar el delicte de sedició, "almenys en aquesta era [sic]", com recorda el Sindicat Unificat de Policia, el majoritari a la Policia Nacional. Aquesta organització de policies ha advertit de la dificultat jurídica que implica per als agents –la immensa majoria dels quals no són juristes– d'identificar aquesta mena de delictes, cosa que els encarrega la Fiscalia en la mateixa instrucció d'ara fa un any.

Més continguts de