DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Així va salvar Bonvehí el pacte JxCat-PSC a la Diputació

El president del PDECat es va plantar davant dels dubtes de Puigdemont i l’oposició de Torra

N. ORRIOLS / A. MOLDES / M. TORO

Quatre hores abans que Núria Marín assumís la presidència de la Diputació de Barcelona, dijous, tot estava en l’aire. Amb el pacte entre JxCat i el PSC rubricat divendres, les converses entre ERC i els postconvergents per canviar el repartiment de poder i evitar una crisi a l’independentisme van estar obertes fins a última hora. El mateix dia de l’elecció de Marín, des de quarts de nou del matí al Parlament, la direcció de JxCat estava reunida en contacte directe amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Albert Batet, Elsa Artadi, Miquel Buch, Damià Calvet i Meritxell Budó -diputats i consellers- entraven i sortien del despatx del president, Quim Torra, amb el cap de files del PDECat, David Bonvehí, i el secretari d’organització, Ferran Bel, a l’espera de com evolucionaven les converses amb ERC. Sobre la taula hi havia una última oferta dels republicans per governar junts l’ens supramunicipal -que no va rebre una resposta formal- i la condició de JxCat: que Esquerra fes revertir els pactes locals amb el PSC.

L’acord dels socialistes amb JxCat era sòlid -signat i fet públic-, però, segons diverses fonts, hi va haver veus amb pes dins de JxCat que es decantaven per desfer-lo: en aquesta trobada de dijous al matí, Torra i Puigdemont van expressar dubtes. Torra va pressionar per trencar-lo. I l’expresident, malgrat que havia avalat Bonvehí i Bel prèviament per explorar un acord amb el PSC, va mostrar preocupació per com es justificaria el pacte, tenint en compte la crisi oberta amb Esquerra i les crítiques dins el món sobiranista. Aquests dubtes d’última hora van propiciar un moment tens entre els partidaris a JxCat de desfer el pacte amb el PSC i Bonvehí. Segons fonts coneixedores de la reunió, el president del PDECat va afirmar que si es trencava el pacte amb els socialistes “no podria seguir” al capdavant del partit, ja que havia firmat un document públic amb el PSC i, a més, ERC mantenia el seu no a revertir els pactes contra JxCat als municipis. “Puigdemont no ho va viure com una amenaça”, afirma, però, l’entorn de l’expresident. Fonts del PDECat també asseguren que no es tractava de posar la dimissió damunt la taula.

En l’última oferta que ERC va fer arribar a JxCat, com va publicar El Punt Avui, el partit es reservava la presidència -tot i que dilluns l’havia ofert a JxCat-, i posava sobre la taula una vicepresidència i un paquet que incloïa acords a les entitats municipalistes (ACM, FMC i AMI) i diversos Consells Comarcals. Sobre la taula, doncs, no hi havia els municipis que a JxCat li ha molestat més perdre: Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Figueres. En el document, la direcció d’ERC es limitava a criticar-los, però no es comprometia a revertir-los. De fet, l’executiva dels republicans ja ho va intentar sense èxit després de les municipals. Algunes fonts apunten que ERC va posar sobre la taula desfer Castell - Platja d’Aro, l’únic en què els republicans han investit un alcalde socialista. Insuficient per a JxCat, que dijous al migdia consumava el pacte amb el PSC tot i la pressió interna i externa.

L’inici de les converses

ERC i el PSC, amb 16 diputats provincials cadascun, eren els que havien de moure fitxa per configurar el govern de la Diputació després del 26-M. Les converses inicials entre ells van evidenciar que no hi hauria possibilitat d’acord per sumar una majoria absoluta de 32 diputats. Republicans i socialistes van començar aleshores a trucar a les mateixes portes. Van anar a buscar els comuns (5), que els van instar a un tripartit d’esquerres, i van trucar a JxCat (7). Segons fonts postconvergents, la idea inicial era pactar amb Esquerra, com a Girona, Lleida i Tarragona, però l’oferta no els convencia: ERC no comptava amb ells per a l’executiu provincial. Els republicans i els comuns volien governar junts, amb JxCat donant-los suport des de fora. Així que quan van rebre la trucada del PSC, capitanejat en aquesta negociació pel secretari d’organització, Salvador Illa, JxCat va decidir explorar l’acord. Un moviment de Bel i Bonvehí -encarregats de les converses per part de JxCat- avalat, segons diverses fonts, per Puigdemont. La suma entre socialistes i els postconvergents comptava amb un avantatge en detriment de la resta: impossibilitava un pacte alternatiu per bloquejar la presidència.

Els presos, al marge

El dijous 4 de juliol al vespre el PSC i JxCat van deixar l’acord pràcticament bastit, tal com va publicar l’ARA. Els cants de sirena van arribar fins a la seu d’ERC, que aquella mateixa nit millorava l’oferta inicial i, ara sí, oferia a JxCat un lloc al govern de la Diputació, en què també hi haurien de ser els comuns. Aquesta proposta va ser tractada el mateix divendres al matí en una reunió dels equips negociadors, capitanejats per Bonvehí i Lluís Salvadó (ERC). El president del PDECat, però, reclamava garanties per avenir-s’hi: que els comuns no s’hi oposessin. Salvadó va convocar la portaveu parlamentària de la formació lila, Susanna Segovia, per a aquella tarda i, segons fonts d’ERC, demanava als negociadors de JxCat que també hi assistissin. La reunió, però, no es va acabar produint. Bonvehí va comunicar a Esquerra el divendres 5 a la tarda que havia signat un pacte amb el PSC. L’acord deixava al marge la qüestió nacional i feia Marín presidenta de la Diputació.

Els negociadors eren conscients que el pacte aixecaria polseguera i que les pressions d’ERC perquè JxCat se’n desdigués serien altes. De fet, davant les crítiques, la direcció postconvergent va demanar als presos que beneïssin l’acord amb el PSC. Lledoners, però, va preferir quedar-se al marge perquè no havia participat en la negociació. Davant d’això, tot i que públicament els socialistes asseguraven tenir plena confiança en els postconvergents, internament hi havia un cert temor que l’aliança que havia rebut el vistiplau de Puigdemont quedés en paper mullat. La primera opció dels de Miquel Iceta, de fet, era un pacte amb els comuns, que requeriria suports externs. Cs, a través de Carlos Carrizosa, va mostrar-se disposat, en converses informals, a sumar, però la formació lila no volia repetir la fórmula de l’Ajuntament. Els moviments per revertir el pacte inicial van quedar en res: una setmana després de l’acord i de múltiples reunions per evitar-lo, Marín va ser elegida presidenta de la Diputació amb els vots de JxCat.

04-07-19 Els negociadors del PDECat i el PSC, encapçalats per David Bonvehí i Salvador Illa, aborden els serrells d’un acord sense els republicans. Marín apunta a presidenta de la Diputació.

05-07-19 ERC va oferir a JxCat la vicepresidència, però, sense el beneplàcit dels comuns, JxCat se’n mantenia al marge. A la tarda ERC i els comuns es van reunir de manera estèril, perquè JxCat signava amb el PSC.

08-07-19 Després d’un cap de setmana de retrets entre els socis de govern i d’una reunió de l’independentisme a Suïssa -on no es va passar de puntetes per la polèmica-, ERC oferia a JxCat la presidència de la Diputació. Els postconvergents responien reclamant la reversió de tots els pactes locals d’ERC amb el PSC.

10-07-19 Les converses van seguir al Parlament. Aprofitant el ple, els equips negociadors van intercanviar opinions. ERC va enviar una última oferta a JxCat al vespre que no va tenir resposta oficial.

11-07-19Les pressions internes i externes van forçar una reunió urgent de JxCat abans del ple de la Diputació. Tot i els dubtes que va expressar, Puigdemont va avalar el pacte amb el PSC.

Més continguts de