Anunci en forma de ‘hashtag’ (tothom té un passat)

Un Parlament com el de les grans ocasions -convertit en plató televisiu, estudi de ràdio i centre de premsa en general- començava ahir el curs amb un primer ple excepcional, si és que aquest adjectiu encara té contingut i descartat ja el rebregat històric. Era una tornada al col·le amb el dire a examen -cosa que per força és excitant- i es notava a la tribuna del públic, plena de pares, tiets i cosins : Artur Mas, Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Francesc Homs i Marcela Topor, la dona del president, que es deixa veure poc.

Tot estava a punt per a la qüestió de confiança, que arrencava amb el discurs del president i que pujarà de temperatura avui, amb el debat cos a cos. A Carles Puigdemont li tocava, doncs, esforçar-se en els preliminars i començar a guanyar-se la CUP, que és de qui esperava, al juny, el suport per als pressupostos que no va arribar. Per tant, discurs inequívoc per proposar un referèndum i molt accent social. Però per seduir també cal fermesa: “Qui no tingui cap intenció d’aprovar els pressupostos millor que ens estalviï el dubte i el temps i no m’atorgui la confiança que reclamo”. La frase va encantar a Esperanza García i Andrea Levy, del PP, que es petaven de riure mirant-se els diputats de la CUP que tenen just al costat, a l’altra banda del passadís.

Habilitat de tuitaire

El discurs del president @KRLS va tenir de tot i no hi podien faltar jocs de paraules propis d’un polític que -en competència amb Raül Romeva i Joaquim Nadal- va ser dels primers a abraçar Twitter a Catalunya. Així va arribar el moment del gran anunci: “O referèndum o referèndum”. Ja està. Èxit garantit, per a bé i per a mal. Aplaudiments -només de Junts pel Sí però a peu dret- i hashtag instantani a la xarxa: #oreferendumoreferendum. Ah, i facilitats per a l’oposició: que parlin de mi encara que sigui malament. En les valoracions d’urgència que els partits van fer a la sala de premsa -es guarden la teca per lluir-la avui a l’hemicicle-, la frase es va repetir o repetir amb les variants que van improvisar. La CUP va expressar “sintonia” amb aquesta promesa-eslògan. Els del PSC, enfadats, van fer la conversió a “fracàs o fracàs”, i els del PP, enrabiats, van optar per un de més atrevit “conflicte o conflicte”. Avui, debat o debat, i n’hi ha per a hores.