POLÍTICA

Astúries s'emmiralla en Catalunya i també portarà als tribunals el repartiment del dèficit

El govern socialista de la comunitat també argumenta que el repartiment és contrari a la llei d'estabilitat pressupostària. A diferència de la Generalitat, però, Astúries també rebutja l'asimetria en el repartiment

El govern del Principat d'Astúries ha decidit recórrer per totes les vies al seu abast les decisions del govern central en relació al repartiment vertical de l'objectiu del dèficit entre l'Estat i les comunitats autònomes. S'emmiralla així en l'anunci que va fer en aquest sentit el president de la Generalitat, Artur Mas, i esgrimeix els mateixos arguments: el repartiment és contrari a la llei d'estabilitat pressupostària.

Ara bé, per Astúries també és contrari a la llei el repartiment asimètric del dèficit entre les autonomies. De fet, el govern regional, del PSOE, havia criticat el fet que les comunitats que havien complert amb els límits fixats tinguessin un sostre inferior a les que no havien complert, entre elles Catalunya. Per això va votar en contra del repartiment al costat de la Comunitat de Madrid. Així, l'Estat va autoritzar a Astúries un 1,06% de dèficit, davant l'1,04 amb què va tancar el 2012. Catalunya té un sostre de dèficit de l'1,58%, inferior al 2,17% amb què va tancar el 2012.

"Injustes" decisions del govern espanyol

El conseller de Presidència asturià i portaveu del govern, Guillermo Martínez, ha argumentat, però, que el recurs contenciós és contra les "injustes" decisions del consell de ministres que van establir la càrrega del dèficit entre administració central i comunitats autònomes. En reunió extraordinària, el consell de govern asturià ha decidit aquest divendres requerir el govern de l'Estat perquè rectifiqui, com també va fer la Generalitat. "A les comunitats se'ls demana una reducció del dèficit molt més gran que al govern central, és injust", ha comentat, i ha rebutjat que siguin els executius autonòmics els que hagin de fer un esforç més gran.

"Aquests acords no respecten les previsions recollides a la llei d'estabilitat pressupostària, ni pel que fa a l'objectiu d'estabilitat ni en el procediment escollit per determinar-lo", ha considerat Martínez. Sobretot, ha criticat que l'Estat s'hagi quedat la gran part de la flexibilització del dèficit atorgada per Brussel·les, malgrat que les autonomies han de suportar un terç de la despesa de l'Estat. Els acords del govern central estableixen uns objectius de dèficit "que impliquen unes reduccions més grans de les que ens correspondria si s'apliqués correctament la llei", cosa que suposa un "perjudici econòmic" per a totes les comunitats.

Més continguts de