Badalona no és una excepció

BarcelonaEl relleu a l’alcaldia de Badalona no és un cas únic. Tan sols un any després de les eleccions municipals, una desena de municipis han canviat o canviaran ben aviat d’alcalde, ja sigui per mocions de censura, per haver estat substituïts per un membre de la seva llista o per acords previs per repartir-se l’alcaldia. Això és el que passarà d’aquí un mes a Manresa. Valentí Junyent, de JxCat, traspassarà l’alcaldia a Marc Aloy, d’ERC, el 20 de juny. La victòria dels republicans per tan sols deu vots de diferència va fer modificar les bases del tercer acord consecutiu entre les dues grans forces independentistes. Davant el bloqueig en les negociacions perquè JxCat considerava que hi havia un empat tècnic i ERC, en canvi, entenia que hi havia una primera i una segona força, van consensuar que JxCat conservés l’alcaldia un any i, després, la lideressin els republicans.

L’aliança entre aquests dos partits a la capital del Bages no ha tingut traducció en altres municipis del país. La lluita fraticida entre JxCat i ERC ha desembocat en mocions de censura per arrabassar-se l’alcaldia o contribuir a fer que la perdessin. Unes mocions que han fet reviure la guerra sense quarter que es va produir arreu del territori ara fa un any, tot i la consigna de no fer-se mal de les direccions.

La pugna entre ERC i JxCat

La pròxima batalla es viurà a Cervera la setmana vinent. ERC ha decidit assaltar l’alcaldia de JxCat a la capital de la Segarra. El cap de llista dels republicans i candidat a substituir Ramon Augé a l’alcaldia, Joan Santacana, afirma que l’objectiu de la moció és “formar un govern més sòlid, ja que l’actual treballa en una minoria que dificulta la bona governabilitat”. En el rerefons, però, als republicans encara els cou no haver assolit l’alcaldia, tot i ser els més votats, per l’acord entre JxCat, el PSC i els independents de Solucions i Futur (SiF). La sortida dels dos regidors d’aquest últim partit del govern al març va deixar l’executiu en minoria i va obrir la porta a una moció que ha arribat poques setmanes més tard. Santacana defensa el “dret legítim” de presentar-la per haver guanyat les eleccions i recorda que va intentar pactar amb JxCat però que els postconvergents van decidir fer-ho amb els socialistes i SiF. “Si llavors l’entesa no va ser possible, ara al cap d’un any tampoc”, afegeix el que serà probablement alcalde d’aquí uns dies.

Ben a prop, a Maldà, els republicans han aprofitat el sistema de llistes obertes per aconseguir l’alcaldia de JxCat. El consistori estava format per tres regidors de JxCat, un d’ERC i un de la CUP, però la sortida d’un regidor postconvergent va comportar l’entrada de la sisena persona més votada a llistes, que era dels republicans, cosa que va canviar les majories. L’operació va prosperar divendres amb la primera moció de censura telemàtica que va situar Anna Salla al capdavant del poble urgellenc en substitució de Josep Batlle. El mateix divendres ERC i la formació independent PontsxCat presentaven una moció contra l’alcalde de Ponts, Josep Tàpies (JxCat), que situarà la republicana Solés Carabasa d’alcaldessa d’aquest poble de la Noguera, que haurà viscut tres mocions els últims tres mandats.

“Ens veurem a l’infern”

JxCat tampoc s’ha quedat de braços plegats i ha pres l’alcaldia a ERC en tres municipis. Quatre mesos després de ser investida alcaldessa de Viladrau, la republicana Margarida Feliu va ser desposseïda del càrrec el 10 d’octubre amb una moció que va prosperar amb els cinc vots a favor d’Independents Viladrau (IV) i del regidor de JxCat, fet que va permetre a la independent Noemi Bastías aconseguir l’enclavament osonenc.

En un ple celebrat enmig d’una gran tensió, Feliu, l’alcaldessa sortint, va equiparar la moció al 155: “El 155 podria ser una llei legal, però tots sabem que no és legítima”, va reblar abans d’advertir que “aquest camí divideix el poble”. Feliu va ser especialment dura amb el regidor de JxCat, a qui -parafrasejant l’exdiputat de la CUP David Fernàndez- li va dir que es veurien a l’infern. El regidor de JxCat, Jaume Tordera, va carregar contra la gestió del govern per defensar la moció contra el partit amb qui va governar quatre anys enrere. L’alcaldia de Cabra del Camp també va passar d’ERC a JxCat el 13 de març després d’una moció presentada amb Podem que va catapultar el número 3 de la llista dels postconvergents, Javier Romero, com a nou alcalde d’aquest poble de l’Alt Camp en substitució de Natàlia Targa, que va denunciar les traves que li havia posat des del primer dia l’oposició. Pel mateix motiu, el govern de Montesquiu, liderat per la republicana Sònia Muñoz, va dimitir en bloc al febrer. “Era impossible tirar endavant cap projecte, la situació era insostenible”, diu l’exalcaldessa. ERC, amb 3 regidors, va arribar a l’alcaldia amb l’abstenció de la CUP (2) i de JxCat (2), però a finals de febrer Jaume Romeu (JxCat) s’erigia com a nou alcalde amb una moció de censura que justificava per l’“estabilitat” del nou govern amb la CUP, amb qui s’ha partit l’alcaldia.

Més controvertida va ser la moció de censura que JxCat va avalar al desembre per fer fora Rosa Funtané (ERC) de l’alcaldia de Montgat per l’augment de l’IBI. La moció, que va ser avalada pel PSC, JxCat, Som Montgat i l’únic regidor de Cs -que va deixar el partit per poder votar-hi a favor-, va permetre al socialista Andreu Absil aconseguir la vara els dos pròxims anys per cedir-la després a JxCat. L’alcaldessa sortint va qualificar l’acord de “pacte de la vergonya” després de ressaltar que van superar en més de 600 vots la segona llista. “No és de justícia ni és ètic prendre una alcaldia quan del primer al segon hi ha aquests vots de diferència, i, a més, ajuntant partits que no tenen res a veure entre si”, va dir apuntant que el pacte ja estava “orquestrat” abans de les eleccions. La moció no va rebre el vist-i-plau de la direcció de JxCat al Maresme, que va obrir un expedient disciplinari als seus tres regidors, als quals encara no ha expulsat.

La sortida de Solé i Calvo

Quatre municipis més governats per ERC han canviat d’alcalde, però cedint el testimoni a membres de la mateixa candidatura. El casos més coneguts són el d’Agramunt i el d’Argentona. A la localitat de l’Urgell, Sílvia Fernàndez, número 2 de la llista, va rellevar Bernat Solé, que va plegar per ocupar la conselleria d’Exteriors quan va deixar vacant el càrrec Alfred Bosch, que va dimitir al març. També està pendent de fer-se el ple per investir Gina Sabadell com a nova alcaldessa d’Argentona després que el seu antecessor, Eudald Calvo, dimitís per haver admès “actituds masclistes” en el passat. L’oposició va impedir que se celebrés el ple a principis de maig al·legant problemes tècnics amb la connexió telemàtica. Qui ja es va es va convertir en el primer alcalde escollit telemàticament va ser el fins ara regidor d’Esports del Callús (Bages), Jordi Mas, el 29 d’abril. Agafa el relleu de Joan Badia, que va renunciar a l’abril per motius de salut. El nou alcalde, que va participar al ple en solitari des de l’Ajuntament, va rebre el vot a favor dels 8 membres d’ERC i dels 3 de JxCat connectats a distància.

El primer canvi en una alcaldia es va produir a l’agost, tres mesos després dels comicis, quan l’alcaldessa de Tivenys (Baix Ebre), la republicana Eva Roig, va cedir el càrrec a Eladi Galbe perquè veia incompatible la gestió del poble amb les noves responsabilitats a la seva feina. I l’últim va ser a Campelles (Ripollès), per la tràgica mort de Joan Dordas diumenge passat després d’una llarga malaltia als 65 anys. Dissabte ja havia estat rellevat pel primer tinent d’alcalde, Pere Carrera. A falta encara de tres anys per als nous comicis, res fa pensar que aquests siguin els últims relleus en la política local.