Bona nota al nouvingut, ovació en el comiat

Barcelona"M’ha agradat, ha estat bé". No pensin que es tracta d’un elogi menor al discurs de Carles Puigdemont, perquè procedeix d’un antecessor seu, i socialista, el president José Montilla. "Però ja sabeu com penso. Això és molt difícil”, i, amb el somriure que li tanca els ulls, Montilla dóna la consigna: "Cal mesurar les forces i gestionar els temps”.

Carles Puigdemont ja té 53 anys, una edat en què un ja ha après a mesurar forces. Per això afirma: “Jo no permetré que es faci de qualsevol manera”, una frase que provoca la complaença silenciosa de la majoria d’ordre i, especialment, la del Dr. Carles Viver i Pi-Sunyer, exvicepresident del Tribunal Constitucional, que se l’escolta dret perquè al Saló Sant Jordi no s’hi cap.

“Apassionat”

Però de forces el nou president n’ha tingut i en té. El periodista Joan Vall Clara, que el va nomenar cap de secció i redactor en cap del Punt Diari, el defineix com un informador “apassionat”. “El reconec en l’home que cita Gaziel, que tria el vers d’un poeta turc... El recordo el 1991 quan vam engegar la campanya de la GI a les matrícules dels cotxes i vam repartir 150.000 adhesius dobles, amb les oficines de La Caixa i de Caixa Girona com a punts de recollida”.

“És un home creatiu -diu el bisbe de Girona, Francesc Pardo-. He negociat amb ell i ens hem entès molt bé. No segueix els esquemes. Ja es va veure a la investidura: a les rèpliques és ell”.

Acabat l’acte, un matrimoni gran i una mica atabalat surt del Saló Sant Jordi amb pas lent. Són Xavier Puigdemont i Núria Casamajó, els pares del 130è president de la Generalitat. “Com estan?” “Espantats, però contents!” “I la pastisseria?” “Oh, avui hem tancat”. Han seguit la presa de possessió del seu fill just al darrere d’Helena Rakosnik i de Marcela Topor. La nova primera dama ha triat una jaqueta blanca, exactament el mateix color que la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha administrat de memòria la fórmula de la promesa sense mencions ni a l’Estatut ni a la Constitució.

Encara ressona al Saló Sant Jordi l’ovació de la nit. La que s’ha endut Mas quan ha agraït (“Jo sí que us agraeixo”) els serveis prestats. Els aplaudiments han sonat a desgreuge. Mas ha decidit estalviar un lloguer i obrir el seu despatx oficial d’expresident en una dependència de la Generalitat: l’edifici del Palau Robert (passeig de Gràcia, 107, cantonada amb Diagonal), cosa que, per cert, li permetrà anar caminat cada dia a la feina des de casa seva, situada a menys d’un quilòmetre.

Metàfores

Es buida el Saló Sant Jordi. Els últims a marxar són alguns dels que formaran el nou Govern: Junqueras, Romeva i Comín. Durant l’acte, les pantalles col·locades als llocs de menys visibilitat han anat a negre intermitentment. És el que passa quan una gentada trepitja cables. I quan es quedava sense imatge, a la pantalla hi sortia aquest avís: “Sin señal por la entrada actual. Pruebe otras entradas”. Les metàfores han deixat de ser marineres.