La ‘llei mordassa’ suma 45 sancions diàries per faltar al respecte a la policia

El Consell d’Europa creu que mina els drets humans

L’entrada en vigor de la llei mordassa l’abril del 2015 va permetre que sota el seu paraigua es puguin sancionar fins a 44 conductes no delictives amb multes dels 100 als 600.000 euros. Poden ser des d’infraccions considerades greus, com la convocatòria de manifestacions sense notificació, fins a tallar un carrer o faltar al respecte a les forces policials. Només per aquest últim motiu, entre l’abril del 2015 i el desembre del 2017, el ministeri de l’Interior ha aplicat 45,5 sancions cada dia, basant-se en aquesta llei. Són, en total, 43.749 sancions, per un import total de 6,5 milions d’euros. A Catalunya, on el cos policial que s’encarrega de la seguretat ciutadana als carrers són els Mossos d’Esquadra, només se n’han aplicat 13.

L’elevada xifra de sancions és un dels motius pels quals ahir la comissionada per als Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va enviar una carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i al president del Senat, Pío García Escudero. En la missiva els demana que, aprofitant que s’ha obert el tràmit per modificar aquesta llei –la llei de seguretat ciutadana–, es garanteixi que no mina drets fonamentals com la llibertat d’expressió i de reunió, que creu que l’actual text legal vigent no garanteix.

El Consell d’Europa, amb seu a Estrasburg, és un organisme que no forma part de les institucions europees però que vetlla, sense ser vinculant, pel compliment dels drets humans als seus membres. Segons la carta que ha enviat la comissionada d’aquest organisme, la llei mordassa mina la llibertat d’expressió i de reunió dels ciutadans, i troba particularment preocupant que sota el paraigua d’aquesta llei, que considera ambigua, s’hagin pogut produir una quantitat tan elevada de sancions.

No hi ha mecanisme de queixes

Només el 2017 el ministeri va imposar 21.122 sancions per faltes de respecte a agents de l’autoritat. El Consell creu que aquestes multes estan poc fonamentades, perquè la llei està escrita amb un llenguatge prou ambigu i imprecís per tenir “un ampli marge de discreció en la seva aplicació per part de les autoritats a l’hora d’interpretar-la i permet limitacions potencialment desproporcionades i arbitràries a l’exercici de la llibertat d’expressió i la de lliure reunió”.

A més, el Consell considera que encara és més greu si és te en compte que Espanya no té cap organisme independent i fort on pugui dirigir queixes contra les forces policials. També assegura que els articles en els quals es basa aquesta possibilitat poden provocar que s’imposin sancions a persones que participen en manifestacions “pacífiques”. I en referència explícita als obstacles que posa a la llibertat d’expressió, apunta que el col·lectiu dels periodistes ha sigut un dels més perjudicats per l’aplicació de la mesura.

Però les mancances no són només pel que fa a aquestes sancions aplicades en casos que es considera que s’ha faltat al respecte a les forces de seguretat. Mijatovic també es mostra preocupada per com ha afectat la llibertat de reunió o de manifestació. La comissionada recorda que les sancions per organitzar o participar en reunions pacífiques poden ser considerades una “restricció intrusiva que sobrepassa el criteri de necessitat i proporcionalitat”. Per això, expressa la seva preocupació per aquest augment de les sancions.

“Trobo particularment problemàtic que es puguin imposar sancions a persones que convoquen manifestacions no notificades”, diu la missiva, que recorda que no és necessari, amb la legislació internacional dels drets humans, avisar a través d’una notificació oficial per manifestar-se. Critica que la llei permeti sancionar per “disrupcions menors” o per “ocupar” l’espai públic “en contra de la llei”, a més de la resistència o desobediència als agents policials. Explica que s’han produït 13.033 sancions amb aquest pretext.

Els drets dels migrants

La comissionada dedica un espai especial a abordar els drets dels migrants que entren a Ceuta i Melilla. El tracte que reben les persones que creuen les tanques que hi ha a les ciutats autònomes espanyoles és una de les principals denúncies de les organitzacions que treballen a la zona, perquè són diverses les denúncies que asseguren que no es respecten els drets tant abans com després de creuar la frontera.

La comissionada per als Drets Humans del Consell d’Europa recomana especialment que “s’imposi a les autoritats l’obligació de donar a la Guàrdia Civil, al més aviat possible, una guia clara sobre com actuar d’acord amb els drets humans” a l’hora d’interceptar migrants a les fronteres de Ceuta i Melilla. Creu que s’haurien de prohibir “de manera explícita” les expulsions col·lectives i en calent. I també recorda que cal respectar els drets dels migrants a l’hora d’identificar-los. No s’oblida de mencionar que també tenen reconegut el dret a tenir un intèrpret davant les autoritats, un advocat i assistència mèdica.

Més continguts de