La Crida neix apel·lant a la unitat per concórrer a les eleccions

La nova formació recepta, per assolir la independència, el diàleg, la desobediència civil i governar les institucions

Un any després de la declaració fallida d’independència al Parlament, l’expresident Carles Puigdemont, llavors al capdavant de l’executiu, engega una nova formació política amb l’objectiu de fer la República. El “nou moviment” -que prendrà la forma jurídica d’un partit polític- recepta diàleg, unitat de l’independentisme en les cites electorals, governar les institucions i preparar accions de desobediència civil no violenta per obligar l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Una estratègia unitària però que ara mateix està lluny d’aconseguir-se: només el PDECat hi ha donat suport (amb reticències de la direcció) i ERC i la CUP ja han rebutjat participar-hi perquè consideren la Crida una “refundació de CDC”.

La Crida engega amb l’objectiu de “forçar” un referèndum

Tanmateix, Puigdemont, juntament amb els impulsors Jordi Sànchez i l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, intentaran capgirar les perspectives amb l’horitzó del judici de l’1-O i, en paraules del cap de l’executiu, a l’espera d’un nou “moment” per tornar a intentar el que va fracassar ara fa un any. Ahir la Crida va reunir unes 6.000 persones al pavelló del Nou Congost, a Manresa, a partir dels eixos d’“unitat”, “llibertat” i també “independència”. Puigdemont, que va intervenir des de Waterloo, els va presentar la Crida com una “eina nova” que no pretén perpetuar-se en el poder sinó “desaparèixer” si s’assoleix la independència. Una idea que els promotors van voler reiterar durant l’acte davant les reticències del PDECat a diluir-s’hi. També ho va remarcar Jordi Sànchez en una carta enviada des de la presó de Lledoners: “Els partits són necessaris, però en aquest moment excepcional els hem de transcendir”.

Torra, que va fer el discurs més lligat a l’actualitat política, va instar la gent aplegada al Nou Congost a preparar-se per respondre a la sentència contra el referèndum. “Si hi ha una condemna respondrem amb la determinació de l’1 d’Octubre”, va concloure, entre crits de “Ni un pas enrere” dels sobiranistes. També va convocar els assistents a concentrar-se dimarts que ve a la plaça Sant Jaume per donar suport a la creació del Consell de la República.

A partir d’avui tots els adherits a la Crida (51.000) que es facin “fundadors” a través d’una aportació econòmica de 10 euros (ho han fet unes 10.000 persones, segons els organitzadors) podran participar en el debat de les ponències política i organitzativa que es van presentar ahir. La discussió culminarà el 19 de gener, quan, llavors sí, es farà el congrés de constitució del nou partit. En un primer moment estava previst que fos el 6 de desembre, però els impulsors ho han desplaçat cap a una data clau: és llavors quan es preveu que s’iniciï el judici contra els líders de l’1-O.

Estratègia

Els encarregats de presentar l’estratègia política van ser la consellera Elsa Artadi i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. Com a formació política, van assegurar que prioritzen el diàleg amb l’Estat però no descarten la desobediència. Malgrat que en la ponència política no es parla explícitament d’unilateralitat, la Crida sí que entén com una eina la “desobediència pacífica” i “cívica” per pressionar l’Estat perquè accepti un referèndum d’autodeterminació. “Cal assumir des de la ciutadania camins de desobediència pacífica i protesta cívica com a possibles acceleradors d’una solució democràtica al conflicte”, afirma el text, que deixa clar -davant les acusacions de rebel·lió de l’Estat- que descarta qualsevol via violenta. Ara bé, la Crida matisa el seu posicionament respecte a la desobediència institucional. Afirma que no pot ser un “objectiu” en si mateixa i que si un càrrec electe està en la dicotomia d’haver de complir “un mandat electoral” o acatar una resolució estatal, la decisió serà “personal”. En tot cas, la ponència conclou: “La desobediència dels representants polítics pot acabar sent una acció necessària davant la injustícia de l’acció dels poders de l’Estat”.

Les claus de l'estratègia de la Crida: diàleg, desobediència civil no violenta i governar a les institucions

Un altre dels elements clau de la ponència és el paper a les institucions. L’independentisme ha de “governar al màxim de llocs possible”, va remarcar Mascarell, que es perfila com a alcaldable de Barcelona. Malgrat que la Crida renuncia a presentar-se a les eleccions municipals -un dels pactes tàcits amb el PDECat-, la ponència política sí que situa els comicis a la capital catalana com un dels objectius. Defensen que si l’any 2015 s’hagués presentat una candidatura a l’estil de Junts pel Sí, formada per CDC i ERC, l’independentisme hauria guanyat l’Ajuntament a l’actual alcaldessa, Ada Colau. “Serà imperdonable que en les pròximes eleccions locals (maig del 2019) el sobiranisme torni a cedir alcaldies tan importants com la de Barcelona per prioritzar l’aposta de partit i no el guany o l’interès col·lectiu del sobiranisme”, afirma contundent el text, que pressiona implícitament ERC.

Fricció amb el PDECat

Pel que fa a l’organització de la Crida, tal com va avançar l’ARA, prendrà forma de partit polític. Malgrat que en la ponència política es parla de “moviment” o “organització” per mantenir-se en l’ambigüitat, els impulsors consideren que aquesta és la via més factible per poder concórrer a les eleccions. “La llei no dona gaire marge”, afirmen, tot i reconèixer que generarà tensió amb el PDECat, l’única formació que per ara s’ha mostrat disposada a donar suport a la Crida. Ahir, de fet, no hi va assistir el president del partit, David Bonvehí, que s’ha mostrat públicament contrari al fet que la Crida sigui un partit -tot i que sí que ho va fer la vicepresidenta, Míriam Nogueras, més alineada amb Puigdemont-. “No tindria sentit un altre partit si som les mateixes persones i tenim la mateixa ideologia”, va afirmar aquesta setmana Bonvehí en roda de premsa, tot i que fonts del partit afirmen que la direcció està “dividida” sobre això. En la seva intervenció Puigdemont va remarcar que ser a la Crida no implica “renunciar” al carnet de partit: la intenció dels organitzadors és permetre la doble militància. Ara bé, això requerirà que el PDECat l’accepti -ara no la permet- i que ERC prengui també una decisió si militants seus se sumen a la Crida, ja que els seus estatuts també ho prohibeixen, si no és que l’executiva ho autoritza explícitament. En el cas dels republicans, ahir va donar suport explícit a la Crida l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, que va cridar a bastir una llista conjunta a les europees. Ahir fonts del partit recordaven que fins que no s’aclareixi què serà la Crida no prendran cap decisió, informa Aleix Moldes. Sobre l’encaix del PDECat, seran els exconsellers a la presó i a l’exili els que redactaran una proposta (amb Bonvehí i Nogueras) que votarà la militància. Fins ara els sectors més moderats han dit que es plantaran si la Crida absorbeix el PDECat.

La Crida s’inclina per ser un partit tot i els recels de sectors del PDECat

Per visualitzar gent de diferents ideologies, van donar suport públic a la Crida l’exdiputada d’ERC Àngels Cabasés, l’exsocialista Marina Geli, l’ecologista Santi Vilanova o l’economista liberal Xavier Sala i Martín. Un any després de la DUI i amb el judici de l’1-O a l’horitzó, Puigdemont vol tornar a marcar el tempo del Procés.

Més continguts de