Els verificadors insten l'Estat a evitar detencions per no obstaculitzar el desarmament d'ETA

BilbaoEl coordinador de la Comissió Internacional de Verificació de l'alto el foc d'ETA, Ram Manikkalingam, ha reclamat aquest divendres la "cooperació" del govern espanyol per "acabar aviat" amb el desarmament de la banda, la qual cosa inclou com a qüestió "més important" que no hi hagi detencions. En una reunió informativa amb diversos mitjans de comunicació a Bilbao després d'anunciar que ETA deixa "fora d'ús operatiu" part del seu armament, Manikkalingam ha qualificat de "significativa" la quantitat d'armes segellades per la banda.

Preguntat sobre on es troben actualment aquestes armes deixades per ETA fora d'ús, el portaveu ha dit que no volia entrar en aquests "detalls", encara que ha puntualitzat: "Si ells tinguessin accés a les armes, nosaltres seríem els primers a assabentar-nos-en". Manikkalingam ha assegurat que la Comissió ignora quant armament li queda a ETA i que no manegen un termini determinat perquè es completi el desarmament, encara que ha afirmat que l'organització "està disposada a fer-ho".

Ha insistit en diverses ocasions que necessiten la "col·laboració" dels governs espanyol i francès per avançar en la seva tasca, ateses les dificultats que troben a treballar en la clandestinitat.

Procés llest en pocs mesos si Madrid i París col·laboren

Ha assenyalat que les armes d'ETA podrien quedar totes fora d'ús en "diversos mesos" si hi hagués col·laboració "dels estaments apropiats dels governs". "Nosaltres podem ajudar, però necessitem suport i que els governs permetin que aquest procés vagi endavant", ha alertat Manikkalingam, que ha precisat que aquesta col·laboració implica que no hi hagi detencions i també "ajuda tècnica".

"Si han d'anar a recollir armes, necessiten anar-hi sense que els detinguin", ha constatat. "No hem demanat als governs espanyol o francès que s'involucrin, però tots dos saben el que és necessari per avançar en aquest tema", ha afegit.

Si Madrid i París no volguessin ajudar, tirar endavant aquest procés de desarmament en la clandestinitat portaria "molt temps", de manera que ha reiterat la necessitat de col·laboració governamental. Manikkalingan ha opinat que ETA està disposada a seguir amb el desarmament, tenint en compte que va assumir "molts riscos" en reunir-se amb els verificadors, cosa que no hauria fet l'organització si no estigués disposada a "continuar" pel camí del desarmament.

Insòlita entrega sense contrapartides

Tot i que ha dit que està d'acord amb el lehendakari que aquest és un "petit pas" d'ETA , ha afegit que no li sembla "petita" la quantitat d'armes deixades fora d'ús –un fusell, tres armes curtes, dues granades, explosius i detonadors–, sinó que és "significativa" si es tenen en compte els "obstacles" que va tenir ETA per fer efectiu aquest pas.

"No va ser una verificació fàcil i seria difícil fer-ho en quantitats grans (d'armes)", ha considerat el portaveu dels verificadors internacionals. "Per primera vegada en 50 anys, ETA ha mostrat el seu armament i l'ha posat fora d'ús operatiu", ha subratllat el portaveu dels verificadors després de destacar que no coneix cap grup armat que hagi fet una cosa així "sense cap contrapartida".

La necessitat d'una fi d'ETA ordenada per evitar "accidents"

"Amb una mica de coratge polític, es podria fer molt", ha insistit Manikkalingam per advertir que no és desitjable una "fi desordenada" d'ETA, perquè "les armes poden acabar en mans indesitjades i poden haver-hi accidents".

Preguntat sobre la dissolució d'ETA que es reclama des d'instàncies polítiques i socials, Manikkalingan ha explicat que els verificadors necessiten un "lideratge" a l'organització amb el qual "poder parlar", perquè "si no hi ha organització, és difícil saber on són els amagatalls i l'armament". A criteri dels experts en processos de pau, també els governs espanyol i francès han de moure fitxa. Perquè si no és així, si no s'aprofita el que ha qualificat com "una bona oportunitat", existeix el risc d'una aturada en el procés de pau.