ETA ofereix desarmar-se si hi ha diàleg
Nous moviments en el delicat procés de pau basc. La Comissió Internacional de Verificació va comunicar que ETA està disposada a iniciar el desarmanent si el govern espanyol fa gestos de diàleg.
BILBAO.L'objectiu de la visita dels verificadors a Euskadi era reactivar el procés de pau, just quan s'acaben de complir sis mesos de l'anunci d'ETA de plegar definitivament. Preocupats pels escassos avenços que s'han produït durant aquest temps, els experts en resolució de conflictes -fitxats per l'advocat sud-africà Brian Currin, assessor de l'esquerra abertzale- volien constatar sobre el terreny quin és l'ambient polític que respiren els bascos en l'actualitat, immersos en una clima preelectoral, amb uns comicis autonòmics previstos per al març de l'any vinent, però que, probablement, s'acabaran avançant a aquesta tardor. Ahir, després d'una ronda de contactes amb diferents agents polítics i socials, els verificadors confirmaven que ETA està respectant els seus compromisos amb la fi de la violència i que també "està preparada per dialogar amb el govern espanyol, per passar de l'actual situació de verificació a una situació de solucions definitives".
Més flexibilitat
Un dels membres de la comissió, Ram Manikkalingam, de Sri Lanka, afegia des de Bilbao que, a través de "contactes directes", ETA els ha traslladat que "està oberta a parlar, entre altres qüestions, del desmantellament de les estructures militars i dels presos". A títol personal, al marge del comunicat oficial fet públic pel grup de verificadors, Manikkanlingam recomanava a les dues parts mostrar "més flexibilitat", i recordava també que "és necessari que es produeixin contactes (entre ETA i el gabinet del PP) i que no importa tant qui els iniciï, sinó que es produeixin".
Pel que fa a l'actitud del govern espanyol, a qui l'esquerra abertzale acusa d'immobilisme, la Comissió Internacional de Verificació va valorar positivament el recent gest de Mariano Rajoy, que ha ofert un pla de reinserció integral per als presos d'ETA que els obliga a trencar amb l'organització però no a demanar perdó a les seves víctimes. "És un primer pas que esperem que tingui continuïtat en la mateixa direcció", assenyalaven els membres de la comissió. Manikkalingam revelava altres possibles futurs moviments de Madrid, com la legalització de Sortu, el nou partit de l'esquerra abertzale prohibit per una sentència del Suprem que ha estat recorreguda davant el Constitucional i que l'alt tribunal hauria de resoldre aviat. L'antiga Batasuna, a través d'una nota, es felicitava per la predisposició d'ETA al diàleg amb el govern espanyol, fet que interpreta com un reforçament de la "irreversibilitat" de l'abandó de les armes decretat el 20 d'octubre.
Els independentistes van tornar a criticar que l'executiu de Rajoy "continui donant l'esquena al diàleg", i es lamentaven també de la negativa del PP a reunir-se amb els verificadors. Els populars han estat els únics que han declinat la invitació d'aquests especialistes a desactivar conflictes armats.
Entre ahir i dijous els integrants d'aquesta comissió internacional -creada a finals de setembre- van mantenir trobades amb el conseller d'Interior, Rodolfo Ares; el comissionat del Lehendakari per a la convivència, Jesús Loza; José Antonio Pastor, del PSE; el president del PNB, Iñigo Urkullu; Rufi Etxeberria, de l'esquerra abertzale; representants dels sindicats ELA, LAB, Comissions Obreres i la UGT; la patronal Confebask, i el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, que va actuar com a mitjancer entre ETA i el govern de José María Aznar durant l'alto el foc del 1998. És significatiu el canvi operat pel govern basc respecte als verificadors. Si mesos enrere els va ignorar i, fins i tot, desqualificar, acusant-los de donar suport a les tesis de Batasuna, ara l'equip de Patxi López ha acceptat rebre'ls i els ha definit com "un grup que està fent una tasca positiva que cal respectar".
