Esquerra guanyaria les eleccions a Catalunya i revalidaria la victòria als comicis espanyols

BarcelonaLes enquestes continuen somrient a Esquerra en plena ressaca d’un cicle electoral triomfant per als republicans. Els sondejos preelectorals van encertar l’èxit de la formació d’Oriol Junqueras, que va guanyar les eleccions al Congrés a Catalunya el 28-A, va imposar-se a les municipals i va tenir un bon resultat a Europa, això sí, per darrere de JxCat. Ara, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) li augura un triomf incontestable també al Parlament. L’enquesta està feta entre el 25 de juny i el 17 de juliol i, per tant, amb anterioritat a la investidura fallida del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez.

El PSC, a l’alça, i Cs cau

L’independentisme mantindria la majoria absoluta

Amb un 26,5% dels suports, ERC s’imposaria amb un ventall d’entre 38 i 40 escons -fins a vuit diputats més que els obtinguts el 21-D-, i arrabassaria la primera posició a Ciutadans, que cauria fins als 23 diputats. La nova candidata, Lorena Roldán, en perdria 13 respecte als 36 que va obtenir Inés Arrimadas. Cs passaria a ser quarta força.

La pugna es troba en la segona posició a l’hemicicle. Així, segons l’últim sondeig, el PSC i Junts per Catalunya empatarien en nombre d’escons (25) i se situarien per darrere d’ERC. Tot i que el baròmetre preveu una forquilla de fins a 27 escons per als postconvergents, els socialistes s’imposarien, per poca diferència, en el percentatge de vot: 18,7% per als de Miquel Iceta i 16,6% per als de Carles Puigdemont. La cinquena força serien els comuns, que tot i créixer quatre escons (fins als 11-12) quedarien lluny de Cs. A la part baixa, el PP en perdria un i es quedaria en 3.

La suma dels diputats d’ERC i de JxCat, afegint-hi els de la CUP, mantindria la majoria independentista al Parlament. Els cupaires n’obtindrien 6-7 (dos més que ara), per la qual cosa els partits favorables a l’estat independent sumarien, pel cap baix, 69 representants. En la forquilla més alta arribarien als 74.

ERC revalida a les Corts

El PSC i ECP es mantenen a l’alça mentre que JxCat i Cs cauen

En les eleccions generals del 2015 i la repetició del 2016, En Comú Podem (ECP) s’havia alçat triomfant a Catalunya. Un avantatge que els resultats de l’abril van revertir en favor dels republicans, que per primer cop a la història van imposar-se com a primera força al Congrés. Seguint l’estela dels comuns, i amb l’horitzó d’uns nous comicis estatals al novembre com a resultat de la manca d’acord per conformar un executiu a Madrid, Esquerra tornaria a revalidar el triomf al Congrés amb una forquilla d’entre 14 i 16 diputats, i arribaria a sumar un nou representant a les Corts. Al seu torn, els socialistes -que el 28-A van comptar amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, com a cap de llista per Barcelona- tornarien a col·locar-se com a segona força i creixerien dels 11 diputats actuals fins als 13-14. La tendència a l’alça s’estendria, també, a ECP, que podria guanyar fins a un escó més dels que té actualment, i passaria de 7 a 8 diputats.

Així com socialistes i republicans han pogut confirmar a les urnes els bons presagis que les enquestes els vaticinaven, els sondejos també van encertar la davallada de JxCat. La segona onada del baròmetre tampoc no els és amable, sinó que considera la possibilitat que JxCat, ara al grup mixt, es quedi igual o fins i tot perdi un escó al Congrés (6-7). Ara bé, per a qui el CEO assegura una caiguda més pronunciada és per a Ciutadans, que lliscaria dels 5 diputats actuals als 3 a Madrid. El PP, en canvi, podria sumar un escó: actualment, després de la batzegada a les urnes, el PP només té un representant de Catalunya a la cambra baixa, la cap de llista per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo.

Davallada independentista

Tot i que creix en escons, l’estat independent perd suports al carrer

L’independentisme mantindria la majoria al Parlament, però el suport social cauria, segons el baròmetre. El CEO mesura el sobiranisme a través de dues preguntes: una sobre la forma d’estat -amb diverses opcions- i l’altra, més concreta, sobre el suport a la independència. En la primera, l’estat independent continua sent l’opció preferida pels catalans (34,5%). La xifra, però, queda cinc punts per sota respecte a l’abril, i suposa la dada més baixa des de l’estiu del 2012 -és a dir, a l’inici del Procés-, quan registrava un 34%. La via de l’Espanya federal es manté en segona posició (27%), i els autonomistes creixen fins al 24,5%, tres punts més que fins ara. Sobre la segona pregunta, la mateixa que es faria en un referèndum -”¿Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?”-, també es nota un cert descens, tot i que el suport al sí no pateix una davallada tan acusada com en la primera pregunta. En cas de votació, el no guanyaria amb un 48,3% i el sí es quedaria en un 44%. De fet, des del baròmetre de l’octubre del 2017, just després de l’1-O, els detractors de la independència no se situaven per sobre dels partidaris.

Junqueras es consolida

Els líders sobiranistes són els únics que aproven

El president dels republicans, Oriol Junqueras, continua sent el líder més ben valorat pels catalans, amb una nota mitjana de 6,26. El segueixen el diputat dels comuns al Congrés Jaume Asens (5,25) i, amb un empat en el 5,10, l’expresident Carles Puigdemont i el cap de files de la CUP, Carles Riera. De fet, aquests són els únics quatre polítics que aproven. El pitjor resultat se l’emporten els portaveus de Cs i el PP a la cambra catalana, Carlos Carrizosa (1,83) i Alejandro Fernández (2,15), respectivament. El president de la Generalitat, Quim Torra, continua sense assolir l’aprovat (4,15).