L'Eurocambra reclama investigar l'ús "excessiu" de les forces policials a la UE però no menciona Espanya

El Parlament Europeu aprova un informe que denuncia les vulneracions dels drets fonamentals el 2017

Un assumpte intern. D'aquesta manera és com habitualment els portaveus de les institucions europees, com ara la Comissió Europea, però també el Consell Europeu o el Parlament, eviten mullar-se sobre casos com el dels presos i exiliats polítics a Catalunya o la repressió policial que hi va haver l'1 d'Octubre. No és l'únic cas a Europa, ja que hi ha altres casos en què hi ha vulneracions de drets fonamentals o discriminació en què les institucions europees no volen ferir sensibilitats dels seus diferents estats membres. Aquest dimecres l'Eurocambra ha aprovat un informe per  390 vots a favor, 153 en contra i 63 abstencions que avalua el respecte als drets fonamentals dins la UE el 2017 d'una manera crítica, i avisa que la UE no fa prou fer combatre les "vulneracions greus i persistents" dels valors europeus, però no assenyala cap dels seus estats integrants. 

És el cas de l'ús "excessiu" i "injustificat" de la força per part de les forces policials dins els països de la UE. L'informe reclama que hi hauria d'haver investigacions imparcials, però no apunta directament a estats on això s'ha produït, com ara Espanya. Defensa que "les forces policials han de respectar i protegir la dignitat humana de totes les persones" i, basant-se en la premissa que el primer objectiu de les forces ha de ser protegir les persones, "tot ús excessiu i injustificat de la força ha de ser objecte d'investigacions imparcials i exhaustives per part de les autoritats competents de cada estat membre". 

Timmermans: "Els polítics espanyols són prou capaços de fer-se càrrec del conflicte amb Catalunya ells sols"

Una altra de les polèmiques que continua arrossegant la UE és el respecte a la separació de poders i l'estat de dret entre els seus membres. Hi ha processos oberts per supervisar-ho a Romania i Polònia, però el conflicte català que ha implicat la justícia espanyola també posa sobre la taula aquest problema a Espanya. L'informe condemna els "esforços d'alguns països" de la UE per debilitar" la separació de poders i la independència judicial, i denuncia novament la "ineficiència" de la UE per posar-hi fi. I per això també reclama una avaluació imparcial amb criteris objectius. 

El ponent d'aquest informe ha estat l'eurodiputat català Josep-Maria Terricabras, que ha defensat la necessitat de fer un estudi transversal però concís que aborda qüestions tan importants com la llibertat d'expressió i de reunió, els drets dels migrants, el racisme, la xenofòbia, els drets de les dones, l'estat de dret o el paper de l'agència europea de drets fonamentals. L'informe demana, doncs, que tots els països membres prenguin mesures per garantir tots aquests drets fonamentals. 

Terricabras, durant la seva intervenció a l'Eurocambra, ha assegurat que amb aquest text es llança un missatge que Europa té la voluntat de protegir la dignitat i el benestar de les persones. "Hem de seguir denunciant, és responsabilitat nostra protegir els més vulnerables", ha sentenciat. El polític i filòsof català no ha fet referència als presos polítics, però sí que ho ha fet, en canvi, la diputada dels conservadors i nacionalistes flamencs Nova Aliança Flamenca, Helga Stevens, que ha avisat que el seu partit votaria en contra de l'informe perquè no es diferencia entre migració legal i il·legal. També s'ha sorprès perquè "no es diu res sobre els presos polítics d'Espanya". Preguntat per l'ARA, però, l'eurodiputat independent d'ERC ha explicat que la funció d'aquest informe no és acusar directament sinó dibuixar la situació concreta del respecte dels drets humans a Europa. De manera estratègica, Terricabras explica que no es menciona cap estat concret per buscar la transversalitat, encara que es puguin identificar clarament situacions com les que es donen a Espanya. 

El text, per exemple, condemna la violència contra les dones, dona suport a les manifestacions en contra de la discriminació i la violència masclista. També demana als estats que prenguin mesures per garantir la llibertat d'expressió, de reunió i de premsa. En matèria de migracions, també una de les grans assignatures pendents de la UE el 2017, l'informe reclama el respecte dels drets dels migrants, el respecte del principi de no devolució i que s'introdueixin garanties per als processos d'asil. Denuncia també que "alguns estats membres" incompleixen la legislació de la UE en matèria d'asil i de retorn i que violen els drets dels migrants. Cal recordar que la UE va tancar el 2018 amb la reforma del Reglament de Dublín bloquejada (l'informe, que és del 2017, demana que es debloquegi) i que el 2019 ha començat amb nous problemes per a les ONG que intenten rescatar migrants al Mediterrani. No s'oblida tampoc de la discriminació dels col·lectius LGTBI i de denunciar el creixent discurs de l'odi dins les fronteres europees precisament contra els col·lectius més vulnerables. 

Més continguts de