El cap dels Mossos assegura al Suprem que Pérez de los Cobos mai li ha retret l'operatiu policial de l'1-O

La cúpula de la policia catalana torna a contradir el testimoni del coronel de la Guàrdia Civil

L'actual cap dels Mossos, Ferran López, ha assegurat aquest dilluns davant del jutge del Tribunal Suprem que porta la causa per rebel·lió que el coordinador del dispositiu l'1-O nomenat pel ministeri de l'Interior, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, mai li ha objectat ni retret res sobre l'operatiu policial durant el referèndum, segons fonts judicials. Durant una declaració de tres hores en qualitat de testimoni -la més llarga que hi ha hagut fins ara a la causa-, López ha puntualitzat que van informar De los Cobos de com era l'operatiu policial i que en cap cas va posar-hi objeccions; és més, van augmentar en 800 efectius de suport després que ho demanés la fiscalia. Llavors López era el número dos del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, cessat amb el 155.

El coronel de la Guàrdia Civil, en canvi, va sostenir davant del Tribunal Suprem que no se l'havia informat dels detalls del dispositiu i que els Mossos anaven per lliure. L'actual cap de la policia catalana ha sostingut que l'operatiu policial ideat per Pérez de los Cobos era insuficient. És a dir, no només l'organitzat pels Mossos, sinó el que també integrava els cossos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Ferran López també ha repassat la reunió mantinguda el 28 de setembre amb la cúpula de la Generalitat -inclosos Carles Puigdemont i Oriol Junqueras- en resposta a una pregunta del seu propi advocat: ha assegurat que van advertir-los dels riscos per a la seguretat pública de mantenir el referèndum i que els Mossos havien de complir els mandats judicials, però que el president de la Generalitat va al·legar que volia tirar-lo endavant per complir amb el mandat electoral.

Segons fonts presents en la declaració, López ha evitat així entrar a valorar l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, si bé ha contradit amb les seves declaracions en qualitat de testimoni la versió de Pérez de los Cobos.

S'ha reiterat així en la declaració de divendres a l'Audiència Nacional, on va assegurar en la línia de l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que no havien rebut ordres polítiques. En aquest sentit ha assenyalat que hi havia un únic dispositiu de seguretat i que als Mossos els pertocava la seguretat ciutadana, mentre que la part especialitzada en ordre públic corresponia a Pérez de los Cobos. És a dir, que als Mossos no els pertocava efectuar càrregues policials d'acord amb el dispositiu muntat. Finalment ha donat a entendre que els Mossos van informar de tot i que Pérez de los Cobos coneixia quin era el seu protocol d'actuació, sempre segons les mateixes fonts judicials.

Bona part de la cúpula dels Mossos ha testificat aquest dilluns davant de Llarena en la causa per l'1-O. Ho han fet a petició del conseller d'Interior empresonat, Joaquim Forn, amb la pretensió que desmentissin la versió sobre el referèndum del cap de l'operatiu policial, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Fonts de la defensa de Forn han assegurat que estaven "satisfets" per la declaració dels testimonis.

Els Mossos van demanar al Govern que l'1-O no es fes a les escoles

El segon a declarar durant més d'una hora i mitja ha sigut Joan Carles Molinero, cap de la comissaria superior de Coordinació Central dels Mossos, i a partir de les 14.45 h i durant mitja hora ha sigut el torn d'Emili Quevedo Malo, cap de la comissaria general tècnica de Planificació de la Seguretat dels Mossos.

Aquest dimarts serà el torn del comissari en cap de la comissaria general d'Informació -encarregada de combatre el terrorisme jihadista-, Manel Castellví, pendent de deixar el càrrec ja que just abans de l'aplicació del 155 va demanar de fer un pas al costat. La tramitació per passar a segona activitat, però, pot durar mesos.

En la declaració a l'Audiència la setmana passada, Trapero va assenyalar que els Mossos es van reunir dos cops amb Forn i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, abans de l'1-O i els van alertar que podria haver-hi problemes de seguretat, així com per demanar que el referèndum no es fes a les escoles. A més, van assegurar que De los Cobos coneixia el desplegament previst per part dels Mossos i no el va esmenar en cap moment. El coronel de la Guàrdia Civil va dir davant Llarena que havia advertit Forn abans de l'1-O que el compliment de la llei "estava per sobre de la convivència ciutadana".

Aquesta declaració va ser clau per mantenir Forn a la presó, segons la interlocutòria del jutge d'instrucció del Suprem. Per això la defensa va demanar que es cridés a declarar com a testimonis la cúpula actual dels Mossos per desmentir les afirmacions "radicalment inexactes" de Pérez de los Cobos. Per al coronel de la Guàrdia Civil els Mossos no van informar  correctament la resta de cossos sobre el dispositiu que pensaven desplegar l’1-O i fins i tot van “vigilar" els moviments de la policia espanyola el dia del referèndum per "informar" els concentrats que omplien els col·legis electorals per tal que es poguessin organitzar.