ENTREVISTA

Xavier González de Rivera: “El Suprem està reinventant la presó provisional”

Portaveu de l’associació Àgora Judicial, que s'acaba de crear a Catalunya

SÍLVIA BARROSO
SÍLVIA BARROSO

Acaben de presentar una nova associació de jutges, Àgora Judicial. Per què ara?

Perquè estàvem preocupats pel retrocés en la protecció de drets fonamentals i altres associacions no ho estudiaven ni ho denunciaven.

Un retrocés que veuen en la seva pròpia professió...

El veiem en l’Estat, començant pel poder legislatiu amb l’aprovació de la llei mordassa o la reforma laboral. I sí, al poder judicial, a l’Audiència Nacional i al Suprem, s’està fent una interpretació del dret penal que surt dels límits del principi d’intervenció mínima. I només faltava l’aplicació que s’està fent del delicte d’odi. No podia ser que els jutges calléssim. Havíem de reaccionar des del punt de vista jurídic, no polític.

O sigui que no volen que se’ls consideri jutges sobiranistes.

En absolut. A l’associació hi ha moltes sensibilitats i, tot i que vam néixer a Catalunya, hi ha companys de fora que també s’hi han afiliat perquè des de Castella o des de Galícia tampoc accepten aquesta visió monolítica segons la qual el dret penal només es pot aplicar com s’està fent. Però no som ni sobiranistes, ni independentistes, ni res. El que volem és defensar els drets fonamentals.

Però molts dels que han constituït l’associació van signar el text en defensa del dret a decidir que els va portar a la portada de La Razón .

Sí. Vam signar-lo com a experts en dret, no com a jutges. Però com a associació no debatem si estem a favor del dret a decidir o no.

¿Un jutge de l’administració de justícia espanyola pot ser independentista i manifestar-ho?

En teoria, el TC admet que tothom pot ser independentista. I tothom és tothom. Un jutge també, sempre que no ho traslladi a les seves sentències en contra de la llei. A la pràctica, a un jutge que es manifesti com a independentista se li fa la creu.

¿Això és el que li ha passat a Santi Vidal?

L’expedient que li van obrir va ser una causa general contra ell en què es va aprofitar qualsevol cosa per acusar-lo, de manera absolutament desproporcionada. I també va ser desproporcionada la sanció.

On és la clau de la regressió en la protecció dels drets fonamentals?

Quan hi ha falta de voluntat política per solucionar una qüestió política, que és l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya, el buit l’han d’omplir els tribunals. Quan una qüestió així arriba a l’àmbit judicial, els jutges poden rebotar-la i tornar-la a l’àmbit de la política o entrar-hi, introduir-se com un agent més en el debat polític. I quan hi entren és quan s’està judicialitzant la política.

I s’està polititzant la justícia?

Sí, però això es fa amb els nomenaments que fa el Consell General del Poder Judicial de càrrecs de lliure designació, que van per quotes i per influències. Les presidències dels tribunals superiors i de les audiències provincials i tot el Tribunal Suprem estan designats així.

Tot el Suprem, inclòs Llarena...

Inclòs Llarena, esclar. No poso en dubte la seva carrera ni la de cap altre, però la tria dels jutges del Suprem les fa el Consell General i és de domini públic que es reparteixen els càrrecs per influències i afinitats.

¿La judicatura no és també responsable del que passa?

La primera responsabilitat és dels polítics, que poden aprovar, reformar i derogar lleis. La reforma de la llei orgànica del poder judicial no la va aprovar el Consell General, sinó el Parlament espanyol. Si els polítics no donen solucions, quan aquestes qüestions arriben a la justícia hi ha respostes no controlables. I es demanen tres anys de presó a un raper, s’empresonen titellaires i s’imputa un regidor per posar-se un nas vermell. Les querelles les posen els fiscals, que depenen del govern. I per a un jutge és molt difícil no admetre una querella d’un fiscal. Va ser la fiscalia la que va citar tots els alcaldes de l’1-O. És la fiscalia la que pot aturar això.

Però hi ha la presó provisional, que sí que la decideixen els jutges.

La presó provisional està en boca de tothom pel que està fent el Suprem. A la resta de jutjats s’aplica amb rigor. Crec que els jutges són restrictius perquè la privació de llibertat és una mesura molt dràstica. Ara bé, el Suprem està reinventant la presó provisional fent servir criteris polítics i ideològics per mantenir una persona en presó provisional. I això és més que dubtós.

Sovint hi ha la sensació que no hi ha separació de poders.

Jo estic convençut que els jutges no actuen al dictat dels polítics, però el que passa és que en l’elecció de determinats càrrecs judicials hi ha diversos components i componendas i cadascú és allà per una història prèvia, i aquesta història prèvia explica la seva reacció. Però vull creure que si es fan determinades trucades no funcionen. El que em sembla greu és que alguns polítics es pensin que poden influir amb una trucada.

Més continguts de