GOVERNABILITAT

El Govern no apujarà ni IRPF ni successions en l’oferta als comuns

L’executiu comença a negociar aquesta setmana sabent que haurà de fer cessions en fiscalitat

Els contactes amb l’oposició tot just acaben de començar però el Govern ja ha definit l’estratègia de negociació per intentar tirar endavant els pressupostos del 2019. Segons ha pogut saber l’ARA, el projecte de llei no inclourà modificacions ni en l’impost de successions i donacions ni en els trams alts de l’IRPF, tot i saber que són dues de les exigències que Catalunya en Comú - Podem ha posat sobre la taula per plantejar-se el vot afirmatiu als comptes. Segons fonts de l’executiu, la reforma fiscal és un dels temes pendents de consensuar dins el Govern -ERC i el PDECat han defensat tradicionalment opcions diferents-, malgrat que reconeixen que serà el cavall de batalla de les negociacions de les pròximes setmanes.

Que a la llei d’acompanyament no hi hagi la reforma fiscal que reclamen els comuns no vol dir que finalment no acabin havent-hi concessions, potser fins i tot en successions i IRPF. Fonts pròximes a JxCat destaquen que, a diferència de la legislatura passada, al grup no hi ha un consens clar contra la pujada d’impostos. Quan s’abordi la discussió, doncs, no hi haurà un resultat previsible.

El 2017, la polèmica va acabar arribant fins al consell executiu, després de setmanes de negociació infructuosa amb la CUP. Esquerra estava disposada a apujar un punt els tipus per als trams de renda per sobre dels 90.000 euros. El PDECat, no. Va haver d’intervenir el president, Carles Puigdemont, per resoldre la situació: en una reunió privada a Palau amb el vicepresident, Oriol Junqueras, es va descartar qualsevol canvi a l’IRPF.

Ara, l’objectiu del departament d’Economia serà aconseguir, almenys, un acord perquè els comuns s’abstinguin en el debat de totalitat; és a dir, que permetin que els pressupostos comencin a tramitar-se al Parlament. El calendari que preveu el Govern passa per presentar els comptes a mitjans de desembre, però no vol fer-ho sense preacord. L’abstenció dels comuns seria suficient per superar un hipotètic debat de totalitat (JxCat i ERC empatarien a 61 vots amb Cs, el PSC, el PP i la CUP), però, en el debat final, el projecte quedaria rebutjat si es mantingués l’empat.

I mentre no puguin votar quatre dels diputats de JxCat (Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez) i un d’ERC (Toni Comín) la votació està condemnada al fracàs. Per això, a l’executiu li interessa acabar tenint un vot a favor dels comuns i no una abstenció, davant les dificultats de sumar al pacte la CUP i el PSC, els altres dos possibles socis que s’han estat temptejant. Hi ha una altra opció: tornar a validar els vots dels quatre diputats de JxCat que van ser suspesos pel Tribunal Suprem, com ja van fer amb els dos d’ERC (Oriol Junqueras i Raül Romeva).

L’executiu ensenya les cartes

La setmana passada el Govern ja va picar l’ullet als comuns quan JxCat i ERC es van abstenir al Parlament en una moció del PSC que plantejava incrementar els tipus de l’IRPF per a les rendes altes. “Parlarem de tot”, reconeixen fonts del departament d’Economia que, tot i això, no es comprometen a cap canvi concret. Però la negociació començarà de zero, ja que en la primera ronda no hi haurà cap canvi en els impostos principals, com tampoc n’hi va haver el 2016 i el 2017.

En la moció de la setmana passada, el Govern també va marcar les seves cartes amb l’impost de successions votant en contra de qualsevol modificació. ERC i el PDECat reivindiquen que ja el van reformar el 2013 i que el marge “és molt limitat”. Segons fonts dels comuns, la seva proposta -que explicaran avui al Parlament- gravarà més les herències de la classe alta i podria aportar uns 200 milions d’euros més per destinar-los a nous projectes socials.

Des del Govern, les fonts insisteixen que el problema més urgent de Catalunya no és d’ingressos, sinó de capacitat de despesa, limitada per la llei d’estabilitat pressupostària. Per això reclamen als comuns que s’impliquin al Congrés de Diputats en la modificació d’aquesta llei. D’acord amb la regla de despesa -actualment una de les més restrictives, perquè limita la despesa tot i que s’incrementin els ingressos-, la Generalitat no podrà gastar més de 1.600 milions més dels que va gastar el 2017.

La negociació en successions es preveu més feixuga, però fonts d’Economia tampoc prioritzen un canvi en l’IRPF perquè suposa gravar les rendes del treball, encara que les modificacions es limitessin als sous més elevats. Ara bé, gravar les rendes del capital no depèn de la Generalitat, sinó de l’Estat. I ERC i JxCat saben que, si volen que els comuns acabin aprovant els pressupostos, hauran de fer cessions.

Una possible pròrroga

Ara fa dos anys, el Govern va portar al Parlament un projecte sense haver embastat cap acord prèviament, ni tan sols per superar el debat de totalitat. La CUP va acabar rebutjant aquells comptes. Per això, dimarts passat la portaveu de la Generalitat, Elsa Artadi, no va garantir que els pressupostos arribin al Parlament si no hi ha un acord previ. “La situació ideal no és la del 2016, quan la llei ja era al Parlament i va caure en el debat de totalitat”, va subratllar. “No hi ha res decidit”, expliquen des d’Economia, que no s’imaginen un escenari similar.

En cas que l’executiu no porti el projecte de pressupostos al Parlament, seria la tercera vegada a la història que no hi hauria debat a la cambra. Els altres dos casos són molt recents. De fet, aquest 2018 el Govern va renunciar-hi, tenint en compte que no es van nomenar els consellers fins al mes de juny. L’altra ocasió es remunta al 2013, quan el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va decidir prorrogar els pressupostos sense ni tan sols negociar-los amb l’oposició. El grup d’ICV-EUiA va portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al·legant que no era opcional presentar els pressupostos -la llei de finances públiques prescriu que s’han de presentar abans del 10 d’octubre, però fa molts anys que el Govern no la compleix- i que s’havia vulnerat el dret de l’oposició a debatre’ls al Parlament. El TSJC no va admetre el recurs dels ecosocialistes i els va recomanar que, si consideraven que se’ls havien vulnerat els drets polítics, presentessin un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. No ho van fer.

Novetats en els comptes

Dels 2.700 milions més en ingressos que els pressupostos inclouran respecte al 2017, 1.000 milions aniran destinats a eixugar el dèficit, i la despesa s’incrementarà en 1.600 milions d’euros, bona part dels quals ja estan compromesos, per exemple, per cobrir els 7.000 mestres que es va decidir incorporar ara fa dos anys. 1.000 d’aquests mestres podran passar a ser funcionaris. En ensenyament també s’incorporarà una partida per a l’educació de 0 a 3 anys, que l’any 2010 va ser suprimida pel govern de CiU. La renda garantida de ciutadania i la línia 9 del metro són alguns del altres principals programes que s’hi inclouran.

Més continguts de