El Govern vol fer dels comuns un soci estable

BarcelonaEl nou full de ruta de l’independentisme fugirà de terminis i buscarà maximitzar les majories a Catalunya. Diferents fonts consultades per l’ARA asseguren que un dels reptes principals dels pròxims mesos passa per ampliar els consensos a l’entorn de la idea de “fer República”: és a dir, potenciar polítiques socials i reivindicacions com el dret a decidir o la llibertat dels presos polítics encara que passin al davant de la culminació de la independència. Almenys a curt termini. En aquest nou escenari, el Govern pretén convertir els comuns en un soci estable per als grans temes de país i ja abans de l’estiu va començar a interactuar-hi amb aquesta intenció. La primera gran data fixada per evidenciar la col·laboració és l’1 d’octubre. Ara per ara encara no hi ha res tancat, expliquen les fonts, però es treballa perquè la commemoració de l’1-O no sigui exclusivament una oda a la independència. “Aquell dia no només van votar els independentistes. I el rebuig a la repressió policial ens interpel·la a tots plegats ”, recorda una font pròxima al partit que encapçalen Ada Colau i Xavier Domènech. De fet, la intenció de l’executiu català és que tant l’alcaldessa de Barcelona com el president del grup de Catalunya en Comú - Podem al Parlament s’hi impliquin de forma decidida.

Amb l’inici del nou curs polític es reprendran els contactes entre les direccions de les formacions mentre, en paral·lel, cadascú anirà definint els seus propis fulls de ruta. Les executives dels comuns i de Podem es reuneixen la setmana que ve, pas previ a reiniciar les trobades amb les forces independentistes després d’un estiu poc fèrtil. “El partit encara ha de fer aquest debat”, expliquen fonts dels comuns en referència a la col·laboració amb l’independentisme. De la via unilateral ja se’n van desmarcar la passada legislatura -malgrat que no van ser un obstacle a l’1-O- i un acord estable passaria ara per refer la confiança amb ERC i Junts per Catalunya. Els obstacles: la crida a “atacar” l’Estat que ha fet el president del Govern, Quim Torra -després matisada-, i la sospita que l’executiu pretengués fer servir la sentència del judici contra l’1-O com la precampanya d’unes noves eleccions anticipades.

Mobilització pels presos

La commemoració de l’1-O serà el primer examen per avaluar l’estat de les relacions entre els partidaris del dret a l’autodeterminació, però aviat n’arribaran d’altres. Els comuns no se sumaran a la mobilització de l’ANC de l’Onze de Setembre -probablement organitzaran un acte propi, segons expliquen les mateixes fonts- però sí a les reivindicacions per reclamar la llibertat dels presos polítics. I aquí és on comença a guanyar força la data del 16 d’octubre. Aleshores farà un any que l’Audiència Nacional va empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Portaran un any de presó preventiva imputats per rebel·lió per la manifestació del 20 de setembre davant la seu del departament d’Economia. “La del dia 16 ha de ser la gran mobilització per la llibertat dels presos”, subratlla una font pròxima a l’independentisme. A diferència del PSC -que també considera “excessiva” la presó preventiva-, la posició dels comuns no admet matisos. Tant Colau com Domènech han visitat els presos a les presons madrilenyes i catalanes, n’han reivindicat l’alliberament i la retirada de la causa contra ells, i s’han reunit amb les seves famílies. “S’hi sumaran”, opina convençuda una de les fonts independentistes. “Sempre hem estat al costat dels presos”, remarca una font de Catalunya en Comú.

Bàsics per als pressupostos

Sense fissures en la defensa de la llibertat dels presos, i amb predisposició a arribar a un acord en la condemna de la violència policial de l’1-O, el tercer gran àmbit de col·laboració a explorar és el pressupostari. El Govern no compta amb els vots de la CUP, que ja ha dit que no avalarà els pressupostos del 2019. Per tant, el suport o l’abstenció dels vuit diputats dels comuns es fa pràcticament imprescindible per garantir la viabilitat de la legislatura.

Catalunya en Comú - Podem ja ha fixat les condicions per començar a negociar els comptes de l’any que ve. Són bàsicament quatre: modificar l’impost de successions, apujar la fiscalitat ambiental, revertir les retallades que van començar a partir del 2010 i obtenir el compromís que no hi haurà eleccions anticipades durant el 2019. Encara n’hi ha una altra, la cinquena, tot i que no vinculada estrictament a la Generalitat: reclamen a ERC que, si volen negociar els pressupostos catalans, els republicans no posin bastons a les rodes amb els de Barcelona.

El sobiranisme treballa per una gran taula de diàleg que vehiculi els grans consensos de país. I el dret a decidir, la llibertat d’expressió, les polítiques socials i els presos polítics en són alguns, en què s’espera que els comuns siguin bàsics.

La CUP ja no posa a l’executiu terminis per a la República

La CUP rectifica i deixa de posar terminis al Govern per a la materialització de la República. Si bé aquest dijous en una entrevista a El Periódico el diputat cupaire Carles Riera situava en nou mesos el període per assolir la independència, ahir la formació anticapitalista va emetre un comunicat en què prioritza “que es legisli en clau de superar els límits del neoliberalisme i les retallades en serveis públics i que es faci una aposta per dotar de sobirania les institucions i els carrers del país”. “Aquest és el tema central de debat en aquest començament de curs, i no pas els terminis concrets de materialització de la República”, rectifica el partit. La CUP s’ha reunit aquests últims dies amb diversos actors “per poder bastir com més aviat millor una proposta nítida de mobilització, però també d’actuació institucional, que serveixi per trencar els límits del règim del 78 i l’actual règim borbònic en clau de desbordament democràtic, social i nacional”. Els cupaires assenyalen que la seva tasca en el nou curs polític anirà encaminada a fer un “seguiment polític de les accions que impulsa el govern de la Generalitat perquè no tanquin per dalt allò que vam obrir per baix la tardor passada”. La CUP ja li va anunciar a Quim Torra quan va votar-lo com a president que passaria a fer d’oposició.