Política 17/07/2019

El Govern reitera que el Consell per la República no rep finançament públic

La consellera Budó afirma que no es preveu cap partida per a l'ens en els pressupostos del 2020

Ruth Pérez Castro
4 min
El Govern reitera que el Consell per la República no rep finançament públic

BarcelonaL'octubre del 2018, l'aleshores consellera de la Presidència i actual regidora de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, anunciava la creació del Consell per la República i assegurava que l'organisme no obtindria finançament públic ni tampoc intervenció en les tasques de Govern. Deu mesos després, la seva successora en el càrrec ho ha reiterat: "És una institució privada que no obté cap subvenció pública".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La tardor passada, Artadi deixava la porta oberta a la possibilitat que l'òrgan establert a Brussel·les tingués "interacció" amb les institucions catalanes i va pronosticar-li un "rol important" en "l'articulació del moviment independentista". Han sigut aquestes afirmacions les que han generat dubtes sobre el paper real de l'ens a la diputada del PSC Alícia Romero, que ha preguntat a la consellera Budó sobre "l'encaix institucional" i la "interferència" del Consell en les tasques del Govern. En el marc de la comissió d'investigació sobre afers institucionals, la titular de Presidència ha negat "el finançament amb euros públics" del que ha qualificat d'"institució privada" i ha assegurat que el Govern "no hi preveu destinar cap partida pressupostària" en els comptes del 2020. "Puc garantir-li que es finança amb les aportacions solidàries dels ciutadans catalans", ha insistit Budó.

La consellera ha atribuït les mateixes relacions respecte al govern a l'Assemblea d'Electes, la plataforma impulsada des de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) que pretenia "assumir, en cas de necessitat, la màxima representació legítima i institucional de Catalunya per completar el procés d’independència". És a dir, un organisme destinat ja l'octubre del 2016 a substituir el Parlament si el govern de l'Estat decidia suspendre l'autonomia.

"Considerem que és important aclarir el rol d'aquesta plataforma perquè Puigdemont va advertir que podia servir per sustentar la seva investidura", ha reflexionat la diputada socialista. I ha insistit: "Quina és la relació que estableix amb el Govern?" Budó ha assegurat que "no consta ni com a òrgan ni com a unitat adscrita" a l'administració de la Generalitat, i "no realitza funcions que corresponen al Parlament".

Brega per la llengua i la televisió pública

"Què aporta aquesta senyora des del seu faristol permanent a la televisió pública?", ha etzibat la diputada de Ciutadans, Sonia Sierra, en al·lusió a la col·laboradora de TV3 Pilar Rahola. "Quant ens costa als catalans?", ha insistit. Una pregunta que la consellera ha declinat respondre al·legant que el Govern "no decideix quins són els opinadors a la televisió pública" i que "no exerceix cap tipus de control polític" sobre els mitjans públics. "La garantia d'això està en el nostre model i en els 23 mesos consecutius sent líders d'audiència", ha reblat Budó.

"La seva única voluntat és veure tancada TV3", ha valorat la consellera, en un to més agre amb la diputada de Cs, i ha sentenciat: "Com que no els agrada Rahola, volen que plegui. Però nosaltres apostem per un model de televisió independent, plural i professional".

Tot i això, l'estira-i-arronsa entre la consellera de la Presidència i la diputada de la formació taronja ha sigut constant a la comissió d'investigació, especialment respecte al debat lingüístic. "Aquest Govern té profundes arrels en el fonamentalisme cultural", ha insistit Sierra, que ja havia preguntat a Budó sobre aquesta matèria en sessió de control. "Regalen diners públics a finançar una entitat privada valenciana", ha recriminat Sierra, en referència a l'edifici El Siglo -rebatejat com a edifici Octubre- pertanyent a l'entitat Acció Cultural del País Valencià. Una acusació a la qual la titular de la Presidència ha respost justificant que el finançament de l'immoble "s'emmarca dins les polítiques de foment del català", perquè actua com a "seu social d'una entitat que promou l'ús del català fora del territori de Catalunya".

Insistència sobre els pressupostos

En tot cas, i més enllà de les qüestions previstes en l'ordre del dia, els grups parlamentaris també han tingut l'oportunitat de preguntar a la consellera sobre aspectes que atenyen el seu departament, com és el cas dels pressupostos. El conjunt de formacions parlamentàries, amb excepció de la CUP, han instat el Govern a elaborar el projecte per als comptes de l'any 2020 i s'han emplaçat a "debatre sobre el redactat".

"Recullo el guant que tots els grups han llançat avui per dialogar en l'avantprojecte de pressupostos", ha expressat Budó, que ha celebrat la "voluntat sincera" que han mostrat el PSC i els comuns per "treballar, consensuar i debatre" els comptes del 2020. Ara bé, davant els retrets de la diputada socialista d'haver renunciat a "buscar les majories necessàries", la consellera ha recordat que el Parlament "té unes majories alterades pel jutge Llarena" i que aquesta "situació d'anormalitat dificulta les polítiques".

Els pactes al país

Si bé el diputat Carles Riera ha advertit que la CUP només s'avindrà a dialogar sobre els pressupostos i a "assumir responsabilitats", ha dit, "si es parla del que s'ha de parlar" -fent referència a "l'exercici de l'autodeterminació" i la creació de "sobiranies reals"-, també s'ha mostrat reticent respecte als pactes tancats a tot el país entre JxCat i el PSC. "Hem vist confeti sociovergent i el seu discurs d'avui és el que podíem haver escoltat en l'època pujolista", ha dit Riera.

"Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra", ha rebatut Budó, que ha recordat a la formació anticapitalista que "també formen part" de governs amb els socialistes, "com el cas de Sant Cugat". "La situació ens ha portat a diferents enteses", ha indicat en referència a l'acord que ha portat la socialista Núria Marín a la presidència de la Diputació de Barcelona, així com a pactes municipals a tot el país. "Si hi hem de reflexionar, fem-ho entre tots, no només uns quants", ha demanat la consellera.

stats