Homs: "L'acció exterior és tan important com la interior"

BarcelonaEl conseller de la Presidència i responsable de la secretaria d'Exteriors i Unió Europea, Francesc Homs, ha comparegut aquest divendres al matí al Parlament i ha indicat que per al Govern "és tan important l'acció exterior com la interior". Homs, acompanyat del secretari d'Exteriors, Roger Albinyana, i del secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, a més d'altres alts càrrecs, ha explicat que la tasca en l'àmbit de la 'diplomàcia catalana' passa per tres àmbits: l'econòmic i comercial; explicar que Catalunya fa els deures quant a reducció del dèficit, i donar a conèixer els "anhels" de la societat catalana pel que fa al dret a decidir i la consulta per l'estat propi.

Homs ha indicat que, a més de buscar sinergies amb l'Ajuntament de Barcelona i les diputacions, s'ha ordenat a les delegacions a l'exterior, que, amb rang polític, són cinc, fer "més amb menys" i ampliar als països veïns la seva cobertura. La gran prioritat, segons ha afirmat, és l'acció exterior a la UE, i això respon també a la tasca de "diplomàcia social" de Diplocat, que dirigeix Albert Royo i substitueix el patronat Catalunya Món. Es tracta, segons Homs, de potenciar la tasca de lobi a favor dels interessos catalans, de continuar presents en els àmbits i entitats internacionals on Catalunya hi té presència i de seguir reclamant drets com ara el català a Europa. Per ordenar l'acció exterior, el Govern prepara una llei d'acció exterior.

Homs s'ha fet càrrec de la situació del sector de la cooperació exterior, amb qui el govern té deutes, i ha assegurat que no respon a "criteris ideològics" i que s'està intentat buscar un acord per resoldre la situació a l'hora que segueix dimensionant aquest àmbit, que ha patit retallades importants als darrers pressupostos. Precisament aquest assumpte ha estat el més criticat pels grups de l'oposició. Gemma Calvet, d'ERC, ha indicat que no pot ser creïble el dret a decidir i la internacionalització del procés català escanyant l'acció exterior, mentre que Miquel Iceta, del PSC, ha demanat que es compleixin els compromisos de pagament amb les ONG.

Més durs han estat els portaveus d'ICV-EUiA i la CUP, Sara Vilà i Quim Arrufat, respectivament. La primera ha exigit saber els calendaris de pagament i ha denunciat els acomiadaments −esmenats pels tribunals− a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Arrufat ha asseverat que han "liquidat" la cooperació catalana i optat per convertir l'acció exterior en un instrument de la Cambra de Comerç de Barcelona, "i així ens compraran, però no ens reconeixeran".

CiU, ERC i la CUP han ofert suport al Govern per internacionalitzar el cas català i fer possible l'ús del català a Europa, mentre que el PSC, el PP i Ciutadans hi han posat pegues. Iceta ha advertit "del cost de les estructures d'estat" i que el mandat de "dialogar" amb l'Estat sobre el dret a decidir pot ser contradictori amb segons quina acció exterior. Juan Milian, del PP, i José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, han criticat el cost de les delegacions a l'exterior −2,5 milions a l'any− i han animat a integrar-la en l'aparell diplomàtic espanyol. Un i altre han afirmat que el sobiranisme genera "desconfiança" a l'estranger. La diputada d'Iniciativa ha afirmat que la imatge de Catalunya a Europa està llastrada per incompliments de la normativa mediambiental.