Un informe de Human Rights Watch denuncia un "ús excessiu de la força" de la policia espanyola l'1-O

L'organització internacional també ha reclamat a la UE que es posicioni contra la repressió policial el diumenge del referèndum

La Policia Nacional carregant contra la gent a l'Institut Jaume Balmes. / Cèlia Atset

Un informe independent de Humans Right Watch, l'organització internacional de defensa dels drets humans, ha conclòs que "la policia espanyola va fer servir una força excessiva quan es va enfrontar a manifestants a Catalunya" durant el referèndum de l'1-O, "en utilitzar porres per pegar a manifestants que no eren una amenaça, als quals van causar múltiples ferides". Segons informa l'organització en un comunicat, va rebre "moltes denúncies per un ús policial injustificat de la força l'1 d'octubre", per la qual cosa va fer investigacions 'in situ' i va documentar incidents específics. 

Concretament, Human Rights Watch va parlar amb víctimes i testimonis i va revisar proves de vídeo, fotografia i mèdiques relacionades amb el tancament de col·legis de la ciutat de Girona i dos pobles de les províncies de Girona i Barcelona. "La Guàrdia Civil i el cos Policia Nacional de vegades van usar una força excessiva en les tres localitats, quan intentaven executar ordres judicials per evitar la votació", sentencia el comunicat.

"La nostra investigació detallada sobre tres casos conclou que la Policia Nacional i els oficials de la Guàrdia Civil van usar una força excessiva l'1 d'octubre a Catalunya", assegura Kartik Raj, investigador d'Europa Occidental a Human Rights Watch. "La policia podia tenir la llei del seu costat per fer complir una ordre judicial, però això no els donava dret a fer servir la violència contra manifestants pacífics".

"Tot i ser declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional d'Espanya, el referèndum de Catalunya va tenir lloc l'1 d'octubre", informa l'organització, que explica que "les dues forces policials enviades pel govern central a Catalunya, juntament amb els Mossos d'Esquadra -la policia catalana-, van intentar executar una ordre d'un tribunal de detenir el referèndum, ordre que també els demanava que respectessin 'la convivència entre els ciutadans'". En canvi, lamenta Humans Rights Watch, "es van enfrontar en gran mesura als manifestants pacífics", malgrat que en alguns casos van respondre a les forces nacionals "amb violència".

L'organització recorda en l'informe els 893 ferits, "alguns de greus", i ha retret al ministeri de l'Interior que n'informés explicant que "19 policies nacionals i 14 guàrdies civils havien necessitat assistència mèdica urgent", mentre que un "incomptable nombre d'altres" persones van resultar ferides.

Després del referèndum, Human Rights Watch va documentar "l'ús excessiu de la força contra manifestants pacífics per part de guàrdies civils o policies nacionals a l'escola primària Verd de Girona, que es va utilitzar com a centre de votació", i també als poblets d'Aiguaviva (província de Girona) i Fonollosa (província de Barcelona). Human Rights Watch va rebre altres acusacions i presumptes proves de maltractaments policials, que "no ha pogut verificar ni examinar en detall, juntament amb alguns assalts a agents de policia per part d'alguns manifestants".

L'organització informa, a més, que les imatges publicades pels mitjans de comunicació i a les xarxes socials que ha revisat "mostren molts altres exemples d'un ús manifestament desproporcionat de la força contra persones reunides pacíficament a les sales de votació, expressant la seva opinió política, i en alguns casos fent ús d'una desobediència no violenta per obstruir la feina de la policia". 

L'organització lamenta que el govern espanyol hagi insistit que "totes les accions dels agents de l'ordre van ser prudents, adequades i proporcionades". "El govern espanyol té l'obligació de garantir que es dugui a terme una investigació eficaç sobre les denúncies d'ús excessiu de la força, incloent-hi els greus incidents documentats per Human Rights Watch", ha insistit l'organització en un comunicat, i ha recomanat que ho faci amb un "òrgan independent d'experts". 

A Girona, Human Rights Watch va entrevistar 37 persones que van experimentar o van ser testimonis de la violència policial, 15 dels quals van mostrar proves de lesions. Respecte a les càrregues al col·legi Verd de Girona, l'organització ha destacat que "la policia no va fer cap avís abans de carregar i va disparar salves a l'aire, cosa que va espantar els nens petits que hi havia presents".

L'organització ha destacat el testimoni de Xevi Gil Rosdevall, un bomber de 47 anys que va afirmar que li havien trencat el braç amb una porra al centre d'ocupació de Sant Narcís (Girona), i que va aportar com a prova el vídeo de l'incident, en què es veu, segons Human Rights Watch, "que no representava cap amenaça per a la policia". 

L'informe també recorda el cas d'Aiguaviva, en què "prop de 50 policies nacionals van entrar en un poble on hi havia entre 70 i 100 persones concentrades fent un dinar festiu fora d'un centre electoral", i "van fer servir un esprai" contra persones "que no representaven cap amenaça". 

L'organització posa com a exemple de la repressió el cas de Magdalena Clarena, de 70 anys, que explica que la van "llançar a terra" perquè va refusar moure's d'una cadira que bloquejava el pas al col·legi electoral. Després van llançar-li una altra persona al damunt i es va trencar el canell. Ho mostra un vídeo en què es veu com la policia empeny Jordi Puig, de 31 anys, a sobre seu". 

"Espanya és una part de la Convenció Europea dels Drets Humans, així com del Pacte internacional dels Drets Civils i Polítics, pactes que imposen "obligacions específiques respecte al dret de reunió pacífica, llibertat d'expressió i un ús de la força ajustat a la llei", assevera Human Rights Watch. "Encara que la gent actuï fora de la llei, l'Estat no pot privar els ciutadans dels seus drets ni fer un ús excessiu de la força". 

L'organització considera també que "les institucions de la Unió Europea i els estats membres haurien de deixar clar a les autoritats espanyoles públicament que qualsevol ús de la força ha de complir les lleis nacionals i europees". 

21D

Etiquetes

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT