Herrera i Camats reivindiquen la "vigència" de l'aposta estratègica d'ICV pel referèndum i les confluències

Els coordinadors nacionals dels ecosocialistes s'acomiaden amb la presentació de l'informe de gestió en l'11a assemblea nacional del partit a Cotxeres de Sants. Herrera ha fet una crida a "construir una nova hegemonia" per fer possibles els canvis

ICV obre aquest cap de setmana una nova etapa: canvis a la direcció i actualització del full de ruta. Joan Herrera i Dolors Camats cedeixen pas als nous coordinadors – Marta Ribas i David Cid, amb Ernest Urtasun com a portaveu–, encarregats de pilotar el partit cap a un nou subjecte polític, tal com reclama Ada Colau, en el qual els ecosocialistes tinguin un pes específic. La ponència política que ICV validarà en l'11a assemblea nacional –que celebra avui i demà a Barcelona– crida a " construir el nou PSUC del segle XXI", per passar de les confluències electorals, en les quals els ecosocialistes han hagut de fer concessions, a " una cooperativa política" estable, amb una relació d'igualtat entre socis. El document també actualitzarà l'aposta pel referèndum: el qualifica de "punt de partida" del procés constituent, dos objectius que "han de desenvolupar-se de forma connexa i coherent".

Abans del debat de la ponència política, que es plantejarà aquesta tarda, Joan Herrera i Dolors Camats han presentat l'informe de gestió. El balanç ha servit de comiat oficial dels dos caps visibles de la formació en els darrers anys. Herrera ha reivindicat la " vigència" del rumb fixat a l'assemblea de Viladecans del 2013, després que ICV aconseguís els millors resultats al Parlament, en els comicis del 2012. " En aquell context, podríem haver estat conservadors i vam ser audaços", ha afirmat Herrera, tot recordant les apostes per la celebració d'un referèndum com a solució al futur polític de Catalunya i per les confluències amb les forces d'esquerra. "Els errors poden haver estat tàctics, però no errors estratègics. La nostra estratègia continua vigent", ha reblat Herrera, que ha subratllat que "el partit sempre s'ha avançat als temps".

El dirigent ecosocialista, que s'ha emocionat durant el seu discurs quan ha recordat els seus anys de militància –va unir-se a ICV el 1992–, ha rebut un llarg aplaudiment. "Som un sol poble i les úniques diferències que hi ha són de classe", ha argumentat Herrera per referir-se a l'essència del que reivindica ICV. Camats ha completat l'informe de gestió de la direcció sortint. Ha recordat la implicació de la formació en els projectes col·lectius i transversals, i ha destacat –com Herrera– que l'objectiu fixat a Viladecans continua sent " vàlid sense cap mena de dubte". Camats ha detallat que les confluències electorals del darrer any "han costat molt d'esforç" però "han valgut la pena". "Tenim la necessitat de refer i reconstruir", ha expressat la dirigent ecosocialista, que ha lamentat que ERC i la CUP s'hagin estimat més "apuntalar" CDC que construir l'hegemonia de l'esquerra.

En la conclusió de l'informe de gestió, Camats ha subratllat la força de l'organització i el paper que ha de tenir en el nou subjecte polític d'esquerres. " Sabem com es fa això de la unitat: vol generositat, però sobretot vol reconeixement, és comprensió mútua", ha exposat, una reflexió que es podria interpretar com un missatge dirigit a Ada Colau, que l'ha escoltat des de la primera fila, al costat de Pablo Iglesias, líder de Podem, i Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís. " Ha estat difícil, però ha valgut la pena. Ho vam dir el 2013, quan Podem no existia i l'Ada no es plantejava fer el pas", ha apuntat Herrera, que ha subratllat la defensa irrenunciable al dret a decidir en contraposició als viratges que ha atribuït a Artur Mas. Herrera ha fet una crida a " construir una nova hegemonia" per fer possibles els canvis, tenint en compte el valor polític d'ICV. "Sense l'actiu d'ICV no seria possible", ha conclòs.

El referèndum, a primera línia

En el nou cicle que s'obre,  ICV prioritza retornar el referèndum a la primera línia de la política catalana. Aquest és un dels principals objectius que s'ha marcat la direcció entrant. L'estratègia ecosocialista passa per fer del dret a decidir l'eix sobre el qual pivoti la política catalana i recuperar així la unitat d'acció que, entenen, es va perdre arran de les eleccions del 27-S, quan part del sobiranisme va considerar superada la reivindicació del referèndum.

La proposta que la direcció d'ICV posarà a debat davant dels 650 delegats del partit, i que després vol traslladar a les formacions i agents socials, és impulsar un " acord pel referèndum" que, seguint com a model el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, serveixi per " superar les divisions" i aplegar en una mateixa taula tots els partidaris del dret a decidir.

Durant aquest dissabte es votarà la proposta de nova direcció que han presentat els coordinadors nacionals, Marta Ribas i David Cid, s'escolliran els membres de la comissió de garanties i de la comissió de control de comptes i es debatran les esmenes pendents del document d'estratègia del partit. Diumenge serà quan els delegats decidiran si accepten el full de ruta plantejat per la direcció.

Urtasun assegura que ICV no despareixerà

Ja a la tarda, el portaveu d'ICV, Ernest Urtasun, ha reivindicat la vigència del projecte ecosocialista davant d'aquells que pronostiquen que el partit acabarà dissolt dins la confluència de les esquerres catalanes. "Són les mateixes veus que sempre han pronosticat la desaparició d'ICV. I sabeu què? Que sempre s'han equivocat i tornaran a equivocar-se", ha exclamat durant la presentació de la ponència política del partit davant el plenari de la XI Assemblea Nacional.

La ponència política que la direcció d'ICV sotmet a debat de la militància aposta per la creació d'un nou subjecte polític que aglutini totes les forces de l'esquerra alternativa. Enlloc d'un nou partit, els ecosocialistes plantegen la fórmula de "cooperativa política", amb una única marca en la qual quedarien integrades les diferents formacions. Ningú perdria les sigles, però la cooperativa treballaria com un ens independent, sense quotes partidistes.

Més continguts de